dilluns, 27 de desembre de 2010

Vot útil? Vot a “Bloc, Compromís per Carcaixent”

Em pregunten sobre la utilitat de votar “Bloc, Compromís per Carcaixent”, un grup que està en l’oposició en l’ajuntament de Carcaixent i en les Corts Valencianes, i ràpidament conteste que és el vot més útil que puga haver.

La pregunta és molt oportuna, perquè fa tot just uns dies que els diputats del Partido Popular, entre ells Lola Botella, alcaldessa de Carcaixent, han votat en contra de les esmenes que el “Bloc: Compromís per Carcaixent” a través del grup parlamentari Coalició Compromís hem presentat al pressupost de la Generalitat per al 2011 i següents. Tres propostes clau per al nostre poble:
El segon centre de salut.
La connexió amb l’autovía de Guadassuar.
Obres en el barranc de Barxeta per protegir Cullà de les inundacions.

Tres propostes compartides pel 99 per cent dels habitants de Carcaixent, i essencials per al nostre futur. El segon centre de salut ja va ser presentat en maig del 2007 per l’aleshores conseller de sanitat del govern del PP, Rafael Blasco, en plena campanya electoral. Tres anys i mig després aquelles promeses han quedat en el no res. La connexió a l’autovia és un projecte presentat a la Conselleria i que en principi tots a l’ajuntament consideràvem que anava endavant. I finalment el problema de les inundacions en Cullà, que té una solución no massa complicada, de fet existeix un projecte i només falta voluntat política per dur-lo endavant.

Estes propostes fetes per “BLOC: Compromís per Carcaixent”, d’entrada haurien de tindre moltes possibilitats d’aprovar-se, ja que la Sra Botella, a més d’alcaldessa de Carcaixent és diputada del PP, partit que goberna a la Generalitat. Res millor que fer coincidir l’interés local amb una supossada capacitat d’influència política.
Però una vegada més s’ha imposat la farsa del Partido Popular (fer-nos creure que la condició de diputada de Lola Botella beneficia els interessos de Carcaixent), imposició que ha anat més enllà de l’imaginable, perquè la mateixa Lola Botella no sols vota contra el seu poble i la seua comarca, sinò que a més ho justifica amb l’argument de que cal ser solidaris amb la resta de valencians en estos moments de crisi.

Dit així queda molt bé, però qué entén per solidaritat Lola Botella? Destinar milers d’euros a obres fastuoses i faraòniques o subvencionar associacions de dubtosa legalitat, mentre Cullà ha de sofrir quasi tots els anys inundacions? On està la solidaritat de continuar pagant 18 milions d’euros al milionari Berni Ecclestone a través de l’empresa Valmor Sport per fer la fòrmula 1, mentre les aglomeracions i les cues són el pa de cada dia per als usuaris de l’ambulatori? Quina excusa donarà als empresaris locals que veuen com la reivindicada connexió amb l’autovia queda per a un futur indeterminat mentre implicats en la trama Brugal reben subvencions nominals sense justificació?

Votar “Bloc: Compromís per Carcaixent” evidentment no equival a fer realitat de manera inmediata els projectes que la societat necessita. Però si que serveix, d’una banda per plantejar les reivindicacions de la societat allà on s’han de plantejar i on es poden fer possibles, en este cas les Corts Valencianes, i per deixar palés que a l’hora de gastar els diners de tots cal establir prioritats en benefici del conjunt de la ciutadania i no dels arrimats al partit que té el poder. I d’altra banda, serveix per desemmascar els farsants, aquells que traïxen els interessos de la gent a qui representen, amb l’únic objectiu de consolidar la seua situación personal, malbaratant la confiança que en ells dipositaren els ciutadans.

dimarts, 23 de novembre de 2010

TOTS NO SÓN-SOM IGUALS

De polítics dolents, indignes de representar els ciutadans, n’hi ha massa. I de ciutadans que han baixat la guàrdia i mostren una tolerància incomprensible amb els comportament dels polítics dolents es pot dir el mateix.

No és menys cert però que per molts polítics pocavergonya que hi haja, en som molts més els qui encara seguim principis irreprotxables en la nostra conducta i en el tracte amb els nostres conciutadans. I el mateix pel que fa als ciutadans; també n’hi ha molts que segueixen críticament la política i quan cal es mostren exigents, ja siga amb el govern com també amb l’oposició.


A tots dos, polítics honrats i ciutadans responsables, vaig voler reivindicar en la meua primera intervenció com a candidat a l’alcaldia de Carcaixent per “BLOC: Compromís per Carcaixent”, per posar-los en valor i apostar pel compromís mutu, com a via d’aturar el procés d’allunyament que hi ha entre els ciutadans i les institucions, per lluitar contra el desengany i recuperar la confiança amb les institucions.

Passats els dies em reaferme en l’objectiu d’aquella intervenció. Perquè després d’escoltar alguns comentaris al respecte, està clar que ara, a més de propostes sectorials, el que es necessita és recuperar els valors que sempre han d’estar presents en el comportament dels polítics: honradesa, treball i compromís.

Està clar que anem pel bon camí, i la nostra aposta és la millor manera de recuperar la confiança de la ciutadania, i poder així sumar adhesions al projecte del “BLOC: Compromís per Carcaixent” al nostre poble i també a la “Coalició Compromís” al País Valencià. Adhesions en definitiva per col·laborar en fer dels nostre poble i del nostre País, la societat que tots volem: un lloc on poder treballar, viure i ser feliços.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Silencis, somriures i complicitats

A punt d’acabar-se el plenari municipal de setembre, des del Bloc Carcaixent preguntàrem a l’alcaldessa si després de dos mesos ja havia aconseguit esclarir si l’acord del 2008 relatiu a les retribucions dels regidors s’havia aplicat correctament .

Amb mitges veritats i amagant informació, la Sra. Botella va intentar capgirar els fets, de manera que en lloc de reconèixer l’incompliment va iniciar un atac contra els regidors del BLOC. Va ser la mostra més evident de com un polític, a falta d’arguments, deixa de banda l’assumpte que no li convé i busca el dany de l’adversari a nivell personal, per tal d’eixir airós.

La nostra protesta va ser airada i contundent, i plenament justificada, per la gravetat dels fets. Greu va ser el que va fer la Sra. Botella, i tant o més l’actitud covard dels qui l’acompanyaren amb somriures de complicitat i satisfacció, amb comentaris de l’estil “quin numeret heu muntat”.

La gran majoria dels regidors del PP no entén perquè el BLOC continua preguntant sobre la legalitat de les retribucions als regidors, encara que alguns si que ho saben... No ens entenen, o millor no ens volen entendre perquè en el fons ells són els primers i principals beneficiaris d’un sistema que els permet aconseguir o complementar els ingressos familiars.

Com que necessiten una justificació, adopten un posicionament falt de tota ètica, i adaptat expressament al seu comportament immoral. Els va bé viure de la política. Busquen la prosperitat particular a partir de la seua presència en una candidatura i formant part del govern de l’Ajuntament de Carcaixent, un fet que abans era reprovable i que ara cada dia guanya més adeptes entre les files del PP.

Estes persones per a mi són males persones. Els ho he dit, i durant uns dies m’he sentit mal, perquè són gent que conec des de fa molt i amb qui he de conviure a l’ajuntament i al poble. Encara estic malhumorat, però amb la consciència tranquil·la. Perquè tinc cada dia més clar que la major part dels regidors del PP estan en política per tal de treure un rendiment econòmic personal, fent tots els malabarismes ètics i morals que calguen per tal de justificar el seu comportament. És més, he d’aprofitar totes les ocasions que es presenten per recordar-los com són, ja que com a regidor del BLOC tinc un deure moral amb totes aquelles persones que aspiren a recuperar l’honestedat, l’honradesa i el respecte com a valors del comportament habitual de les persones en el seu dia a dia, i molt especialment del comportament dels polítics en les institucions.

I dir-los a tots aquells que callen i somriuen, que ells també son còmplices d’esta situació a la que ens està duent la Sra Botella i el PP. És temps de dir prou, és temps de que la “gent de bé” diguem prou a tanta pocavergonya i covardia.

dijous, 8 de juliol de 2010

La cara, dura com el ciment


Al contrari del que diuen alguns regidors del PP, denunciar la crítica situació de l'ajuntament de Carcaixent no està fora de lloc i forma part de l'obligació del BLOC com a grup de l'oposició. No és cap error. Error en tot cas serà la mala gestió del PP al llarg dels últims anys. Això sí que perjudica l'ajuntament, a nivell d'imatge però especialment les seues finances.

Des de fa anys , el BLOC està denunciant la gestió financera i pressupostària del PP, al temps que fa propostes que, evidentment, no s'atenen. Per què no s'atenen? No ho sabem, tot i que la col·laboració del BLOC amb el PP allà pel 2001 va ser bona per a Carcaixent. Que el BLOC diga açò pot resultar presumptuós, però resulta que ha estat l'alcaldessa Botella qui ho ha reconegut recentment. Per tant si va ser bona aleshores, també ho pot ser després. Però està clar, després el PP va aconseguir una majoria suficient (13 de 21) i ja no necessita el BLOC per aprovar el pressupost.

D'acord, pot fer-ho, però els resultats de la seua gestió en solitari estan ahí: endeutament disparat, dèficit pressupostari, necessitat d'un pla de sanejament, i d'un segon, negativa dels bancs a renovar pòlisses de tresoreria, pujada d'impostos, retall de subvencions, impossibilitat d'invertir …

Si no haguérem avisat ara se'ns podria qualificar d'oportunistes. Però avisàrem. Sols dos exemples. Un del 2004: confiar en excés en els ingressos derivats de les llicències d'obra era un error, perquè era una font d'ingressos amb data de caducitat. L'altre del 2008: En plantejar-se una operació de refinançament del deute municipal, ja exigírem un Pla de sanejament per reconduir la situació que no es va fer. Però com els fets han pogut més que la caboteria del PP, un any després a la força s’ha hagut d'aprovar un pla de sanejament. I este juny passat obligats pel desequilibri pressupostari de la liquidació del pressupost 2009, s’ha aprovat un nou pla, on curiosament es reconeix que una part important dels problemes està en haver confiat en excés en els ingressos derivats de la construcció. Si s’hagueren pres mesures a temps, l’ajust d’ara no hauria estat tan dur ni els ciutadans els principals afectats.

Davant uns fets com estos, què és el que se suposa que ha de fer el BLOC com a grup que està en l'oposició? Mirar i callar? Si no haguérem avisat prèviament, si no haguérem fet propostes de millora, seria lògic que se'ns acusara d'oportunistes i de buscar el benefici propi a costa de l'ajuntament. Però no ha estat així. I per tant, no se'ns pot responsabilitzar ni dels mals actuals ni dels que puguen vindre a partir d'ara.


Per contra, aquells que ara ens critiquen (i que fins i tot han reconegut que el BLOC tenia raó però …) i a qui competia i compet la gestió financera (alcaldessa, regidors d'hisenda …) no tenen cap responsabilitat? Clar que la tenen, però opten per dissimular i tirar les culpes als demés. Que no saben que governar també comporta assumir responsabilitats? Sembla que no, i com que estan instal·lats en l'autocomplaença, tampoc ells tenen cap remordiment. Això sí, cinisme no els en falta.

dimarts, 20 d’abril de 2010

Tejero i el cas Gürtel

Es pregunta Javier Cercas en el pròleg de "Anatomía de un instante" quants espanyols pensaran que Adolfo Suarez és un personatge de ficció, igual que Gutiérrez Mellado, Santiago Carrillo o el mateix Tejero. Per als més joves el 23-F pot semblar una història cinematogràfica, sobre tot des de l'òptica actual: unes imatges que ben bé podrien haver estat creades per García Berlanga, un tio amb tricorni, mostatxo i pistola, retratat en blanc i negre i que la televisió mostra amb els colors esmortits pel pas del temps.

Salvant totes les distàncies, per a molta gent el cas Gürtel també és una llegenda urbana; fets que realment no han passat i que estan en boca de tots bé perquè algú se'ls ha inventat, i determinada premsa els utilitza per desprestigiar el Partit Popular. Pel que conec, insistisc, a través de la premsa, hi ha indicis clars de corrupció política, amb polítics del PP i el mateix PP implicats. Espere que les coses vagen com han d'anar (faig grans esforços per ser optimista) i al final els tribunals condemnen els corruptes.

Altra cosa però és la valoració social. Com valoraran els ciutadans l'actuació dels polítics corruptes? (les enquestes d'intenció de vot mostren un PP que es manté fort). Serà efectiva l'estratègia del Partit Popular de desacreditar a la Policia i a determinats jutges? S'imposarà allò de total per uns trages …? No ho sé. Però de moment em preocupa sobremanera escoltar, cada dia amb més freqüència,"Tu en eixa situació què faries? Ja se sap que els diners per on passen s'apeguen"... S'ha estés la idea de que tots, es dediquen o no a la política, arribat el moment actuen d'igual manera. Molts són els convençuts que així és, i tant se val que digues so que arre: per a ells tots són iguals. Però realment estan convençuts? Supose que n'hi ha de tot. Alguns si que ho pensen realment, i com a justificació parlen de casos semblants en Unió Mallorquina, PSC o CiU. Altres no, però moguts per l'interés particular ho diuen, amb l'objectiu de justificar els atacs contra els seus. I n'hi ha uns tercers: aquells que estan plenament convençuts i pensen que cal aprofitar l'ocasió, perquè d'acord amb els referents ètics imperants cobrar comissions o fer-se amb els diners públics és normal, i gens reprovable. Estos últims són els que haurien de fer saltar les alarmes socials perquè il·lustren molt bé la pèrdua de valors experimentada al llarg dels últims anys. Perquè correm el perill que, d'ací a no res, les persones honrades i amb sentit de la vergonya, també es consideraran personatges irreals, producte de la imaginació d'algun guionista manipulador. La prova? Dos tios amb un mostatxo tan gran és massa coincidència.

dimecres, 17 de març de 2010

Hui la premsa ens ha donat la notícia de la mort de Vidal Beneyto

En llegir-ho, he recordat el dia, ara fa tres o quatre anys, quan commemoràvem la data de l’11 de març de 1576, dia de la concessió per Felip II del privilegi d’Universitat a Carcaixent, i Vidal Beneyto va rebre la Medalla d’Or del seu poble. Aquell dia per a mi es va escenificar la certificació del final d’una època, l’època daurada del comerç de la taronja. A l’Auditori de les Dominiques es van aplegar Vidal Beneyto i els familiars que l’acompanyaven, i també vells amics seus de Carcaixent. En ells jo vaig veure els representants d’una classe social extingida a Carcaixent, els comerciants. Tots estaven contents de tornar-se a veure, i l’intercanvi d’abraços va ser una mostra sincera de sentiments, però també qui sap si un principi de comiat. Dels amics, del lloc on va nàixer, i com he dit, d'una època de prosperitat agrícola i mercantil ja molt llunyana.

Aquella època daurada va donar pas a una altra no tant bona, en la qual s'ha anant estenent el pessimisme, calant en el temps, fins el punt de condicionar el present però especialment el futur de Carcaixent.

Desconec què en pensaria Vidal Beneyto sobre tot el que ha passat al seu poble des que ell se’n va anar a Madrid fins ara, però fa unes setmanes va tornar a Carcaixent i va manifestar la seua voluntat per deixar ací part del seu llegat, a través de la fundació Amela (Fundació per a l’Àrea Mediterrani-llatinoamericana). No sé en quin punt va quedar la conversa entre Vidal Beneyto i els representants municipals, ni les possibilitats reals de que la seu de la Fundació recale finalment a Carcaixent. Però caldria posar tots els esforços per materialitzar eixa seu. Seria una oportunitat immillorable per començar a pensar en Carcaixent des d’una perspectiva vitalista, deixant arrere el pessimisme de què tant hem fet gala. I tambè un homenatge permanent a un dels carcaixentins més il·lustres de tots els temps.

Per saber més sobre Vidal Beneyto podeu consultar
http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Vidal_Beneyto
I per llegir algun dels seus articles en el diari el Pais
http://www.elpais.com/buscar/vidal-beneyto/articulos/tribuna

dimecres, 10 de març de 2010

El BLOC demana que es mantinguen les subvencions a les asssociacions de Carcaixent...

... i que s'abaixen les retribucions als regidors.

En les últimes setmanes tots els col·lectius carcaixentins (falles, confraries, associacions juvenils, clubs esportius, entitats musicals...) s’han assabentat que per al 2010 veuran reduïda en un 25% la subvenció municipal. Això ho considerem un atac directe a la participació ciutadana i a un dels sectors més dinàmics del municipi, l’associacionisme.

Aquesta mesura contrasta, i molt, amb la decisió adoptada pel PP de tombar la proposta del BLOC de reduir en un 20% les assignacions als regidors, amb l’argument que atacava el “modus vivendi” d’alguns regidors del PP.

Al BLOC no entenem la política com el mitjà de vida de ningú, tot i que estem perquè als regidors se’ls compense d’alguna manera la seua dedicació. Ara bé: la participació en una llista electoral no pot ser mai una eixida laboral. PEr això cal que tots donem exemple, i de pas estalviem recursos.

Si el PP no vol atacar "el modus vivendi" d’algun dels seus regidors, almenys que no ataque el “modus vivendi" de les associacions de Carcaixent.

I és que després de molts anys de "fantasia monetària" deguda a l’existència d’ingressos extraordinaris (liquidació del pòsit, indemnitzacions per la pantanada, aportació extraordinària dels promotors del centre comercial, creixement de llicències d’obra, refinançament del deute municipal...), la situació a hores d'ara és més que delicada.

Com detalla l’anàlisi que s’inclou en el Pla de Sanejament, l'Ajuntament de Carcaixent té actualment poca capacitat per generar ingressos i una dependència extrema dels fons que arriben de l’Estat. Per aquest motiu, a data de hui, encara no tenim notícia del pressupost per a 2010. Està costant molt quadrar les xifres.

En qualsevol cas, la greu situació financera que afecta l’Ajuntament, no pot traslladar-se a les famílies ni als diferents col·lectius i associacions.

L’Ajuntament ha de donar exemple de rigorositat i estalviar, sí, però en altres conceptes. D’ahí la petició de rebaixa en les assignacions que va fer el BLOC en octubre, que ara reiterem de cara al pressupost del 2010, amb l'afegit d'una reducció de regidors amb dedicació exclusiva.

Nosaltres considerem que el PP i l’alcaldessa al capdavant, haurien d’assumir la seua responsabilitat en esta crisi financera municipal i no tirar balons fora, perquè ells són els responsables de la pèssima gestió dels últims anys, així com del retràs en l’aprovació del pressupost de 2010.

Si no són capaços de tirar endavant, millor seria que es feren arrere i deixaren pas als qui des de fa temps reclamem canvis urgents en la direcció de la política municipal. Mantenim el nostre compromís i ens reivindiquen com alternativa per possibilitar la regeneració a tots els nivells que Carcaixent necessita.