Han sigut tres dies d'allò que diuen relacions socials. En
comparació a altres no hem parat. Però ha valgut la pena,
Divendres Mari va inaugurar una perruqueria a la Pobla
Llarga, estava molt il·lusionada, i l’endemà ja va fer els primers pentinats d'esta nova etapa (molta sort Mari). Dissabte vaig sopar amb els amics de sempre que veig molt de
tard en tard. Convidava un d’ells, Paco, recent guanyador (una vegada més i ja
en van …) d’un premi literari, i durant el sopar va estar comentant-nos els
nous projectes, al temps que descobrírem l’afició a l’escriptura de Josep
Lluis (gràcies pel sopar i per les hores de lectura que ens oferireu). I
diumenge assistírem a una festa que Enric i Vicent havien preparat per celebrar
els seus respectius aniversaris. Allí Enric va parlar del futur, de l’alegria
de viure i de veure els amics, d’esperança, mentre que Vicent ens descobria l’interès
per les tasques de voluntariat i les ganes de compartir el seu temps lliure,
ara que s’ha jubilat (una sort per a nosaltres Enric i Vicent que ens considereu part de la “vostra
gent”).
Vos he vist a tots molt bé, i d’alguna manera m’heu donat una lliçò, en comprovar que malgrat
els temps que corren sou optimistes i no dobleu el cap fàcilment.
I com que és bo, jo vaig i ho conte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada