El trenet de Carcaixent

Fa uns cinc anys posàrem en marxa l'associació "Carcaixent m'Agrada", des de la que hem organitzat eixides, actuacions teatrals, presentacions de llibres, passetjades urbanes... Enguany hem decidit dedicar les activitats del 2014 a la commemoració del 150 aniversari de la posada en marxa del tren Carcaixent Gandia. Es van complir ahir justament, 8 de febrer,  i ho celebràrem amb un acte amb José Manuel Fernández i Fernando Rodríguez, coautors junt a Josep Vicent Bataller, del llibre "Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia". Ens contàren el per què d'aquella línia de tren, fets, anècdotes i curiositats, amb dades històriques, fotografíes i testimonis de treballadors del trenet, familiars o usuaris de l'última època.

Crec que ha sigut una magnífica idea, com magnífica ha sigut l'acollida, i la diversitat del públic assistent mostra l'interés generat: la Barraca, la Vall, Xeraco, Gandia, València ... i Carcaixent. 

Com a membre de "Carcaixent m'Agrada" puc semblar parcial: qué vaig a dir jo si en sóc part , podeu pensar. Si, però vos assegure que no tinc dubtes sobre la importància de commemorar els esdeveniments que han sigut importants per als llocs i les persones. Els bons per celebrar-los, i els dolents perquè no tornen a passar o per superar-los. 

La línia Carcaixent-Gandia i posteriorment a Dénia va ser fonamental per al desenvolupament de Carcaixent; i la seua desaparició un senyal de la situació de decliu en que es troba este poble. Esperem que esta commemoració, amb els records i les reflexions, en permeten si més no créixer a nivell social i veure com de necessari és compartir projectes i ilu·lusions. Tenim un any de celebracions per davant. El trenet no està, però les ganes de recordar-lo no ens falten. Participem en esta festa i homenatgem aquelles persones i aquells anys de prosperitat.

GESTOS I INACCIONS DE LOLA BOTELLA

La primera imatge de la nova legislatura a Carcaixent la va protagonitzar l’alcaldessa Lola Botella (PP) agafada del braç del seu nou soci de govern (i fins aquell moment, “enemic” polític) Juan Albert (PSD). Pocs minuts després de la investidura, travessaren junts, ramell de flors en mà, la plaça de l’Ajuntament en direcció a l’església, entre les protestes d’un grup d’”indignats”que reclamava transparència i criticava el pacte PP-PSD. Ara, l’any acaba amb una altra imatge poc edificant per al record: Lola Botella fent cua aquest dilluns a la porta dels jutjats del TSJ per a donar suport a Francisco Camps, expresident de la Generalitat imputat per “suborn impropi” i que va haver de dimitir del seu càrrec quan l’escàndol que protagonitza es va fer insostenible. Aquest judici, que se sàpiga no té res a veure amb els interessos de Carcaixent. Per sort.

El cas és que en el mateix mes en que ha perillat el cobrament de l’

extra de Nadal, quan alguns complements dels funcionaris municipals no s’han pagat, i quan alguna pòlissa de crèdit no podrà fer-se efectiva en els terminis previstos per falta de liquiditat, Lola Botella primer ha estat bastants dies absent de l’ajuntament, i després ha dedicat part del seu temps per acudir com a públic al judici de Camps. En canvi, no ha trobat (ella, que té dedicació exclusiva, o algun dels seus regidors, com a mínim dels alliberats) unes hores per a convocar els grups de l’oposició, tal i com li demanem amb insistència des de fa mesos el grup Bloc-Compromís. L’objectiu d’aquesta reunió que sol•licitem és plantejar mesures urgents per a eixir de la crisi i avançar en la presentació d’uns pressupostos adequats a les necessitats municipals. Ara diuen que serà en passar Reis... veurem.
En democràcia, els gestos, les imatges, són sempre quasi tan importants com les accions mateixes, i davant d’un govern local amb clars símptomes d’inactivitat, de paràlisi, i incapaç de reaccionar per solucionar la greu situació financera en què ells mateixos ens han ficat (endeutament superior a 18 milions d’euros o deutes amb proveïdors d’uns 3 milions), els carcaixentins mereixem com a mínim que la primera autoritat local no rebaixe ni pose en qüestió la dignitat del càrrec que ostenta. No val tot per tal de mantindre’s en el poder a qualsevol preu.
Necessitem de l’esforç en comú de tots els representants del consistori local per a trobar solucions i garantir el futur de la nostra ciutat. És una exigència que tenim com a polítics responsables, inajornable ja si no volem arribar a un punt de no retorn. Senyora alcaldessa, no ens cansarem de repetir-li que la mà dels sis regidors de Bloc-Compromís continua estesa per a proposar, col•laborar i treballar pel poble. Si vol, és clar.

(Publicat al Levante-EMV el 31-1-2011)

Hui la premsa ens ha donat la notícia de la mort de Vidal Beneyto

En llegir-ho, he recordat el dia, ara fa tres o quatre anys, quan commemoràvem la data de l’11 de març de 1576, dia de la concessió per Felip II del privilegi d’Universitat a Carcaixent, i Vidal Beneyto va rebre la Medalla d’Or del seu poble. Aquell dia per a mi es va escenificar la certificació del final d’una època, l’època daurada del comerç de la taronja. A l’Auditori de les Dominiques es van aplegar Vidal Beneyto i els familiars que l’acompanyaven, i també vells amics seus de Carcaixent. En ells jo vaig veure els representants d’una classe social extingida a Carcaixent, els comerciants. Tots estaven contents de tornar-se a veure, i l’intercanvi d’abraços va ser una mostra sincera de sentiments, però també qui sap si un principi de comiat. Dels amics, del lloc on va nàixer, i com he dit, d'una època de prosperitat agrícola i mercantil ja molt llunyana.

Aquella època daurada va donar pas a una altra no tant bona, en la qual s'ha anant estenent el pessimisme, calant en el temps, fins el punt de condicionar el present però especialment el futur de Carcaixent.

Desconec què en pensaria Vidal Beneyto sobre tot el que ha passat al seu poble des que ell se’n va anar a Madrid fins ara, però fa unes setmanes va tornar a Carcaixent i va manifestar la seua voluntat per deixar ací part del seu llegat, a través de la fundació Amela (Fundació per a l’Àrea Mediterrani-llatinoamericana). No sé en quin punt va quedar la conversa entre Vidal Beneyto i els representants municipals, ni les possibilitats reals de que la seu de la Fundació recale finalment a Carcaixent. Però caldria posar tots els esforços per materialitzar eixa seu. Seria una oportunitat immillorable per començar a pensar en Carcaixent des d’una perspectiva vitalista, deixant arrere el pessimisme de què tant hem fet gala. I tambè un homenatge permanent a un dels carcaixentins més il·lustres de tots els temps.

Per saber més sobre Vidal Beneyto podeu consultar
http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Vidal_Beneyto
I per llegir algun dels seus articles en el diari el Pais
http://www.elpais.com/buscar/vidal-beneyto/articulos/tribuna