NO TÉ MÉS RAÓ QUI MÉS CRIDA

Ni està més encertat en la seua crítica aquell que més denúncies presenta en un jutjat. Però cadascú és lliure de fer allò que considere oportú en l’exercici de les seues funcions, faltaria més.

Perquè és legítim no compartir decisions o arguments, i posicionar-se en contra de qui els planteja. I tambè ho és anar més enllà, i fer ús de les diferents opcions que preveu la legislació, per recòrrer acords, o per denunciar conductes que no s’ajusten a la legalitat. I supose que els entesos en matèria judicial diran que si, que efectivament ho és, però actuant amb ponderació i en proporció a la gravetat dels fets.

Podem entendre que en ocasions, per cridar l’atenció i treure la gent de la somnolència, s’utilitzen altres recursos. Però fer-se veure tirant ma constantment de l’amenaça judicial, de la querella, i perseverar en els recursos judicials malgrat la negativa de la fiscalia o del jutge ... no ho veiem tan clar.

És per això que ja fa dies que molts esperem una explicació sobre per què davant un decret d’alcaldia que rebaixava la quantia d’una taxa, primer es va presentar una denúncia per prevaricació contra un funcionari municipal (que s’havia limitat a informar) i no contra qui va prendre la decisió, i per qué es va escollir la via penal en lloc de la via contenciosadministrativa. I esta explicació ara és més necessària que mai, quan ja sabem que el fiscal no va veure indici de delicte, la jutge d’instrucció va desestimar la demanda, la jutge va denegar a la denunciant la pràctica de més proves i malgrat tot això, una regidora persisteix en anar contra un funcionari que des que ha arribat a l’ajuntament de Carcaixent s’ha caracteritzar, en la meua opinió, per sanejar les finances municipals i posar un poc de sentit comú a la gestió pressupostària.

Sens dubte en són molts els qui veuen amb simpatia l’oposició basada en l’escàndol, en la denúncia al jutjat, o en omplir de crits el saló de plens municipal; segurament estes persones ni de lluny valoren el dany sobre que provoquen a les persones, a l’ajuntament com a institució, i al poble en general, en fer-lo el centre d’atenció d’uns conflictes artificals i interessats.

Però nosaltres, tot el que està passant no ho compartim. Anar contra els funcionaris quin sentit té? Per què tanta insistència? Matar mosques a canonades amb quin objectiu?

Nosaltres considerem que els regidors en general, tant els qui estem en l’oposició com els que formen part de l’equip de govern, hauriem de ser molt respectuosos amb els tècnics municipals, i no caure en la temptació de voler saber més que ells, per molta formació tècnica que puguem compartir, però especialment si la dedicació del tècnic no és la nostra especialitat. Torne a dir, no compartim les actuacions que simulen apuntar als polítics però en realitat disparen contra els tècnics.

Però com ja hem dit a l’inci, cadascú té plema legitimitat per actuar com crega en l’exercici de les seues “responsabilitats”.

Per qui faig jo vaga? Per quins motius?

Raons per fer vaga n’hi de sobra, però entenc que puga haver persones que no les compartisquen i per això hui han anat a treballar com un dia qualsevol.

Jo si que n’he fet. I entre altres raons l’he feta pensant en la meua filla i tota la gent de la seua edat, que comença a encarar els seus anys d’adolescència, joves que encara estan en els primers anys de la seua formació, i per als que voldria un futur esperançador i amb les oportunitats que segur es mereixen.

I ho faig per ells, perquè entenc que les decisions que està prenent este govern del PP no són les adequades. I no ho són perquè, en la meua opinió, en lloc de beneficiar a l’economia l’enfonsaran més si cap, i al final ens duran, ens agrade o no, a una situació pitjor de la que no sabem quant ens costarà recuperar-nos.

Reforma laboral, sanitària, fiscal, educativa, bancària … en nom de què? Per a beneficiar a qui? Molta democràcia, molt de parlamentarisme però en la pràctica les decisions es prenen a la manera del despotisme il·lustrat:  recordeu “tot per al poble però sense el poble”. I ho fan perquè poden, ja que tenen la majoria. Però també perquè els hem deixat. És el que té desentendre’s de la política. És el que té deixar fer i no voler implicar-se en el dia a dia de les institucions.

Allò que estos mesos han decidit els governants pot semblar ara que no té massa importància, però ben analitzat emmarca les conseqüències per al futur. Pose un exemple, dels governants d’ara i dels governants que ara 12 mesos eixiren derrotats en les urnes, i cediren el comandament als actuals: la modificació per part del PSOE de l’edat de jubilació, que progressivament anirà passant des dels 65 actuals als 67, amb un augment tambè dels anys necessaris de cotització; i la flexibilització del mercat laboral aprovada en el 2012 pel Partit Popular.

Reflexionem breument: flexibilització del mercat laboral, poques oportunitats de firmar un contracte, contractes amb unes bases de cotització a la baixa, jubilació prevista per als 67 anys, més anys de cotització per poder-se jubilar ... En quines condicions podran jubilar-se els joves que hui estudien o busquen feina? A quina edat? Amb quina pensió? Tota la gent de 30 que no ha pogut treballar encara, o els de 40 anys que estan a l’atur i amb poques oportunitats de trobar feina o que treballen en precari, quan complisquen els 67 anys que rebran de l’Estat? hem d'acceptar-ho sense més?

Clar que hi ha motius per protestar, ara i abans, i fer vaga n’és una manera.

PER FI COMENÇA A PARIR LA BURRA

L'equip de govern (PP-PSD) ha presentat en premsa unes propostes, justament aquelles que BLOC-Compromís va plantejar el 30 de juny passat i que van ser rebutjades per PP-PSD. Benvingut siga el canvi, tot i que falta veure exactament els detalls.

"Reducció de sous de regidors, de les retribucions per assistències a òrgans col·legiats, de las assignacions a grups polítics, així com regular el cobrament de dietes". Encara no fa sis mesos no ho volien i ara sí. Alguna cosa deu haver passat per a que canvien d’opinió. Nosaltres som els mateixos, i no ens hem cansat de demanar-ho. Però resulta curiós que ha estat hui mateix quan el portaveu del PP ens ha preguntat per primera vegada al respecte, en concret sobre el tema de les dietes, perquè no tenia molt clar que és el que es podia fer, i li n'hem plantejat 2 possibilitats. En fi...

Des de de fa mesos estem demanat que tots els grups (govern i oposició) ens reunim per consensuar mesures per eixir de la crisi financera en que està l’ajuntament. El 27 d’octubre per fi, l’alcaldessa, el portaveu del PP i el regidor d’Hisenda digueren que els semblava bé fer-la. Però al dia de hui encara no s’ha convocat res, com si no hi haguera cap urgència. Això se li va comunicar el divendres passat al regidor d’Hisenda i ens va contestar que tinguérem paciència i que el dilluns ens diria alguna cosa. Este és el moment en que ha passat el dilluns, hem tingut paciència, però estem sense que ens diga res.

No deviem anar tan errats si ara s’avenen a allò que demanàvem. Però bé. El camí està iniciat. Ara cal continuar-lo, i si pot ser amb el màxim consens millor, perquè éstes són sols una part de les moltes coses que cal fer, i que ens agradaria plantejar en eixa reunió que no sabem si algun dia es farà. El PP pot convocar-la o no. Però en cas de no convocar-la (en tant que PP juntament amb PSD té majoria suficient) demanem que actue sense esperar a que passe el temps, perquè els problemes creixen dia a dia: les nòmines i la extra ara, finalment, es pagaran, però divendres passat el mateix PP va reconèixer que tot no anava a ser possible. I problemes sobre la taula n’hi ha de sobra, malgrat que “el Ayuntamiento tiene capacidad suficiente para dar solución a los problemas”. El ayuntamiento en conjunt és possible, l’equip de govern en solitari, en la meua opinió, no.

Intervenció 11 juny 2011 - Constitució Ajuntament

En primer lloc, Sra. Alcaldessa, la felicitació de tota la gent del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ per la seua elecció.
La seua candidatura ha obtingut hui el suport majoritari de manera que a vosté, al seu grup, i també al grup que li dóna suport, els correspon governar l'ajuntament de Carcaixent.
I al BLOC li correspon estar en l'oposició.
Els votants han mostrat les seues preferències: una gran majoria veu al PP com l’opció preferida per a governar, si bé hi ha una part important de la ciutadania que prefereix altres opcions.
Per això, i en tant que el govern municipal ha de ser el govern de tot el poble de Carcaixent, en estos quatre anys considerem necessari i convenient un canvi en la manera de governar, amb més transparència, amb més comunicació, amb més voluntat d'arribar a grans acords i a consensos, per la situació general, i també perquè per eixir endavant cal una estabilitat que vaja més enllà d'acords interessats i mercantilistes que es poden trencar en el moment menys esperat.
Hui encetem un nou període, amb noves persones, nous gestors. Són quatre anys per davant durant els quals este ajuntament haurà de comprometre's especialment i apostar fort i amb convenciment per superar els reptes que té al davant.
Reptes obvis en l'àmbit de les finances municipals, però també altres no tan evidents per a molts, a nivell de valors, de funcionament, de participació democràtica real de la societat, o de treball en benefici dels més necessitats.
L'ajuntament és una empresa que administra els recursos de tots els ciutadans de Carcaixent, i ofereix a canvi serveis al poble. Per tant, els regidors i les regidores del BLOC volem deixar molt clar que l'atenció a les finances municipals s'ha de fer, però sense girar l'esquena a la ciutadania; no ha de servir com a excusa, com a coartada per retallar ni la quantitat ni la qualitat dels serveis.
Per altra banda, volem aprofitar l'acte de hui per recordar els moments tan complicats pels que passa la societat. I per recordar que tots, el govern municipal els grups de l'oposició i la resta de la societat, tenim una gran responsabilitat amb les persones afectades per les conseqüències de la crisi: els aturats, especialment els aturats de llarga durada. Són persones que ja no veuen en el mercat laboral una solució als seus problemes, i que recorren, per desesperació, a l'ajuda social.
Ells i les seues famílies han de ser la nostra prioritat, la de totes les institucions. Hem de sumar esforços perquè estes persones no es vegen impotents davant la difícil situació en què es troben, perquè no caiguen en la desesperança, i per evitar el perill d'exclusió social al que estan exposades. Hem de ser solidaris amb ells, amb els gestos però especialment amb els fets.
Nosaltres ens comprometem especialment en este objectiu fonamental, i confiem que la resta de grups posaran el mateix interés.
Per acabar unes paraules, que repetisc molt sovint, per demanar al públic que participe també en la política municipal. Ells són els destinataris últims de les decisions que es prenen es esta casa. I ells millor que ningú poden valorar què és el que es fa ací, amb informació de primera mà, i opinant sobre allò que els pot afectar.
A la gent del BLOC ens agradaria veure esta sala sempre plena. Seria un bon senyal de salut democràtica que sens dubte ajudaria a dignificar la política municipal.
Enhorabona a tots, i moltes gràcies per la seua atenció i presència.

Vot útil? Vot a “Bloc, Compromís per Carcaixent”

Em pregunten sobre la utilitat de votar “Bloc, Compromís per Carcaixent”, un grup que està en l’oposició en l’ajuntament de Carcaixent i en les Corts Valencianes, i ràpidament conteste que és el vot més útil que puga haver.

La pregunta és molt oportuna, perquè fa tot just uns dies que els diputats del Partido Popular, entre ells Lola Botella, alcaldessa de Carcaixent, han votat en contra de les esmenes que el “Bloc: Compromís per Carcaixent” a través del grup parlamentari Coalició Compromís hem presentat al pressupost de la Generalitat per al 2011 i següents. Tres propostes clau per al nostre poble:
El segon centre de salut.
La connexió amb l’autovía de Guadassuar.
Obres en el barranc de Barxeta per protegir Cullà de les inundacions.

Tres propostes compartides pel 99 per cent dels habitants de Carcaixent, i essencials per al nostre futur. El segon centre de salut ja va ser presentat en maig del 2007 per l’aleshores conseller de sanitat del govern del PP, Rafael Blasco, en plena campanya electoral. Tres anys i mig després aquelles promeses han quedat en el no res. La connexió a l’autovia és un projecte presentat a la Conselleria i que en principi tots a l’ajuntament consideràvem que anava endavant. I finalment el problema de les inundacions en Cullà, que té una solución no massa complicada, de fet existeix un projecte i només falta voluntat política per dur-lo endavant.

Estes propostes fetes per “BLOC: Compromís per Carcaixent”, d’entrada haurien de tindre moltes possibilitats d’aprovar-se, ja que la Sra Botella, a més d’alcaldessa de Carcaixent és diputada del PP, partit que goberna a la Generalitat. Res millor que fer coincidir l’interés local amb una supossada capacitat d’influència política.
Però una vegada més s’ha imposat la farsa del Partido Popular (fer-nos creure que la condició de diputada de Lola Botella beneficia els interessos de Carcaixent), imposició que ha anat més enllà de l’imaginable, perquè la mateixa Lola Botella no sols vota contra el seu poble i la seua comarca, sinò que a més ho justifica amb l’argument de que cal ser solidaris amb la resta de valencians en estos moments de crisi.

Dit així queda molt bé, però qué entén per solidaritat Lola Botella? Destinar milers d’euros a obres fastuoses i faraòniques o subvencionar associacions de dubtosa legalitat, mentre Cullà ha de sofrir quasi tots els anys inundacions? On està la solidaritat de continuar pagant 18 milions d’euros al milionari Berni Ecclestone a través de l’empresa Valmor Sport per fer la fòrmula 1, mentre les aglomeracions i les cues són el pa de cada dia per als usuaris de l’ambulatori? Quina excusa donarà als empresaris locals que veuen com la reivindicada connexió amb l’autovia queda per a un futur indeterminat mentre implicats en la trama Brugal reben subvencions nominals sense justificació?

Votar “Bloc: Compromís per Carcaixent” evidentment no equival a fer realitat de manera inmediata els projectes que la societat necessita. Però si que serveix, d’una banda per plantejar les reivindicacions de la societat allà on s’han de plantejar i on es poden fer possibles, en este cas les Corts Valencianes, i per deixar palés que a l’hora de gastar els diners de tots cal establir prioritats en benefici del conjunt de la ciutadania i no dels arrimats al partit que té el poder. I d’altra banda, serveix per desemmascar els farsants, aquells que traïxen els interessos de la gent a qui representen, amb l’únic objectiu de consolidar la seua situación personal, malbaratant la confiança que en ells dipositaren els ciutadans.

TOTS NO SÓN-SOM IGUALS

De polítics dolents, indignes de representar els ciutadans, n’hi ha massa. I de ciutadans que han baixat la guàrdia i mostren una tolerància incomprensible amb els comportament dels polítics dolents es pot dir el mateix.

No és menys cert però que per molts polítics pocavergonya que hi haja, en som molts més els qui encara seguim principis irreprotxables en la nostra conducta i en el tracte amb els nostres conciutadans. I el mateix pel que fa als ciutadans; també n’hi ha molts que segueixen críticament la política i quan cal es mostren exigents, ja siga amb el govern com també amb l’oposició.

A tots dos, polítics honrats i ciutadans responsables, vaig voler reivindicar en la meua primera intervenció com a candidat a l’alcaldia de Carcaixent per “BLOC: Compromís per Carcaixent”, per posar-los en valor i apostar pel compromís mutu, com a via d’aturar el procés d’allunyament que hi ha entre els ciutadans i les institucions, per lluitar contra el desengany i recuperar la confiança amb les institucions.

Passats els dies em reaferme en l’objectiu d’aquella intervenció. Perquè després d’escoltar alguns comentaris al respecte, està clar que ara, a més de propostes sectorials, el que es necessita és recuperar els valors que sempre han d’estar presents en el comportament dels polítics: honradesa, treball i compromís.

Està clar que anem pel bon camí, i la nostra aposta és la millor manera de recuperar la confiança de la ciutadania, i poder així sumar adhesions al projecte del “BLOC: Compromís per Carcaixent” al nostre poble i també a la “Coalició Compromís” al País Valencià. Adhesions en definitiva per col·laborar en fer dels nostre poble i del nostre País, la societat que tots volem: un lloc on poder treballar, viure i ser feliços.

Silencis, somriures i complicitats

A punt d’acabar-se el plenari municipal de setembre, des del Bloc Carcaixent preguntàrem a l’alcaldessa si després de dos mesos ja havia aconseguit esclarir si l’acord del 2008 relatiu a les retribucions dels regidors s’havia aplicat correctament .

Amb mitges veritats i amagant informació, la Sra. Botella va intentar capgirar els fets, de manera que en lloc de reconèixer l’incompliment va iniciar un atac contra els regidors del BLOC. Va ser la mostra més evident de com un polític, a falta d’arguments, deixa de banda l’assumpte que no li convé i busca el dany de l’adversari a nivell personal, per tal d’eixir airós.

La nostra protesta va ser airada i contundent, i plenament justificada, per la gravetat dels fets. Greu va ser el que va fer la Sra. Botella, i tant o més l’actitud covard dels qui l’acompanyaren amb somriures de complicitat i satisfacció, amb comentaris de l’estil “quin numeret heu muntat”.

La gran majoria dels regidors del PP no entén perquè el BLOC continua preguntant sobre la legalitat de les retribucions als regidors, encara que alguns si que ho saben... No ens entenen, o millor no ens volen entendre perquè en el fons ells són els primers i principals beneficiaris d’un sistema que els permet aconseguir o complementar els ingressos familiars.

Com que necessiten una justificació, adopten un posicionament falt de tota ètica, i adaptat expressament al seu comportament immoral. Els va bé viure de la política. Busquen la prosperitat particular a partir de la seua presència en una candidatura i formant part del govern de l’Ajuntament de Carcaixent, un fet que abans era reprovable i que ara cada dia guanya més adeptes entre les files del PP.

Estes persones per a mi són males persones. Els ho he dit, i durant uns dies m’he sentit mal, perquè són gent que conec des de fa molt i amb qui he de conviure a l’ajuntament i al poble. Encara estic malhumorat, però amb la consciència tranquil·la. Perquè tinc cada dia més clar que la major part dels regidors del PP estan en política per tal de treure un rendiment econòmic personal, fent tots els malabarismes ètics i morals que calguen per tal de justificar el seu comportament. És més, he d’aprofitar totes les ocasions que es presenten per recordar-los com són, ja que com a regidor del BLOC tinc un deure moral amb totes aquelles persones que aspiren a recuperar l’honestedat, l’honradesa i el respecte com a valors del comportament habitual de les persones en el seu dia a dia, i molt especialment del comportament dels polítics en les institucions.

I dir-los a tots aquells que callen i somriuen, que ells també son còmplices d’esta situació a la que ens està duent la Sra Botella i el PP. És temps de dir prou, és temps de que la “gent de bé” diguem prou a tanta pocavergonya i covardia.

Tejero i el cas Gürtel

Es pregunta Javier Cercas en el pròleg de "Anatomía de un instante" quants espanyols pensaran que Adolfo Suarez és un personatge de ficció, igual que Gutiérrez Mellado, Santiago Carrillo o el mateix Tejero. Per als més joves el 23-F pot semblar una història cinematogràfica, sobre tot des de l'òptica actual: unes imatges que ben bé podrien haver estat creades per García Berlanga, un tio amb tricorni, mostatxo i pistola, retratat en blanc i negre i que la televisió mostra amb els colors esmortits pel pas del temps.

Salvant totes les distàncies, per a molta gent el cas Gürtel també és una llegenda urbana; fets que realment no han passat i que estan en boca de tots bé perquè algú se'ls ha inventat, i determinada premsa els utilitza per desprestigiar el Partit Popular. Pel que conec, insistisc, a través de la premsa, hi ha indicis clars de corrupció política, amb polítics del PP i el mateix PP implicats. Espere que les coses vagen com han d'anar (faig grans esforços per ser optimista) i al final els tribunals condemnen els corruptes.

Altra cosa però és la valoració social. Com valoraran els ciutadans l'actuació dels polítics corruptes? (les enquestes d'intenció de vot mostren un PP que es manté fort). Serà efectiva l'estratègia del Partit Popular de desacreditar a la Policia i a determinats jutges? S'imposarà allò de total per uns trages …? No ho sé. Però de moment em preocupa sobremanera escoltar, cada dia amb més freqüència,"Tu en eixa situació què faries? Ja se sap que els diners per on passen s'apeguen"... S'ha estés la idea de que tots, es dediquen o no a la política, arribat el moment actuen d'igual manera. Molts són els convençuts que així és, i tant se val que digues so que arre: per a ells tots són iguals. Però realment estan convençuts? Supose que n'hi ha de tot. Alguns si que ho pensen realment, i com a justificació parlen de casos semblants en Unió Mallorquina, PSC o CiU. Altres no, però moguts per l'interés particular ho diuen, amb l'objectiu de justificar els atacs contra els seus. I n'hi ha uns tercers: aquells que estan plenament convençuts i pensen que cal aprofitar l'ocasió, perquè d'acord amb els referents ètics imperants cobrar comissions o fer-se amb els diners públics és normal, i gens reprovable. Estos últims són els que haurien de fer saltar les alarmes socials perquè il·lustren molt bé la pèrdua de valors experimentada al llarg dels últims anys. Perquè correm el perill que, d'ací a no res, les persones honrades i amb sentit de la vergonya, també es consideraran personatges irreals, producte de la imaginació d'algun guionista manipulador. La prova? Dos tios amb un mostatxo tan gran és massa coincidència.