diumenge, 9 de febrer del 2014

El trenet de Carcaixent



Fa uns cinc anys posàrem en marxa l'associació "Carcaixent m'Agrada", des de la que hem organitzat eixides, actuacions teatrals, presentacions de llibres, passetjades urbanes... Enguany hem decidit dedicar les activitats del 2014 a la commemoració del 150 aniversari de la posada en marxa del tren Carcaixent Gandia. Es van complir ahir justament, 8 de febrer,  i ho celebràrem amb un acte amb José Manuel Fernández i Fernando Rodríguez, coautors junt a Josep Vicent Bataller, del llibre "Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia". Ens contàren el per què d'aquella línia de tren, fets, anècdotes i curiositats, amb dades històriques, fotografíes i testimonis de treballadors del trenet, familiars o usuaris de l'última època.

Crec que ha sigut una magnífica idea, com magnífica ha sigut l'acollida, i la diversitat del públic assistent mostra l'interés generat: la Barraca, la Vall, Xeraco, Gandia, València ... i Carcaixent. 

Com a membre de "Carcaixent m'Agrada" puc semblar parcial: qué vaig a dir jo si en sóc part , podeu pensar. Si, però vos assegure que no tinc dubtes sobre la importància de commemorar els esdeveniments que han sigut importants per als llocs i les persones. Els bons per celebrar-los, i els dolents perquè no tornen a passar o per superar-los. 

La línia Carcaixent-Gandia i posteriorment a Dénia va ser fonamental per al desenvolupament de Carcaixent; i la seua desaparició un senyal de la situació de decliu en que es troba este poble. Esperem que esta commemoració, amb els records i les reflexions, en permeten si més no créixer a nivell social i veure com de necessari és compartir projectes i ilu·lusions. Tenim un any de celebracions per davant. El trenet no està, però les ganes de recordar-lo no ens falten. Participem en esta festa i homenatgem aquelles persones i aquells anys de prosperitat.


1 comentari:

  1. Sobre el futur immediat a Carcaixent. En concret vaig a referirme a Podem:

    Aquesta semana s’ha fet pública la constitució de Podem-Carcaixent. Algú s’ha florejat entorn a aquest esdeveniment. És dels que se l’ha vist anteriorment clavat en tots els partits (obrers i no obrers); dels que canvien de jaqueta, vaja. Ara també apareix en Podem i ha eixit en la foto, recollons!

    Vaja per davant que la idea de constituir Podem-Carcaixent no pot ser més convenient; altra cosa és que aquells, que d’alguna o altra manera en formen part, puguen acabar convertint el cercle Podem en Fotem-Carcaixent.

    Per a evitar-ho, al poble s’ha de començar ja, sense pèrdua de temps, a treballar acords que ometen les desqualificacions entre els partits que no són del règim, especialmente acords amb Compromís i Esquerra Unida en aques sentit. I no estaria de sobra començar per no donar motius per a les desqualificacions.

    En segon lloc, s’ha de continuar respectant la figura de Paco Salom, sense menyscapte que a ell se li exigixca que comprenga que més enllà de Compromís hi ha vida i que els vots recollits no són fruït de l’encantament sobre l’electorat. Cap a Paco Salom mantinc la matixa opinió que l’any passat: “Salom ha estat i segueix sent a l’ajuntament un actiu d’inqüestionable valor com a fiscalitzador de la gestió i les actuacions municipals. No ho podem obviar. Això és: els que vivim al poble no hauríem de permetre’ns el luxe de prescindir d’ell”

    En tercer lloc hem de canviar l’eix sobre el que gira la confrontació política i passar de l’eix esquerra-dreta al de dictadura-democracia. Rescate el fragment que al respecte vaig plantejar en el mateix escrit: “Ací no es tracta que si l’esquerra es deixa fer amb la dreta, ja deixa de ser l’esquerra o és com dreta en lloc d’esquerra… No. Fixeu-vos que hi ha en joc ara d’immediat i no us equivoqueu amb les persones”.

    Tot açò ha estat ja teoritzat. Ara només cal que de la mateixa manera que s’ha anat corrent a formar el cercle Podem-Carcaixent, després de l’èxit electoral (el qual ací al poble l’ha sembrat essencialment una persona que no és altra que la que escriu), espere que amb la mateixa velocitat els descobridors d’Amèrica córreguen a aprendre’s la teoria, que bona falta els va a fer..

    ResponElimina