Per qui faig jo vaga? Per quins motius?

Raons per fer vaga n’hi de sobra, però entenc que puga haver persones que no les compartisquen i per això hui han anat a treballar com un dia qualsevol.

Jo si que n’he fet. I entre altres raons l’he feta pensant en la meua filla i tota la gent de la seua edat, que comença a encarar els seus anys d’adolescència, joves que encara estan en els primers anys de la seua formació, i per als que voldria un futur esperançador i amb les oportunitats que segur es mereixen.

I ho faig per ells, perquè entenc que les decisions que està prenent este govern del PP no són les adequades. I no ho són perquè, en la meua opinió, en lloc de beneficiar a l’economia l’enfonsaran més si cap, i al final ens duran, ens agrade o no, a una situació pitjor de la que no sabem quant ens costarà recuperar-nos.

Reforma laboral, sanitària, fiscal, educativa, bancària … en nom de què? Per a beneficiar a qui? Molta democràcia, molt de parlamentarisme però en la pràctica les decisions es prenen a la manera del despotisme il·lustrat:  recordeu “tot per al poble però sense el poble”. I ho fan perquè poden, ja que tenen la majoria. Però també perquè els hem deixat. És el que té desentendre’s de la política. És el que té deixar fer i no voler implicar-se en el dia a dia de les institucions.

Allò que estos mesos han decidit els governants pot semblar ara que no té massa importància, però ben analitzat emmarca les conseqüències per al futur. Pose un exemple, dels governants d’ara i dels governants que ara 12 mesos eixiren derrotats en les urnes, i cediren el comandament als actuals: la modificació per part del PSOE de l’edat de jubilació, que progressivament anirà passant des dels 65 actuals als 67, amb un augment tambè dels anys necessaris de cotització; i la flexibilització del mercat laboral aprovada en el 2012 pel Partit Popular.

Reflexionem breument: flexibilització del mercat laboral, poques oportunitats de firmar un contracte, contractes amb unes bases de cotització a la baixa, jubilació prevista per als 67 anys, més anys de cotització per poder-se jubilar ... En quines condicions podran jubilar-se els joves que hui estudien o busquen feina? A quina edat? Amb quina pensió? Tota la gent de 30 que no ha pogut treballar encara, o els de 40 anys que estan a l’atur i amb poques oportunitats de trobar feina o que treballen en precari, quan complisquen els 67 anys que rebran de l’Estat? hem d'acceptar-ho sense més?

Clar que hi ha motius per protestar, ara i abans, i fer vaga n’és una manera.

Una bona notícia: El Suprem anul·la (de moment) la urbanització de la Bossarta

La sentència del Suprem que anul·la el PAI de la Bossarta és una bona notícia, que confirma els arguments que en el seu moment vam fem servir la gent del BLOC per oposar-nos al projecte

Allà pel setembre del 2006, quan pràcticament s’havien esgotat les vies d’oposició a la tramitació de la modificació del Pla General i del Pla Parcial “El Realenc”, popularment conegut com la Bossarta, el BLOC i la Plataforma Salvem la Bossarta vam sol·licitar a la Delegació de Govern, en setembre de 2006, que intervinguera i acudira als tribunals si calia per tal d’aturar el projecte.

En aquella reunió el subdelegat del Govern ens va anunciar que estava estudiant el tema i que anava a esgotar totes les vies per paralitzar el projecte si realment s’havien vulnerat competències o si hi havia actuacions incorrectes. I així es va confirmar en la premsa quan Levante-EMV va publicar una relació de projectes recorreguts, entre els quals estava el de la Bossarta. Però no és menys cert que, a dia de hui, ja havíem perdut l’esperança”.

Ara, 6 anys després, ens hem endut una sorpresa amb la sentència del TS, una sentència que ens dóna satisfacció, ja que de certa manera ratifica part dels arguments que Bloc-Compromís adduïa per oposar-se a l’aprovació del projecte.

En opinió de  Bloc-Compromís, si la Comissió Territorial d’Urbanisme haguera actuat sempre amb els criteris que marca el Tribunal Suprem, en estos moments, molts dels desgavells urbanístics que hi ha arreu del País Valencià s’hagueren pogut evitar. Però les ganes dels polítics que han dirigit la Generalitat en els últims anys, d’afavorir un desenvolupament urbanístic desproporcionat i desconsiderat amb el medi ambient, s’han imposat a la racionalitat, i d’ahí que ara tinguem un territori desfet, i amb urbanitzacions en alguns casos desocupades.

Per a nosaltres els argument que vam fer servir per oposar-nos al projecte continuen éssent vàlids, per la qual cosa seria una bona ocasió per a què l’equip de govern (PP-PSD) reconsidera el posicionament i s’oposara també a este projecte, més encara quan s’ha demostrat que la zona està afectada per jaciments arqueològics que la pròpia Conselleria de Cultura ha obligat a protegir, que continua tenint un gran valor ambiental i paisatgístic, i sobretot que Carcaixent no necessita per res desenvolupar nous sectors residencials.

No obstant això, som conscients que el PP jugarà com sempre a favor dels interessos dels promotors, ja que si bé quan se li ha demanat que paralitzara el projecte s’ha justificat dient que no podia fer marxa arrere perquè hi havia uns drets dels propietaris dels terrenys que obligaven a l’ajuntament, en no poques ocasions el PP ha manifestat que la Bossarta seria una bona alternativa econòmica per compensar la crisi de l’agricultura local. Per tot això és d’esperar que el PP busque alternatives per mantenir viu el projecte de la Bossarta, a la qual cosa ens oposarem.

Siga com siga, el que està clar és que s’obri una nova etapa en la que de nou tots aquells sectors de la societat que s’oposaven a la destrucció de la Bossarta, ara tenim noves oportunitats per a reafirmar-nos i per perseverar en esta tasca d’oposició. La sentència del Tribunal Superior demostra que no cal abandonar mai l’esperança d’aconseguir un bon resultat, i això ens ha d’animar a continuar treballant.

GESTOS I INACCIONS DE LOLA BOTELLA

La primera imatge de la nova legislatura a Carcaixent la va protagonitzar l’alcaldessa Lola Botella (PP) agafada del braç del seu nou soci de govern (i fins aquell moment, “enemic” polític) Juan Albert (PSD). Pocs minuts després de la investidura, travessaren junts, ramell de flors en mà, la plaça de l’Ajuntament en direcció a l’església, entre les protestes d’un grup d’”indignats”que reclamava transparència i criticava el pacte PP-PSD. Ara, l’any acaba amb una altra imatge poc edificant per al record: Lola Botella fent cua aquest dilluns a la porta dels jutjats del TSJ per a donar suport a Francisco Camps, expresident de la Generalitat imputat per “suborn impropi” i que va haver de dimitir del seu càrrec quan l’escàndol que protagonitza es va fer insostenible. Aquest judici, que se sàpiga no té res a veure amb els interessos de Carcaixent. Per sort.

El cas és que en el mateix mes en que ha perillat el cobrament de l’

extra de Nadal, quan alguns complements dels funcionaris municipals no s’han pagat, i quan alguna pòlissa de crèdit no podrà fer-se efectiva en els terminis previstos per falta de liquiditat, Lola Botella primer ha estat bastants dies absent de l’ajuntament, i després ha dedicat part del seu temps per acudir com a públic al judici de Camps. En canvi, no ha trobat (ella, que té dedicació exclusiva, o algun dels seus regidors, com a mínim dels alliberats) unes hores per a convocar els grups de l’oposició, tal i com li demanem amb insistència des de fa mesos el grup Bloc-Compromís. L’objectiu d’aquesta reunió que sol•licitem és plantejar mesures urgents per a eixir de la crisi i avançar en la presentació d’uns pressupostos adequats a les necessitats municipals. Ara diuen que serà en passar Reis... veurem.
En democràcia, els gestos, les imatges, són sempre quasi tan importants com les accions mateixes, i davant d’un govern local amb clars símptomes d’inactivitat, de paràlisi, i incapaç de reaccionar per solucionar la greu situació financera en què ells mateixos ens han ficat (endeutament superior a 18 milions d’euros o deutes amb proveïdors d’uns 3 milions), els carcaixentins mereixem com a mínim que la primera autoritat local no rebaixe ni pose en qüestió la dignitat del càrrec que ostenta. No val tot per tal de mantindre’s en el poder a qualsevol preu.
Necessitem de l’esforç en comú de tots els representants del consistori local per a trobar solucions i garantir el futur de la nostra ciutat. És una exigència que tenim com a polítics responsables, inajornable ja si no volem arribar a un punt de no retorn. Senyora alcaldessa, no ens cansarem de repetir-li que la mà dels sis regidors de Bloc-Compromís continua estesa per a proposar, col•laborar i treballar pel poble. Si vol, és clar.

(Publicat al Levante-EMV el 31-1-2011)

PER FI COMENÇA A PARIR LA BURRA

L'equip de govern (PP-PSD) ha presentat en premsa unes propostes, justament aquelles que BLOC-Compromís va plantejar el 30 de juny passat i que van ser rebutjades per PP-PSD. Benvingut siga el canvi, tot i que falta veure exactament els detalls.

"Reducció de sous de regidors, de les retribucions per assistències a òrgans col·legiats, de las assignacions a grups polítics, així com regular el cobrament de dietes". Encara no fa sis mesos no ho volien i ara sí. Alguna cosa deu haver passat per a que canvien d’opinió. Nosaltres som els mateixos, i no ens hem cansat de demanar-ho. Però resulta curiós que ha estat hui mateix quan el portaveu del PP ens ha preguntat per primera vegada al respecte, en concret sobre el tema de les dietes, perquè no tenia molt clar que és el que es podia fer, i li n'hem plantejat 2 possibilitats. En fi...

Des de de fa mesos estem demanat que tots els grups (govern i oposició) ens reunim per consensuar mesures per eixir de la crisi financera en que està l’ajuntament. El 27 d’octubre per fi, l’alcaldessa, el portaveu del PP i el regidor d’Hisenda digueren que els semblava bé fer-la. Però al dia de hui encara no s’ha convocat res, com si no hi haguera cap urgència. Això se li va comunicar el divendres passat al regidor d’Hisenda i ens va contestar que tinguérem paciència i que el dilluns ens diria alguna cosa. Este és el moment en que ha passat el dilluns, hem tingut paciència, però estem sense que ens diga res.

No deviem anar tan errats si ara s’avenen a allò que demanàvem. Però bé. El camí està iniciat. Ara cal continuar-lo, i si pot ser amb el màxim consens millor, perquè éstes són sols una part de les moltes coses que cal fer, i que ens agradaria plantejar en eixa reunió que no sabem si algun dia es farà. El PP pot convocar-la o no. Però en cas de no convocar-la (en tant que PP juntament amb PSD té majoria suficient) demanem que actue sense esperar a que passe el temps, perquè els problemes creixen dia a dia: les nòmines i la extra ara, finalment, es pagaran, però divendres passat el mateix PP va reconèixer que tot no anava a ser possible. I problemes sobre la taula n’hi ha de sobra, malgrat que “el Ayuntamiento tiene capacidad suficiente para dar solución a los problemas”. El ayuntamiento en conjunt és possible, l’equip de govern en solitari, en la meua opinió, no.

EM PREGUNTEN QUÉ PENSEM FER ...

A la vista de com van creixent les demandes de les famílies a causa de la crisi i del paper de l'ajuntament,al facebook em pregunten qué pensem fer? I m'he posat a escriure ràpidament.

El primer que se m'ocorre és dir que podem fer allò que ens deixen fer. Estem a l’oposició i des de fa temps el PP ens ignora (com en l’anunci deguem ser piltrafillas). No obstant com ja he comentat en altres ocasions, en el 2009 en previsió del que venia ja vam proposar, per exemple rebaixes en algunes partides per millorar aquelles destinades a ajudar a les famílies. Ens digueren que no, que amb el que hi havia ja n’hi havia suficient. Lamentable, perquè en l'últim trimestre ja s'havien esgotat els diners ...

Ara (finals 2011) la situació social és molt pitjor, i els recursos disponibles molts menys. El tema està més en què s’hauria d’haver fet en el passat i no tant en què es pot fer ara. En el passat caldria haver gastat dins de les possibilitats, no endeutar-se fins el punt que s’ha fet, no ofegar la caixa. Haver pressupostat en funció de les possibilitats reals que hi havia per aconseguir recursos i no inflar ingressos per quadrar el pressupost (els anàvem avisant però ells passaven per damunt de nosaltres; després els fets i els tècnics ens han donat la raó).

Ara queda molt poc de marge, sobre tot perquè no hi ha capacitat per generar ingressos a curt termini a no ser que pujàrem bestialment els impostos. Per tant que no hi haja dubte que el govern municipal els pujarà, de fet ja ho ha fet (taxes, preus públics, catastrazo ....). I per la part de les despeses, el marge que hi ha tampoc és tant, però el poc que hi ha caldria aprofitar-lo. Per dir-ho ràpid: retallar en tot allò que siga prescindible, sense rebaixar la qualitat dels serveis (és fàcil de dir, però no tant de fer) prioritzar, conscienciar a la gent de la situació i donar exemple.

Fa dos mesos que hem demanat al PP que ens reunim per tractar de prendre decisions que puguen ajudar. Però hui és el dia que encara estem esperant que ens criden tot i que digueren que si.

Nosaltres ja en juny vam plantejar la necessitat de retallar i al mateix temps donar exemple. Rebaixar el número de regidors per comissió informativa (CI), rebaixar la quantitat que se cobra per assistències a CI, a plenaris, a juntes de govern, o a juntes de portaveus. Sols ens va donar suport UxV. La resta en contra o abstenció. També volem que se’n faça un ús adequat de les dietes que percebeixen alguns regidors per desplaçaments ... són detallets que ajuden a rebaixar la despesa i també a donar exemple a la ciutadania, per a que comprenga que també a ella li tocarà fer algun esforç caddicional.

I replantejar-se el funcionament d’alguns serveis municipals, com a mínim estudiar-ho: enllumenat (hores de llum i intensitat), recollida de fem (dies de recollida ¿?), jardineria ... Canviar l’actitud del govern municipal en relació a determinats deutors importants que han contribuït a enfonsar les finances municipals (ser implacables amb ells, no consentir-los burles, ni donar-los tractament deferent...)

o no tindre por a vendre patrimoni (sòl urbà). A ningú li agrada perdre però quan s’arriba a una situació extrema, s’ha de buscar una solució, encara que siga dolenta, i vendre, encara que siga perdent pot ser útil, ja que així s’aconsegueixen ingressos i líquid per pagar i/o tornar deute. En este tema el PP sempre s’ha negat, pensant que tenia el “tesoro de Sierra Madre” quan en realitat el que tenia era falta d’ingressos i despeses creixents. Ara tenim solars, deutes i no podem gastar en allò que necessitem.

I a la mínima possiblitat posar bases per a que se genere més activitat en el poble, que a la vegada genera ingressos (taxes, impostos...) a més de llocs de treball, activitat... Calia haver apostat en el passat, al menys per un polígon per a indústria lleugera i empreses terciaries. Ells preferien apostar per 7 polígons a la vvegada i al final no en feren cap.

No gastar subvencions en barbaritats, sinò en atendre necessitats de la ciutadania. Posats a gastar diners “donats” que siga en coses necessàries no en “bonicàries” com en deia un botiguer del mercat: La gent no menja bonicàries...

I sobre tot ser decidits i actuar. Ara estan esperant a qué per prendre decisions? Uns mirant-se a altres mentre l’arròs es passa.

Bé crec que m’he allargat.

Intervenció 11 juny 2011 - Constitució Ajuntament

En primer lloc, Sra. Alcaldessa, la felicitació de tota la gent del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ per la seua elecció.
La seua candidatura ha obtingut hui el suport majoritari de manera que a vosté, al seu grup, i també al grup que li dóna suport, els correspon governar l'ajuntament de Carcaixent.
I al BLOC li correspon estar en l'oposició.
Els votants han mostrat les seues preferències: una gran majoria veu al PP com l’opció preferida per a governar, si bé hi ha una part important de la ciutadania que prefereix altres opcions.
Per això, i en tant que el govern municipal ha de ser el govern de tot el poble de Carcaixent, en estos quatre anys considerem necessari i convenient un canvi en la manera de governar, amb més transparència, amb més comunicació, amb més voluntat d'arribar a grans acords i a consensos, per la situació general, i també perquè per eixir endavant cal una estabilitat que vaja més enllà d'acords interessats i mercantilistes que es poden trencar en el moment menys esperat.
Hui encetem un nou període, amb noves persones, nous gestors. Són quatre anys per davant durant els quals este ajuntament haurà de comprometre's especialment i apostar fort i amb convenciment per superar els reptes que té al davant.
Reptes obvis en l'àmbit de les finances municipals, però també altres no tan evidents per a molts, a nivell de valors, de funcionament, de participació democràtica real de la societat, o de treball en benefici dels més necessitats.
L'ajuntament és una empresa que administra els recursos de tots els ciutadans de Carcaixent, i ofereix a canvi serveis al poble. Per tant, els regidors i les regidores del BLOC volem deixar molt clar que l'atenció a les finances municipals s'ha de fer, però sense girar l'esquena a la ciutadania; no ha de servir com a excusa, com a coartada per retallar ni la quantitat ni la qualitat dels serveis.
Per altra banda, volem aprofitar l'acte de hui per recordar els moments tan complicats pels que passa la societat. I per recordar que tots, el govern municipal els grups de l'oposició i la resta de la societat, tenim una gran responsabilitat amb les persones afectades per les conseqüències de la crisi: els aturats, especialment els aturats de llarga durada. Són persones que ja no veuen en el mercat laboral una solució als seus problemes, i que recorren, per desesperació, a l'ajuda social.
Ells i les seues famílies han de ser la nostra prioritat, la de totes les institucions. Hem de sumar esforços perquè estes persones no es vegen impotents davant la difícil situació en què es troben, perquè no caiguen en la desesperança, i per evitar el perill d'exclusió social al que estan exposades. Hem de ser solidaris amb ells, amb els gestos però especialment amb els fets.
Nosaltres ens comprometem especialment en este objectiu fonamental, i confiem que la resta de grups posaran el mateix interés.
Per acabar unes paraules, que repetisc molt sovint, per demanar al públic que participe també en la política municipal. Ells són els destinataris últims de les decisions que es prenen es esta casa. I ells millor que ningú poden valorar què és el que es fa ací, amb informació de primera mà, i opinant sobre allò que els pot afectar.
A la gent del BLOC ens agradaria veure esta sala sempre plena. Seria un bon senyal de salut democràtica que sens dubte ajudaria a dignificar la política municipal.
Enhorabona a tots, i moltes gràcies per la seua atenció i presència.

Vot útil? Vot a “Bloc, Compromís per Carcaixent”

Em pregunten sobre la utilitat de votar “Bloc, Compromís per Carcaixent”, un grup que està en l’oposició en l’ajuntament de Carcaixent i en les Corts Valencianes, i ràpidament conteste que és el vot més útil que puga haver.

La pregunta és molt oportuna, perquè fa tot just uns dies que els diputats del Partido Popular, entre ells Lola Botella, alcaldessa de Carcaixent, han votat en contra de les esmenes que el “Bloc: Compromís per Carcaixent” a través del grup parlamentari Coalició Compromís hem presentat al pressupost de la Generalitat per al 2011 i següents. Tres propostes clau per al nostre poble:
El segon centre de salut.
La connexió amb l’autovía de Guadassuar.
Obres en el barranc de Barxeta per protegir Cullà de les inundacions.

Tres propostes compartides pel 99 per cent dels habitants de Carcaixent, i essencials per al nostre futur. El segon centre de salut ja va ser presentat en maig del 2007 per l’aleshores conseller de sanitat del govern del PP, Rafael Blasco, en plena campanya electoral. Tres anys i mig després aquelles promeses han quedat en el no res. La connexió a l’autovia és un projecte presentat a la Conselleria i que en principi tots a l’ajuntament consideràvem que anava endavant. I finalment el problema de les inundacions en Cullà, que té una solución no massa complicada, de fet existeix un projecte i només falta voluntat política per dur-lo endavant.

Estes propostes fetes per “BLOC: Compromís per Carcaixent”, d’entrada haurien de tindre moltes possibilitats d’aprovar-se, ja que la Sra Botella, a més d’alcaldessa de Carcaixent és diputada del PP, partit que goberna a la Generalitat. Res millor que fer coincidir l’interés local amb una supossada capacitat d’influència política.
Però una vegada més s’ha imposat la farsa del Partido Popular (fer-nos creure que la condició de diputada de Lola Botella beneficia els interessos de Carcaixent), imposició que ha anat més enllà de l’imaginable, perquè la mateixa Lola Botella no sols vota contra el seu poble i la seua comarca, sinò que a més ho justifica amb l’argument de que cal ser solidaris amb la resta de valencians en estos moments de crisi.

Dit així queda molt bé, però qué entén per solidaritat Lola Botella? Destinar milers d’euros a obres fastuoses i faraòniques o subvencionar associacions de dubtosa legalitat, mentre Cullà ha de sofrir quasi tots els anys inundacions? On està la solidaritat de continuar pagant 18 milions d’euros al milionari Berni Ecclestone a través de l’empresa Valmor Sport per fer la fòrmula 1, mentre les aglomeracions i les cues són el pa de cada dia per als usuaris de l’ambulatori? Quina excusa donarà als empresaris locals que veuen com la reivindicada connexió amb l’autovia queda per a un futur indeterminat mentre implicats en la trama Brugal reben subvencions nominals sense justificació?

Votar “Bloc: Compromís per Carcaixent” evidentment no equival a fer realitat de manera inmediata els projectes que la societat necessita. Però si que serveix, d’una banda per plantejar les reivindicacions de la societat allà on s’han de plantejar i on es poden fer possibles, en este cas les Corts Valencianes, i per deixar palés que a l’hora de gastar els diners de tots cal establir prioritats en benefici del conjunt de la ciutadania i no dels arrimats al partit que té el poder. I d’altra banda, serveix per desemmascar els farsants, aquells que traïxen els interessos de la gent a qui representen, amb l’únic objectiu de consolidar la seua situación personal, malbaratant la confiança que en ells dipositaren els ciutadans.