dimecres, 15 d’octubre de 2014

Des de la ràbia i la tristesa (davant la violència de gènere)

Carcaixent s'ha manifestat en protesta per la pallissa que un jove de 17 anys ha pegat a la seua parella de 15. La víctima evoluciona favorablement. Amb el temps les lesions físiques desapareixeran. Altres ferides, les psicològiques, de segur que l'acompanyaran durant molt de temps.

La reacció ha sigut d'indignació pels fets, i de solidaritat amb la jove Inés. Al carrer, a les xarxes socials, als mitjans de comunicació. Ha estat una nova agressió amb violència d'un home contra una dona, tots dos molt joves. I en esta ocasió ens ha colpit més perquè ha passat a casa nostra, a Carcaixent.

La violència de gènere es repeteix amb massa freqüència per tot arreu, i sovint amb conseqüències irreparables: la mort de la dona agredida. Però amb la mateixa freqüència, una part molt important de la societat ignora els fets o mira cap un altre costat. Són agressions que passen lluny de casa i que ràpidament s'obliden. Estic parlant del resultat final i més cruel de la violència de gènere, però les agressions físiques i moltes vegades amb resultat de mort, són resultat de tot un procés previ que encara ens costa més de vore, fins i tot moltes dones i joves no són conscients d’estar patint un assetjament i control desmesurat per part de les seues parelles que és l’inici de la violència, és també violència. I és ací quan hi ha que començar a demanar i oferir ajuda, quan les institucions educatives, polítiques i les famílies han d’intervindre.

Hui a Carcaixent hi ha una gran indignació i eixim a protestar. Però passaran els dies i quan menys ens n’adonem l'atac patit per esta dona (de 15 anys) s'esborrarà de la memòria … encara que en altres llocs es reproduiran els episodis de violència de gènere. Ara, a la vista dels fets i commoguts pel coneixement de la víctima o per la mera proximitat veïnal, ens mostrem molt afectats i el problema de la violència masclista s'ha situat al capdavant de les nostres preocupacions. Però amb els temps la tensió s'esvairà, i el compromís actual també.

És trist haver de veure com anualment a l'Estat espanyol al voltant de 60 dones perden la vida a mà de les seues parelles; moltes altres, com ara Inés, resulten ferides; i a saber quantes agressions queden en l'anonimat pel silenci de les dones agredides. Per això, i tenint en compte que la violència de gènere és un problema molt greu, la solució s'ha de plantejar des de tots els àmbits: social, polític, judicial, familiar ... començant per l'educació i prevenció i, per tant, amb la dotació de recursos, i acabant amb la implicació personal de no consentir rols de parella ancestrals.

No estaria de més un esforç per augmentar la implicació de tots i totes, dia si dia també, tant si l'agressió és al nostre poble com si esdevé a cinquanta, cent, o mil quilòmetres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada