diumenge, 9 de febrer de 2014

El trenet de Carcaixent



Fa uns cinc anys posàrem en marxa l'associació "Carcaixent m'Agrada", des de la que hem organitzat eixides, actuacions teatrals, presentacions de llibres, passetjades urbanes... Enguany hem decidit dedicar les activitats del 2014 a la commemoració del 150 aniversari de la posada en marxa del tren Carcaixent Gandia. Es van complir ahir justament, 8 de febrer,  i ho celebràrem amb un acte amb José Manuel Fernández i Fernando Rodríguez, coautors junt a Josep Vicent Bataller, del llibre "Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia". Ens contàren el per què d'aquella línia de tren, fets, anècdotes i curiositats, amb dades històriques, fotografíes i testimonis de treballadors del trenet, familiars o usuaris de l'última època.

Crec que ha sigut una magnífica idea, com magnífica ha sigut l'acollida, i la diversitat del públic assistent mostra l'interés generat: la Barraca, la Vall, Xeraco, Gandia, València ... i Carcaixent. 

Com a membre de "Carcaixent m'Agrada" puc semblar parcial: qué vaig a dir jo si en sóc part , podeu pensar. Si, però vos assegure que no tinc dubtes sobre la importància de commemorar els esdeveniments que han sigut importants per als llocs i les persones. Els bons per celebrar-los, i els dolents perquè no tornen a passar o per superar-los. 

La línia Carcaixent-Gandia i posteriorment a Dénia va ser fonamental per al desenvolupament de Carcaixent; i la seua desaparició un senyal de la situació de decliu en que es troba este poble. Esperem que esta commemoració, amb els records i les reflexions, en permeten si més no créixer a nivell social i veure com de necessari és compartir projectes i ilu·lusions. Tenim un any de celebracions per davant. El trenet no està, però les ganes de recordar-lo no ens falten. Participem en esta festa i homenatgem aquelles persones i aquells anys de prosperitat.


diumenge, 2 de febrer de 2014

Serà per diners?



Reprenc el blog, i casualment ho faig amb el tema amb que ho vaig deixar fa uns mesos. Per què aquest tema?  Molt senzill. En octubre vam conéixer que el judici contra l’interventor municipal ens va costar als carcaixentins 5.808 euros. I ara hem sabut que un altre judici contra l’alcaldessa Lola Botella per un presumpte cas de malversació de cabals públics també ha estat arxivat pel jutjat d’Alzira. Els dos contenciosos en els quals diversos jutges no han observat indicis de delicte els ha impulsat el partit Units per València, i encara n’hi ha un tercer de camí. Serà per diners? Si els paga el poble és veu que no. 
M'aconsellen que no m'estaque en baralles d'altres, però en aquesta ocasió no faré cas. Per qué?  Perquè considere lamentable que l’alcaldessa de la ciutat i una regidora de l’oposició tracten de resoldre els seus problemes personals a base de demandes judicials de temes que sistemàticament els jutges arxiven, però que tenen un cost molt elevat per a la població. L’únic que s’aconsegueix amb aquestes acusacions és fer soroll i protagonitzar titulars, però si no tenen cap fonament, com s’ha demostrat fins el moment, es desprestigien la política i les institucions i no produeix cap benefici per a la ciutat, que ja té problemes suficients pel mal govern dels últims anys.
Durant l’actual legislatura, en la que la població està patint les conseqüències brutals de les retallades que impulsa el PP amb l’excusa de la crisi econòmica, l’Ajuntament de Carcaixent ha arribat a acumular un deute superior als 19 milions d’euros, més e 2700 aturats i cada dia creixen les necessitats d’atenció social de persones desesperades que s’han quedat sense recursos. Amb el que ens ha costat el primer judici l’Ajuntament podria haver concedit 20 ajudes socials per a famílies i ajudar a passar casa, 50 beques mensuals de menjador o unes altres tantes per a llibres. Aquesta terrible situació que es viu al nostre poble hauria de ser la prioritat absoluta de tots els regidors del consistori, estiguen en el govern o en l’oposició. Les diferències poítiques es poden entendre, però les personals no, al menys en l'Ajuntament, i ja és hora que les deixen a un costat, perquè al final és el poble qui paga els plats bruts. Hem de controlar cada euro públic que es gasta, i aquests judicis ens costen molts diners per a res.