Tejero i el cas Gürtel

Es pregunta Javier Cercas en el pròleg de "Anatomía de un instante" quants espanyols pensaran que Adolfo Suarez és un personatge de ficció, igual que Gutiérrez Mellado, Santiago Carrillo o el mateix Tejero. Per als més joves el 23-F pot semblar una història cinematogràfica, sobre tot des de l'òptica actual: unes imatges que ben bé podrien haver estat creades per García Berlanga, un tio amb tricorni, mostatxo i pistola, retratat en blanc i negre i que la televisió mostra amb els colors esmortits pel pas del temps.

Salvant totes les distàncies, per a molta gent el cas Gürtel també és una llegenda urbana; fets que realment no han passat i que estan en boca de tots bé perquè algú se'ls ha inventat, i determinada premsa els utilitza per desprestigiar el Partit Popular. Pel que conec, insistisc, a través de la premsa, hi ha indicis clars de corrupció política, amb polítics del PP i el mateix PP implicats. Espere que les coses vagen com han d'anar (faig grans esforços per ser optimista) i al final els tribunals condemnen els corruptes.

Altra cosa però és la valoració social. Com valoraran els ciutadans l'actuació dels polítics corruptes? (les enquestes d'intenció de vot mostren un PP que es manté fort). Serà efectiva l'estratègia del Partit Popular de desacreditar a la Policia i a determinats jutges? S'imposarà allò de total per uns trages …? No ho sé. Però de moment em preocupa sobremanera escoltar, cada dia amb més freqüència,"Tu en eixa situació què faries? Ja se sap que els diners per on passen s'apeguen"... S'ha estés la idea de que tots, es dediquen o no a la política, arribat el moment actuen d'igual manera. Molts són els convençuts que així és, i tant se val que digues so que arre: per a ells tots són iguals. Però realment estan convençuts? Supose que n'hi ha de tot. Alguns si que ho pensen realment, i com a justificació parlen de casos semblants en Unió Mallorquina, PSC o CiU. Altres no, però moguts per l'interés particular ho diuen, amb l'objectiu de justificar els atacs contra els seus. I n'hi ha uns tercers: aquells que estan plenament convençuts i pensen que cal aprofitar l'ocasió, perquè d'acord amb els referents ètics imperants cobrar comissions o fer-se amb els diners públics és normal, i gens reprovable. Estos últims són els que haurien de fer saltar les alarmes socials perquè il·lustren molt bé la pèrdua de valors experimentada al llarg dels últims anys. Perquè correm el perill que, d'ací a no res, les persones honrades i amb sentit de la vergonya, també es consideraran personatges irreals, producte de la imaginació d'algun guionista manipulador. La prova? Dos tios amb un mostatxo tan gran és massa coincidència.