dimecres, 15 d’octubre de 2014

Des de la ràbia i la tristesa (davant la violència de gènere)

Carcaixent s'ha manifestat en protesta per la pallissa que un jove de 17 anys ha pegat a la seua parella de 15. La víctima evoluciona favorablement. Amb el temps les lesions físiques desapareixeran. Altres ferides, les psicològiques, de segur que l'acompanyaran durant molt de temps.

La reacció ha sigut d'indignació pels fets, i de solidaritat amb la jove Inés. Al carrer, a les xarxes socials, als mitjans de comunicació. Ha estat una nova agressió amb violència d'un home contra una dona, tots dos molt joves. I en esta ocasió ens ha colpit més perquè ha passat a casa nostra, a Carcaixent.

La violència de gènere es repeteix amb massa freqüència per tot arreu, i sovint amb conseqüències irreparables: la mort de la dona agredida. Però amb la mateixa freqüència, una part molt important de la societat ignora els fets o mira cap un altre costat. Són agressions que passen lluny de casa i que ràpidament s'obliden. Estic parlant del resultat final i més cruel de la violència de gènere, però les agressions físiques i moltes vegades amb resultat de mort, són resultat de tot un procés previ que encara ens costa més de vore, fins i tot moltes dones i joves no són conscients d’estar patint un assetjament i control desmesurat per part de les seues parelles que és l’inici de la violència, és també violència. I és ací quan hi ha que començar a demanar i oferir ajuda, quan les institucions educatives, polítiques i les famílies han d’intervindre.

Hui a Carcaixent hi ha una gran indignació i eixim a protestar. Però passaran els dies i quan menys ens n’adonem l'atac patit per esta dona (de 15 anys) s'esborrarà de la memòria … encara que en altres llocs es reproduiran els episodis de violència de gènere. Ara, a la vista dels fets i commoguts pel coneixement de la víctima o per la mera proximitat veïnal, ens mostrem molt afectats i el problema de la violència masclista s'ha situat al capdavant de les nostres preocupacions. Però amb els temps la tensió s'esvairà, i el compromís actual també.

És trist haver de veure com anualment a l'Estat espanyol al voltant de 60 dones perden la vida a mà de les seues parelles; moltes altres, com ara Inés, resulten ferides; i a saber quantes agressions queden en l'anonimat pel silenci de les dones agredides. Per això, i tenint en compte que la violència de gènere és un problema molt greu, la solució s'ha de plantejar des de tots els àmbits: social, polític, judicial, familiar ... començant per l'educació i prevenció i, per tant, amb la dotació de recursos, i acabant amb la implicació personal de no consentir rols de parella ancestrals.

No estaria de més un esforç per augmentar la implicació de tots i totes, dia si dia també, tant si l'agressió és al nostre poble com si esdevé a cinquanta, cent, o mil quilòmetres.

dilluns, 7 de juliol de 2014

COMPROMÍS AMB LA TRANSPARÈNCIA I EL BON GOVERN

És una obvietat en els temps que corren reivindicar transparència i bones pràctiques de govern en les Administracions públiques. La societat ho demana dia sí dia també, i possibilitar-ho és una de les condicions necessàries per frenar el distanciament entre la ciutadania i el món de la política.

Moguts per la necessitat, i per aturar el descrèdit generat per la corrupció i les males pràctiques, les Corts Espanyoles aprovaren la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. És una llei amb mancances, per exemple perquè tot i plantejar grans objectius, amb massa freqüència parla en nom de les persones, sense facilitar-ne, però, la seua participació.

La falta d’ambició és evident, més no per això les diferents administracions han de desaprofitar l’ocasió que la llei ofereix. Tots hem d’exigir que es posen en marxa, per a que en els terminis previstos siga possible accedir a la informació a la que tot ciutadà té dret, millorar el grau de transparència del funcionament de les administracions i avançar en l’aplicació de les bones pràctiques de govern.

Com sempre, hi ha qui veu el got mig ple, d’altres que el veuen mig buit. I, fins i tot, qui el veu completament buit, se n’oblida que la llei o els reglaments que possibiliten la seua aplicació no són una finalitat sinó un instrument per servir a la ciutadania, per facilitar l’accés a la informació, millorar la transparència i fer possible el bon govern. Són aquells que, sabedors de la seua incapacitat per arribar a acords mínims en benefici de la ciutadania, prefereixen quedar-se en la crítica fàcil sense entrar a considerar més arguments que l’autoria de la proposta.

Per a aquells que governen, o que, com Compromís, tenim aspiracions de governar en benefici de tots, és una tasca no tan fàcil, entre d’altres perquè cal fixar molt clarament els límits entre el que és el control legítim i el control que frega la irracionalitat i que no té cap altre objectiu que dissimular la incapacitat per dur endavant alguna part del seu programa electoral. I d’açò últim alguna cosa en sabem a l’Ajuntament de Carcaixent. A la vista de recents comportaments d’aquells que, amb l’excusa de la transparència, demanen i exigeixen còpies i còpies d’expedients sense una clara finalitat (és a dir, sense la justificació que la Llei de Transparència preveu per accedir a la informació), i que, en no aconseguir-ho immediatament, critiquen els qui tenen la responsabilitat de custodiar la documentació i/o els qui intentem aportar un poc de racionalitat.

En este sentit, estaria bé que reflexionaren, per exemple, sobre el "abans i el després" del Reglament Orgànic i de Funcionament de l'ajuntament de Carcaixent, que per molt que se'l vulga criticar, és manifestament més participatiu i transparent que l'anterior, fins el punt d'atorgar, per voluntat dels grups que l'hem aprovat, drets que en principi no correspondrien per exemple als trànsfugues o als que improvisen sobre la marxa intervencions, preguntes o precs, legítims però certament destarifades.


diumenge, 9 de febrer de 2014

El trenet de Carcaixent



Fa uns cinc anys posàrem en marxa l'associació "Carcaixent m'Agrada", des de la que hem organitzat eixides, actuacions teatrals, presentacions de llibres, passetjades urbanes... Enguany hem decidit dedicar les activitats del 2014 a la commemoració del 150 aniversari de la posada en marxa del tren Carcaixent Gandia. Es van complir ahir justament, 8 de febrer,  i ho celebràrem amb un acte amb José Manuel Fernández i Fernando Rodríguez, coautors junt a Josep Vicent Bataller, del llibre "Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia". Ens contàren el per què d'aquella línia de tren, fets, anècdotes i curiositats, amb dades històriques, fotografíes i testimonis de treballadors del trenet, familiars o usuaris de l'última època.

Crec que ha sigut una magnífica idea, com magnífica ha sigut l'acollida, i la diversitat del públic assistent mostra l'interés generat: la Barraca, la Vall, Xeraco, Gandia, València ... i Carcaixent. 

Com a membre de "Carcaixent m'Agrada" puc semblar parcial: qué vaig a dir jo si en sóc part , podeu pensar. Si, però vos assegure que no tinc dubtes sobre la importància de commemorar els esdeveniments que han sigut importants per als llocs i les persones. Els bons per celebrar-los, i els dolents perquè no tornen a passar o per superar-los. 

La línia Carcaixent-Gandia i posteriorment a Dénia va ser fonamental per al desenvolupament de Carcaixent; i la seua desaparició un senyal de la situació de decliu en que es troba este poble. Esperem que esta commemoració, amb els records i les reflexions, en permeten si més no créixer a nivell social i veure com de necessari és compartir projectes i ilu·lusions. Tenim un any de celebracions per davant. El trenet no està, però les ganes de recordar-lo no ens falten. Participem en esta festa i homenatgem aquelles persones i aquells anys de prosperitat.


diumenge, 2 de febrer de 2014

Serà per diners?



Reprenc el blog, i casualment ho faig amb el tema amb que ho vaig deixar fa uns mesos. Per què aquest tema?  Molt senzill. En octubre vam conéixer que el judici contra l’interventor municipal ens va costar als carcaixentins 5.808 euros. I ara hem sabut que un altre judici contra l’alcaldessa Lola Botella per un presumpte cas de malversació de cabals públics també ha estat arxivat pel jutjat d’Alzira. Els dos contenciosos en els quals diversos jutges no han observat indicis de delicte els ha impulsat el partit Units per València, i encara n’hi ha un tercer de camí. Serà per diners? Si els paga el poble és veu que no. 
M'aconsellen que no m'estaque en baralles d'altres, però en aquesta ocasió no faré cas. Per qué?  Perquè considere lamentable que l’alcaldessa de la ciutat i una regidora de l’oposició tracten de resoldre els seus problemes personals a base de demandes judicials de temes que sistemàticament els jutges arxiven, però que tenen un cost molt elevat per a la població. L’únic que s’aconsegueix amb aquestes acusacions és fer soroll i protagonitzar titulars, però si no tenen cap fonament, com s’ha demostrat fins el moment, es desprestigien la política i les institucions i no produeix cap benefici per a la ciutat, que ja té problemes suficients pel mal govern dels últims anys.
Durant l’actual legislatura, en la que la població està patint les conseqüències brutals de les retallades que impulsa el PP amb l’excusa de la crisi econòmica, l’Ajuntament de Carcaixent ha arribat a acumular un deute superior als 19 milions d’euros, més e 2700 aturats i cada dia creixen les necessitats d’atenció social de persones desesperades que s’han quedat sense recursos. Amb el que ens ha costat el primer judici l’Ajuntament podria haver concedit 20 ajudes socials per a famílies i ajudar a passar casa, 50 beques mensuals de menjador o unes altres tantes per a llibres. Aquesta terrible situació que es viu al nostre poble hauria de ser la prioritat absoluta de tots els regidors del consistori, estiguen en el govern o en l’oposició. Les diferències poítiques es poden entendre, però les personals no, al menys en l'Ajuntament, i ja és hora que les deixen a un costat, perquè al final és el poble qui paga els plats bruts. Hem de controlar cada euro públic que es gasta, i aquests judicis ens costen molts diners per a res.