ELS CONSELLERS DEL PP ESTAN DE RONDA

Els consellers d’Hisenda i d’Agricultura, acompanyats de secretaris autonòmics i de diversos directors generals (Tributs, Majors i Producció Agrària) han visitat Carcaixent esta semana.

Darrere de tal desplegament del Consell podia suposar-se que hi haurien anuncis de noves mesures i actuacions en Carcaixent. Al contrari. Han sigut dos visites electoralistes, que res de profit han aportat. Perquè amb una Generalitat enfonsada i un govern sense idees, és difícil aportar res nou ni positiu, ni en matèria de finances, ni en matèria de benestar social, ni per a l’agricultura, les tres àrees que representen els il·lustres visitants.

Per a què tant de desplegament, senyors del PP? El responsable d’Hisenda, Moragues, vingué a anunciar que ha reformat la Llei del Joc i que a partir d’ara jugar al bingo en els centres de majors ja és legal. I per fer-ho gràfic va jugar, davant les càmeres dels reporters, una partida de bingo amb representants dels majors de Carcaixent però també de Castelló, València i Alacant desplaçats per a l’esdeveniment. I ja està tot. Res d’anunciar, per exemple, que la Generalitat anava a millorar el sistema de finançament de les places publiques de la residència Aigües Vives, o que s’acceleraven els pagaments de la dependència, o que anava a liquidar el deute amb l’ajuntament de Carcaixent. D’això, res de res.

I el vicepresident del Consell i conseller d’Agricultura, Ciscar? El conseller d’Agricultura i el seus acompanyants tampoc no han aportat novetats. Cap ni una. Ha sigut una visita de precampanya (ara toca), a petició de l’alcaldessa. I això perquè de sobte ara el PP de Carcaixent està preocupat per la crisi de l’agricultura, i de sobte també pensa que hi ha joves que volen incorporar-se a l’activitat agrària, i de sobte, com no, creu el PP que l’agricultura ecològica pot ser una via de futur.

Si, ara de sobte! Perquè l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent fa vint anys que és un referent en agricultura ecològica i no mai ha tingut cap interés per als responsables de la Conselleria. Declaren estar a favor però el conseller d’Agricultura no ha dut cap novetat en relació a l’Estació Experimental Agrària, ni cap novetat en relació a l’hort del Mirador on fa anys anaven a ubicar l’Institut Valencià d’Agricultura Ecològica, i que lluny de fer-se s’ha abandonat, fins el punt que l’hort actualment està declarat en ruïna. Diuen estar preocupats per l’agricultura, però tampoc el conseller ha mostrat una preocupació especial per l'enfonsament del preu de la taronja en esta campanya. Ni sembla preocupat per l’expansió desordenada i descontrolada del cultiu del caqui. Això si, ha anunciat que la Conselleria farà en Carcaixent un curset, per a tota la comarca, sobre gestió d’ajudes per a l’agricultura. Gran notícia, conseller!

Conclusió: totes estes visites per a què? Està clar que per a res. Electoralisme sense més. Intentar salvar els mobles de cara a les eleccions, i més malbaratament de recursos; perquè les visites de consellers sense contingut també li costen a la Generalitat diners, diners que no té i paguem entre totes i tots.

El trenet de Carcaixent

Fa uns cinc anys posàrem en marxa l'associació "Carcaixent m'Agrada", des de la que hem organitzat eixides, actuacions teatrals, presentacions de llibres, passetjades urbanes... Enguany hem decidit dedicar les activitats del 2014 a la commemoració del 150 aniversari de la posada en marxa del tren Carcaixent Gandia. Es van complir ahir justament, 8 de febrer,  i ho celebràrem amb un acte amb José Manuel Fernández i Fernando Rodríguez, coautors junt a Josep Vicent Bataller, del llibre "Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia". Ens contàren el per què d'aquella línia de tren, fets, anècdotes i curiositats, amb dades històriques, fotografíes i testimonis de treballadors del trenet, familiars o usuaris de l'última època.

Crec que ha sigut una magnífica idea, com magnífica ha sigut l'acollida, i la diversitat del públic assistent mostra l'interés generat: la Barraca, la Vall, Xeraco, Gandia, València ... i Carcaixent. 

Com a membre de "Carcaixent m'Agrada" puc semblar parcial: qué vaig a dir jo si en sóc part , podeu pensar. Si, però vos assegure que no tinc dubtes sobre la importància de commemorar els esdeveniments que han sigut importants per als llocs i les persones. Els bons per celebrar-los, i els dolents perquè no tornen a passar o per superar-los. 

La línia Carcaixent-Gandia i posteriorment a Dénia va ser fonamental per al desenvolupament de Carcaixent; i la seua desaparició un senyal de la situació de decliu en que es troba este poble. Esperem que esta commemoració, amb els records i les reflexions, en permeten si més no créixer a nivell social i veure com de necessari és compartir projectes i ilu·lusions. Tenim un any de celebracions per davant. El trenet no està, però les ganes de recordar-lo no ens falten. Participem en esta festa i homenatgem aquelles persones i aquells anys de prosperitat.

Serà per diners?

Reprenc el blog, i casualment ho faig amb el tema amb que ho vaig deixar fa uns mesos. Per què aquest tema?  Molt senzill. En octubre vam conéixer que el judici contra l’interventor municipal ens va costar als carcaixentins 5.808 euros. I ara hem sabut que un altre judici contra l’alcaldessa Lola Botella per un presumpte cas de malversació de cabals públics també ha estat arxivat pel jutjat d’Alzira. Els dos contenciosos en els quals diversos jutges no han observat indicis de delicte els ha impulsat el partit Units per València, i encara n’hi ha un tercer de camí. Serà per diners? Si els paga el poble és veu que no. 

M'aconsellen que no m'estaque en baralles d'altres, però en aquesta ocasió no faré cas. Per qué?  Perquè considere lamentable que l’alcaldessa de la ciutat i una regidora de l’oposició tracten de resoldre els seus problemes personals a base de demandes judicials de temes que sistemàticament els jutges arxiven, però que tenen un cost molt elevat per a la població. L’únic que s’aconsegueix amb aquestes acusacions és fer soroll i protagonitzar titulars, però si no tenen cap fonament, com s’ha demostrat fins el moment, es desprestigien la política i les institucions i no produeix cap benefici per a la ciutat, que ja té problemes suficients pel mal govern dels últims anys.

Durant l’actual legislatura, en la que la població està patint les conseqüències brutals de les retallades que impulsa el PP amb l’excusa de la crisi econòmica, l’Ajuntament de Carcaixent ha arribat a acumular un deute superior als 19 milions d’euros, més e 2700 aturats i cada dia creixen les necessitats d’atenció social de persones desesperades que s’han quedat sense recursos. Amb el que ens ha costat el primer judici l’Ajuntament podria haver concedit 20 ajudes socials per a famílies i ajudar a passar casa, 50 beques mensuals de menjador o unes altres tantes per a llibres. Aquesta terrible situació que es viu al nostre poble hauria de ser la prioritat absoluta de tots els regidors del consistori, estiguen en el govern o en l’oposició. Les diferències poítiques es poden entendre, però les personals no, al menys en l'Ajuntament, i ja és hora que les deixen a un costat, perquè al final és el poble qui paga els plats bruts. Hem de controlar cada euro públic que es gasta, i aquests judicis ens costen molts diners per a res.

NO TÉ MÉS RAÓ QUI MÉS CRIDA

Ni està més encertat en la seua crítica aquell que més denúncies presenta en un jutjat. Però cadascú és lliure de fer allò que considere oportú en l’exercici de les seues funcions, faltaria més.

Perquè és legítim no compartir decisions o arguments, i posicionar-se en contra de qui els planteja. I tambè ho és anar més enllà, i fer ús de les diferents opcions que preveu la legislació, per recòrrer acords, o per denunciar conductes que no s’ajusten a la legalitat. I supose que els entesos en matèria judicial diran que si, que efectivament ho és, però actuant amb ponderació i en proporció a la gravetat dels fets.

Podem entendre que en ocasions, per cridar l’atenció i treure la gent de la somnolència, s’utilitzen altres recursos. Però fer-se veure tirant ma constantment de l’amenaça judicial, de la querella, i perseverar en els recursos judicials malgrat la negativa de la fiscalia o del jutge ... no ho veiem tan clar.

És per això que ja fa dies que molts esperem una explicació sobre per què davant un decret d’alcaldia que rebaixava la quantia d’una taxa, primer es va presentar una denúncia per prevaricació contra un funcionari municipal (que s’havia limitat a informar) i no contra qui va prendre la decisió, i per qué es va escollir la via penal en lloc de la via contenciosadministrativa. I esta explicació ara és més necessària que mai, quan ja sabem que el fiscal no va veure indici de delicte, la jutge d’instrucció va desestimar la demanda, la jutge va denegar a la denunciant la pràctica de més proves i malgrat tot això, una regidora persisteix en anar contra un funcionari que des que ha arribat a l’ajuntament de Carcaixent s’ha caracteritzar, en la meua opinió, per sanejar les finances municipals i posar un poc de sentit comú a la gestió pressupostària.

Sens dubte en són molts els qui veuen amb simpatia l’oposició basada en l’escàndol, en la denúncia al jutjat, o en omplir de crits el saló de plens municipal; segurament estes persones ni de lluny valoren el dany sobre que provoquen a les persones, a l’ajuntament com a institució, i al poble en general, en fer-lo el centre d’atenció d’uns conflictes artificals i interessats.

Però nosaltres, tot el que està passant no ho compartim. Anar contra els funcionaris quin sentit té? Per què tanta insistència? Matar mosques a canonades amb quin objectiu?

Nosaltres considerem que els regidors en general, tant els qui estem en l’oposició com els que formen part de l’equip de govern, hauriem de ser molt respectuosos amb els tècnics municipals, i no caure en la temptació de voler saber més que ells, per molta formació tècnica que puguem compartir, però especialment si la dedicació del tècnic no és la nostra especialitat. Torne a dir, no compartim les actuacions que simulen apuntar als polítics però en realitat disparen contra els tècnics.

Però com ja hem dit a l’inci, cadascú té plema legitimitat per actuar com crega en l’exercici de les seues “responsabilitats”.

Per qui faig jo vaga? Per quins motius?

Raons per fer vaga n’hi de sobra, però entenc que puga haver persones que no les compartisquen i per això hui han anat a treballar com un dia qualsevol.

Jo si que n’he fet. I entre altres raons l’he feta pensant en la meua filla i tota la gent de la seua edat, que comença a encarar els seus anys d’adolescència, joves que encara estan en els primers anys de la seua formació, i per als que voldria un futur esperançador i amb les oportunitats que segur es mereixen.

I ho faig per ells, perquè entenc que les decisions que està prenent este govern del PP no són les adequades. I no ho són perquè, en la meua opinió, en lloc de beneficiar a l’economia l’enfonsaran més si cap, i al final ens duran, ens agrade o no, a una situació pitjor de la que no sabem quant ens costarà recuperar-nos.

Reforma laboral, sanitària, fiscal, educativa, bancària … en nom de què? Per a beneficiar a qui? Molta democràcia, molt de parlamentarisme però en la pràctica les decisions es prenen a la manera del despotisme il·lustrat:  recordeu “tot per al poble però sense el poble”. I ho fan perquè poden, ja que tenen la majoria. Però també perquè els hem deixat. És el que té desentendre’s de la política. És el que té deixar fer i no voler implicar-se en el dia a dia de les institucions.

Allò que estos mesos han decidit els governants pot semblar ara que no té massa importància, però ben analitzat emmarca les conseqüències per al futur. Pose un exemple, dels governants d’ara i dels governants que ara 12 mesos eixiren derrotats en les urnes, i cediren el comandament als actuals: la modificació per part del PSOE de l’edat de jubilació, que progressivament anirà passant des dels 65 actuals als 67, amb un augment tambè dels anys necessaris de cotització; i la flexibilització del mercat laboral aprovada en el 2012 pel Partit Popular.

Reflexionem breument: flexibilització del mercat laboral, poques oportunitats de firmar un contracte, contractes amb unes bases de cotització a la baixa, jubilació prevista per als 67 anys, més anys de cotització per poder-se jubilar ... En quines condicions podran jubilar-se els joves que hui estudien o busquen feina? A quina edat? Amb quina pensió? Tota la gent de 30 que no ha pogut treballar encara, o els de 40 anys que estan a l’atur i amb poques oportunitats de trobar feina o que treballen en precari, quan complisquen els 67 anys que rebran de l’Estat? hem d'acceptar-ho sense més?

Clar que hi ha motius per protestar, ara i abans, i fer vaga n’és una manera.

GESTOS I INACCIONS DE LOLA BOTELLA

La primera imatge de la nova legislatura a Carcaixent la va protagonitzar l’alcaldessa Lola Botella (PP) agafada del braç del seu nou soci de govern (i fins aquell moment, “enemic” polític) Juan Albert (PSD). Pocs minuts després de la investidura, travessaren junts, ramell de flors en mà, la plaça de l’Ajuntament en direcció a l’església, entre les protestes d’un grup d’”indignats”que reclamava transparència i criticava el pacte PP-PSD. Ara, l’any acaba amb una altra imatge poc edificant per al record: Lola Botella fent cua aquest dilluns a la porta dels jutjats del TSJ per a donar suport a Francisco Camps, expresident de la Generalitat imputat per “suborn impropi” i que va haver de dimitir del seu càrrec quan l’escàndol que protagonitza es va fer insostenible. Aquest judici, que se sàpiga no té res a veure amb els interessos de Carcaixent. Per sort.

El cas és que en el mateix mes en que ha perillat el cobrament de l’

extra de Nadal, quan alguns complements dels funcionaris municipals no s’han pagat, i quan alguna pòlissa de crèdit no podrà fer-se efectiva en els terminis previstos per falta de liquiditat, Lola Botella primer ha estat bastants dies absent de l’ajuntament, i després ha dedicat part del seu temps per acudir com a públic al judici de Camps. En canvi, no ha trobat (ella, que té dedicació exclusiva, o algun dels seus regidors, com a mínim dels alliberats) unes hores per a convocar els grups de l’oposició, tal i com li demanem amb insistència des de fa mesos el grup Bloc-Compromís. L’objectiu d’aquesta reunió que sol•licitem és plantejar mesures urgents per a eixir de la crisi i avançar en la presentació d’uns pressupostos adequats a les necessitats municipals. Ara diuen que serà en passar Reis... veurem.
En democràcia, els gestos, les imatges, són sempre quasi tan importants com les accions mateixes, i davant d’un govern local amb clars símptomes d’inactivitat, de paràlisi, i incapaç de reaccionar per solucionar la greu situació financera en què ells mateixos ens han ficat (endeutament superior a 18 milions d’euros o deutes amb proveïdors d’uns 3 milions), els carcaixentins mereixem com a mínim que la primera autoritat local no rebaixe ni pose en qüestió la dignitat del càrrec que ostenta. No val tot per tal de mantindre’s en el poder a qualsevol preu.
Necessitem de l’esforç en comú de tots els representants del consistori local per a trobar solucions i garantir el futur de la nostra ciutat. És una exigència que tenim com a polítics responsables, inajornable ja si no volem arribar a un punt de no retorn. Senyora alcaldessa, no ens cansarem de repetir-li que la mà dels sis regidors de Bloc-Compromís continua estesa per a proposar, col•laborar i treballar pel poble. Si vol, és clar.

(Publicat al Levante-EMV el 31-1-2011)

PER FI COMENÇA A PARIR LA BURRA

L'equip de govern (PP-PSD) ha presentat en premsa unes propostes, justament aquelles que BLOC-Compromís va plantejar el 30 de juny passat i que van ser rebutjades per PP-PSD. Benvingut siga el canvi, tot i que falta veure exactament els detalls.

"Reducció de sous de regidors, de les retribucions per assistències a òrgans col·legiats, de las assignacions a grups polítics, així com regular el cobrament de dietes". Encara no fa sis mesos no ho volien i ara sí. Alguna cosa deu haver passat per a que canvien d’opinió. Nosaltres som els mateixos, i no ens hem cansat de demanar-ho. Però resulta curiós que ha estat hui mateix quan el portaveu del PP ens ha preguntat per primera vegada al respecte, en concret sobre el tema de les dietes, perquè no tenia molt clar que és el que es podia fer, i li n'hem plantejat 2 possibilitats. En fi...

Des de de fa mesos estem demanat que tots els grups (govern i oposició) ens reunim per consensuar mesures per eixir de la crisi financera en que està l’ajuntament. El 27 d’octubre per fi, l’alcaldessa, el portaveu del PP i el regidor d’Hisenda digueren que els semblava bé fer-la. Però al dia de hui encara no s’ha convocat res, com si no hi haguera cap urgència. Això se li va comunicar el divendres passat al regidor d’Hisenda i ens va contestar que tinguérem paciència i que el dilluns ens diria alguna cosa. Este és el moment en que ha passat el dilluns, hem tingut paciència, però estem sense que ens diga res.

No deviem anar tan errats si ara s’avenen a allò que demanàvem. Però bé. El camí està iniciat. Ara cal continuar-lo, i si pot ser amb el màxim consens millor, perquè éstes són sols una part de les moltes coses que cal fer, i que ens agradaria plantejar en eixa reunió que no sabem si algun dia es farà. El PP pot convocar-la o no. Però en cas de no convocar-la (en tant que PP juntament amb PSD té majoria suficient) demanem que actue sense esperar a que passe el temps, perquè els problemes creixen dia a dia: les nòmines i la extra ara, finalment, es pagaran, però divendres passat el mateix PP va reconèixer que tot no anava a ser possible. I problemes sobre la taula n’hi ha de sobra, malgrat que “el Ayuntamiento tiene capacidad suficiente para dar solución a los problemas”. El ayuntamiento en conjunt és possible, l’equip de govern en solitari, en la meua opinió, no.