Per qui faig jo vaga? Per quins motius?

Raons per fer vaga n’hi de sobra, però entenc que puga haver persones que no les compartisquen i per això hui han anat a treballar com un dia qualsevol.

Jo si que n’he fet. I entre altres raons l’he feta pensant en la meua filla i tota la gent de la seua edat, que comença a encarar els seus anys d’adolescència, joves que encara estan en els primers anys de la seua formació, i per als que voldria un futur esperançador i amb les oportunitats que segur es mereixen.

I ho faig per ells, perquè entenc que les decisions que està prenent este govern del PP no són les adequades. I no ho són perquè, en la meua opinió, en lloc de beneficiar a l’economia l’enfonsaran més si cap, i al final ens duran, ens agrade o no, a una situació pitjor de la que no sabem quant ens costarà recuperar-nos.

Reforma laboral, sanitària, fiscal, educativa, bancària … en nom de què? Per a beneficiar a qui? Molta democràcia, molt de parlamentarisme però en la pràctica les decisions es prenen a la manera del despotisme il·lustrat:  recordeu “tot per al poble però sense el poble”. I ho fan perquè poden, ja que tenen la majoria. Però també perquè els hem deixat. És el que té desentendre’s de la política. És el que té deixar fer i no voler implicar-se en el dia a dia de les institucions.

Allò que estos mesos han decidit els governants pot semblar ara que no té massa importància, però ben analitzat emmarca les conseqüències per al futur. Pose un exemple, dels governants d’ara i dels governants que ara 12 mesos eixiren derrotats en les urnes, i cediren el comandament als actuals: la modificació per part del PSOE de l’edat de jubilació, que progressivament anirà passant des dels 65 actuals als 67, amb un augment tambè dels anys necessaris de cotització; i la flexibilització del mercat laboral aprovada en el 2012 pel Partit Popular.

Reflexionem breument: flexibilització del mercat laboral, poques oportunitats de firmar un contracte, contractes amb unes bases de cotització a la baixa, jubilació prevista per als 67 anys, més anys de cotització per poder-se jubilar ... En quines condicions podran jubilar-se els joves que hui estudien o busquen feina? A quina edat? Amb quina pensió? Tota la gent de 30 que no ha pogut treballar encara, o els de 40 anys que estan a l’atur i amb poques oportunitats de trobar feina o que treballen en precari, quan complisquen els 67 anys que rebran de l’Estat? hem d'acceptar-ho sense més?

Clar que hi ha motius per protestar, ara i abans, i fer vaga n’és una manera.