ELS CONSELLERS DEL PP ESTAN DE RONDA

Els consellers d’Hisenda i d’Agricultura, acompanyats de secretaris autonòmics i de diversos directors generals (Tributs, Majors i Producció Agrària) han visitat Carcaixent esta semana.

Darrere de tal desplegament del Consell podia suposar-se que hi haurien anuncis de noves mesures i actuacions en Carcaixent. Al contrari. Han sigut dos visites electoralistes, que res de profit han aportat. Perquè amb una Generalitat enfonsada i un govern sense idees, és difícil aportar res nou ni positiu, ni en matèria de finances, ni en matèria de benestar social, ni per a l’agricultura, les tres àrees que representen els il·lustres visitants.

Per a què tant de desplegament, senyors del PP? El responsable d’Hisenda, Moragues, vingué a anunciar que ha reformat la Llei del Joc i que a partir d’ara jugar al bingo en els centres de majors ja és legal. I per fer-ho gràfic va jugar, davant les càmeres dels reporters, una partida de bingo amb representants dels majors de Carcaixent però també de Castelló, València i Alacant desplaçats per a l’esdeveniment. I ja està tot. Res d’anunciar, per exemple, que la Generalitat anava a millorar el sistema de finançament de les places publiques de la residència Aigües Vives, o que s’acceleraven els pagaments de la dependència, o que anava a liquidar el deute amb l’ajuntament de Carcaixent. D’això, res de res.

I el vicepresident del Consell i conseller d’Agricultura, Ciscar? El conseller d’Agricultura i el seus acompanyants tampoc no han aportat novetats. Cap ni una. Ha sigut una visita de precampanya (ara toca), a petició de l’alcaldessa. I això perquè de sobte ara el PP de Carcaixent està preocupat per la crisi de l’agricultura, i de sobte també pensa que hi ha joves que volen incorporar-se a l’activitat agrària, i de sobte, com no, creu el PP que l’agricultura ecològica pot ser una via de futur.

Si, ara de sobte! Perquè l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent fa vint anys que és un referent en agricultura ecològica i no mai ha tingut cap interés per als responsables de la Conselleria. Declaren estar a favor però el conseller d’Agricultura no ha dut cap novetat en relació a l’Estació Experimental Agrària, ni cap novetat en relació a l’hort del Mirador on fa anys anaven a ubicar l’Institut Valencià d’Agricultura Ecològica, i que lluny de fer-se s’ha abandonat, fins el punt que l’hort actualment està declarat en ruïna. Diuen estar preocupats per l’agricultura, però tampoc el conseller ha mostrat una preocupació especial per l'enfonsament del preu de la taronja en esta campanya. Ni sembla preocupat per l’expansió desordenada i descontrolada del cultiu del caqui. Això si, ha anunciat que la Conselleria farà en Carcaixent un curset, per a tota la comarca, sobre gestió d’ajudes per a l’agricultura. Gran notícia, conseller!

Conclusió: totes estes visites per a què? Està clar que per a res. Electoralisme sense més. Intentar salvar els mobles de cara a les eleccions, i més malbaratament de recursos; perquè les visites de consellers sense contingut també li costen a la Generalitat diners, diners que no té i paguem entre totes i tots.

COMPROMÍS AMB LA TRANSPARÈNCIA I EL BON GOVERN

És una obvietat en els temps que corren reivindicar transparència i bones pràctiques de govern en les Administracions públiques. La societat ho demana dia sí dia també, i possibilitar-ho és una de les condicions necessàries per frenar el distanciament entre la ciutadania i el món de la política.

Moguts per la necessitat, i per aturar el descrèdit generat per la corrupció i les males pràctiques, les Corts Espanyoles aprovaren la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. És una llei amb mancances, per exemple perquè tot i plantejar grans objectius, amb massa freqüència parla en nom de les persones, sense facilitar-ne, però, la seua participació.

La falta d’ambició és evident, més no per això les diferents administracions han de desaprofitar l’ocasió que la llei ofereix. Tots hem d’exigir que es posen en marxa, per a que en els terminis previstos siga possible accedir a la informació a la que tot ciutadà té dret, millorar el grau de transparència del funcionament de les administracions i avançar en l’aplicació de les bones pràctiques de govern.

Com sempre, hi ha qui veu el got mig ple, d’altres que el veuen mig buit. I, fins i tot, qui el veu completament buit, se n’oblida que la llei o els reglaments que possibiliten la seua aplicació no són una finalitat sinó un instrument per servir a la ciutadania, per facilitar l’accés a la informació, millorar la transparència i fer possible el bon govern. Són aquells que, sabedors de la seua incapacitat per arribar a acords mínims en benefici de la ciutadania, prefereixen quedar-se en la crítica fàcil sense entrar a considerar més arguments que l’autoria de la proposta.

Per a aquells que governen, o que, com Compromís, tenim aspiracions de governar en benefici de tots, és una tasca no tan fàcil, entre d’altres perquè cal fixar molt clarament els límits entre el que és el control legítim i el control que frega la irracionalitat i que no té cap altre objectiu que dissimular la incapacitat per dur endavant alguna part del seu programa electoral. I d’açò últim alguna cosa en sabem a l’Ajuntament de Carcaixent. A la vista de recents comportaments d’aquells que, amb l’excusa de la transparència, demanen i exigeixen còpies i còpies d’expedients sense una clara finalitat (és a dir, sense la justificació que la Llei de Transparència preveu per accedir a la informació), i que, en no aconseguir-ho immediatament, critiquen els qui tenen la responsabilitat de custodiar la documentació i/o els qui intentem aportar un poc de racionalitat.

En este sentit, estaria bé que reflexionaren, per exemple, sobre el "abans i el després" del Reglament Orgànic i de Funcionament de l'ajuntament de Carcaixent, que per molt que se'l vulga criticar, és manifestament més participatiu i transparent que l'anterior, fins el punt d'atorgar, per voluntat dels grups que l'hem aprovat, drets que en principi no correspondrien per exemple als trànsfugues o als que improvisen sobre la marxa intervencions, preguntes o precs, legítims però certament destarifades.

Serà per diners?

Reprenc el blog, i casualment ho faig amb el tema amb que ho vaig deixar fa uns mesos. Per què aquest tema?  Molt senzill. En octubre vam conéixer que el judici contra l’interventor municipal ens va costar als carcaixentins 5.808 euros. I ara hem sabut que un altre judici contra l’alcaldessa Lola Botella per un presumpte cas de malversació de cabals públics també ha estat arxivat pel jutjat d’Alzira. Els dos contenciosos en els quals diversos jutges no han observat indicis de delicte els ha impulsat el partit Units per València, i encara n’hi ha un tercer de camí. Serà per diners? Si els paga el poble és veu que no. 

M'aconsellen que no m'estaque en baralles d'altres, però en aquesta ocasió no faré cas. Per qué?  Perquè considere lamentable que l’alcaldessa de la ciutat i una regidora de l’oposició tracten de resoldre els seus problemes personals a base de demandes judicials de temes que sistemàticament els jutges arxiven, però que tenen un cost molt elevat per a la població. L’únic que s’aconsegueix amb aquestes acusacions és fer soroll i protagonitzar titulars, però si no tenen cap fonament, com s’ha demostrat fins el moment, es desprestigien la política i les institucions i no produeix cap benefici per a la ciutat, que ja té problemes suficients pel mal govern dels últims anys.

Durant l’actual legislatura, en la que la població està patint les conseqüències brutals de les retallades que impulsa el PP amb l’excusa de la crisi econòmica, l’Ajuntament de Carcaixent ha arribat a acumular un deute superior als 19 milions d’euros, més e 2700 aturats i cada dia creixen les necessitats d’atenció social de persones desesperades que s’han quedat sense recursos. Amb el que ens ha costat el primer judici l’Ajuntament podria haver concedit 20 ajudes socials per a famílies i ajudar a passar casa, 50 beques mensuals de menjador o unes altres tantes per a llibres. Aquesta terrible situació que es viu al nostre poble hauria de ser la prioritat absoluta de tots els regidors del consistori, estiguen en el govern o en l’oposició. Les diferències poítiques es poden entendre, però les personals no, al menys en l'Ajuntament, i ja és hora que les deixen a un costat, perquè al final és el poble qui paga els plats bruts. Hem de controlar cada euro públic que es gasta, i aquests judicis ens costen molts diners per a res.

NO TÉ MÉS RAÓ QUI MÉS CRIDA

Ni està més encertat en la seua crítica aquell que més denúncies presenta en un jutjat. Però cadascú és lliure de fer allò que considere oportú en l’exercici de les seues funcions, faltaria més.

Perquè és legítim no compartir decisions o arguments, i posicionar-se en contra de qui els planteja. I tambè ho és anar més enllà, i fer ús de les diferents opcions que preveu la legislació, per recòrrer acords, o per denunciar conductes que no s’ajusten a la legalitat. I supose que els entesos en matèria judicial diran que si, que efectivament ho és, però actuant amb ponderació i en proporció a la gravetat dels fets.

Podem entendre que en ocasions, per cridar l’atenció i treure la gent de la somnolència, s’utilitzen altres recursos. Però fer-se veure tirant ma constantment de l’amenaça judicial, de la querella, i perseverar en els recursos judicials malgrat la negativa de la fiscalia o del jutge ... no ho veiem tan clar.

És per això que ja fa dies que molts esperem una explicació sobre per què davant un decret d’alcaldia que rebaixava la quantia d’una taxa, primer es va presentar una denúncia per prevaricació contra un funcionari municipal (que s’havia limitat a informar) i no contra qui va prendre la decisió, i per qué es va escollir la via penal en lloc de la via contenciosadministrativa. I esta explicació ara és més necessària que mai, quan ja sabem que el fiscal no va veure indici de delicte, la jutge d’instrucció va desestimar la demanda, la jutge va denegar a la denunciant la pràctica de més proves i malgrat tot això, una regidora persisteix en anar contra un funcionari que des que ha arribat a l’ajuntament de Carcaixent s’ha caracteritzar, en la meua opinió, per sanejar les finances municipals i posar un poc de sentit comú a la gestió pressupostària.

Sens dubte en són molts els qui veuen amb simpatia l’oposició basada en l’escàndol, en la denúncia al jutjat, o en omplir de crits el saló de plens municipal; segurament estes persones ni de lluny valoren el dany sobre que provoquen a les persones, a l’ajuntament com a institució, i al poble en general, en fer-lo el centre d’atenció d’uns conflictes artificals i interessats.

Però nosaltres, tot el que està passant no ho compartim. Anar contra els funcionaris quin sentit té? Per què tanta insistència? Matar mosques a canonades amb quin objectiu?

Nosaltres considerem que els regidors en general, tant els qui estem en l’oposició com els que formen part de l’equip de govern, hauriem de ser molt respectuosos amb els tècnics municipals, i no caure en la temptació de voler saber més que ells, per molta formació tècnica que puguem compartir, però especialment si la dedicació del tècnic no és la nostra especialitat. Torne a dir, no compartim les actuacions que simulen apuntar als polítics però en realitat disparen contra els tècnics.

Però com ja hem dit a l’inci, cadascú té plema legitimitat per actuar com crega en l’exercici de les seues “responsabilitats”.

Per qui faig jo vaga? Per quins motius?

Raons per fer vaga n’hi de sobra, però entenc que puga haver persones que no les compartisquen i per això hui han anat a treballar com un dia qualsevol.

Jo si que n’he fet. I entre altres raons l’he feta pensant en la meua filla i tota la gent de la seua edat, que comença a encarar els seus anys d’adolescència, joves que encara estan en els primers anys de la seua formació, i per als que voldria un futur esperançador i amb les oportunitats que segur es mereixen.

I ho faig per ells, perquè entenc que les decisions que està prenent este govern del PP no són les adequades. I no ho són perquè, en la meua opinió, en lloc de beneficiar a l’economia l’enfonsaran més si cap, i al final ens duran, ens agrade o no, a una situació pitjor de la que no sabem quant ens costarà recuperar-nos.

Reforma laboral, sanitària, fiscal, educativa, bancària … en nom de què? Per a beneficiar a qui? Molta democràcia, molt de parlamentarisme però en la pràctica les decisions es prenen a la manera del despotisme il·lustrat:  recordeu “tot per al poble però sense el poble”. I ho fan perquè poden, ja que tenen la majoria. Però també perquè els hem deixat. És el que té desentendre’s de la política. És el que té deixar fer i no voler implicar-se en el dia a dia de les institucions.

Allò que estos mesos han decidit els governants pot semblar ara que no té massa importància, però ben analitzat emmarca les conseqüències per al futur. Pose un exemple, dels governants d’ara i dels governants que ara 12 mesos eixiren derrotats en les urnes, i cediren el comandament als actuals: la modificació per part del PSOE de l’edat de jubilació, que progressivament anirà passant des dels 65 actuals als 67, amb un augment tambè dels anys necessaris de cotització; i la flexibilització del mercat laboral aprovada en el 2012 pel Partit Popular.

Reflexionem breument: flexibilització del mercat laboral, poques oportunitats de firmar un contracte, contractes amb unes bases de cotització a la baixa, jubilació prevista per als 67 anys, més anys de cotització per poder-se jubilar ... En quines condicions podran jubilar-se els joves que hui estudien o busquen feina? A quina edat? Amb quina pensió? Tota la gent de 30 que no ha pogut treballar encara, o els de 40 anys que estan a l’atur i amb poques oportunitats de trobar feina o que treballen en precari, quan complisquen els 67 anys que rebran de l’Estat? hem d'acceptar-ho sense més?

Clar que hi ha motius per protestar, ara i abans, i fer vaga n’és una manera.

Una bona notícia: El Suprem anul·la (de moment) la urbanització de la Bossarta

La sentència del Suprem que anul·la el PAI de la Bossarta és una bona notícia, que confirma els arguments que en el seu moment vam fem servir la gent del BLOC per oposar-nos al projecte

Allà pel setembre del 2006, quan pràcticament s’havien esgotat les vies d’oposició a la tramitació de la modificació del Pla General i del Pla Parcial “El Realenc”, popularment conegut com la Bossarta, el BLOC i la Plataforma Salvem la Bossarta vam sol·licitar a la Delegació de Govern, en setembre de 2006, que intervinguera i acudira als tribunals si calia per tal d’aturar el projecte.

En aquella reunió el subdelegat del Govern ens va anunciar que estava estudiant el tema i que anava a esgotar totes les vies per paralitzar el projecte si realment s’havien vulnerat competències o si hi havia actuacions incorrectes. I així es va confirmar en la premsa quan Levante-EMV va publicar una relació de projectes recorreguts, entre els quals estava el de la Bossarta. Però no és menys cert que, a dia de hui, ja havíem perdut l’esperança”.

Ara, 6 anys després, ens hem endut una sorpresa amb la sentència del TS, una sentència que ens dóna satisfacció, ja que de certa manera ratifica part dels arguments que Bloc-Compromís adduïa per oposar-se a l’aprovació del projecte.

En opinió de  Bloc-Compromís, si la Comissió Territorial d’Urbanisme haguera actuat sempre amb els criteris que marca el Tribunal Suprem, en estos moments, molts dels desgavells urbanístics que hi ha arreu del País Valencià s’hagueren pogut evitar. Però les ganes dels polítics que han dirigit la Generalitat en els últims anys, d’afavorir un desenvolupament urbanístic desproporcionat i desconsiderat amb el medi ambient, s’han imposat a la racionalitat, i d’ahí que ara tinguem un territori desfet, i amb urbanitzacions en alguns casos desocupades.

Per a nosaltres els argument que vam fer servir per oposar-nos al projecte continuen éssent vàlids, per la qual cosa seria una bona ocasió per a què l’equip de govern (PP-PSD) reconsidera el posicionament i s’oposara també a este projecte, més encara quan s’ha demostrat que la zona està afectada per jaciments arqueològics que la pròpia Conselleria de Cultura ha obligat a protegir, que continua tenint un gran valor ambiental i paisatgístic, i sobretot que Carcaixent no necessita per res desenvolupar nous sectors residencials.

No obstant això, som conscients que el PP jugarà com sempre a favor dels interessos dels promotors, ja que si bé quan se li ha demanat que paralitzara el projecte s’ha justificat dient que no podia fer marxa arrere perquè hi havia uns drets dels propietaris dels terrenys que obligaven a l’ajuntament, en no poques ocasions el PP ha manifestat que la Bossarta seria una bona alternativa econòmica per compensar la crisi de l’agricultura local. Per tot això és d’esperar que el PP busque alternatives per mantenir viu el projecte de la Bossarta, a la qual cosa ens oposarem.

Siga com siga, el que està clar és que s’obri una nova etapa en la que de nou tots aquells sectors de la societat que s’oposaven a la destrucció de la Bossarta, ara tenim noves oportunitats per a reafirmar-nos i per perseverar en esta tasca d’oposició. La sentència del Tribunal Superior demostra que no cal abandonar mai l’esperança d’aconseguir un bon resultat, i això ens ha d’animar a continuar treballant.

GESTOS I INACCIONS DE LOLA BOTELLA

La primera imatge de la nova legislatura a Carcaixent la va protagonitzar l’alcaldessa Lola Botella (PP) agafada del braç del seu nou soci de govern (i fins aquell moment, “enemic” polític) Juan Albert (PSD). Pocs minuts després de la investidura, travessaren junts, ramell de flors en mà, la plaça de l’Ajuntament en direcció a l’església, entre les protestes d’un grup d’”indignats”que reclamava transparència i criticava el pacte PP-PSD. Ara, l’any acaba amb una altra imatge poc edificant per al record: Lola Botella fent cua aquest dilluns a la porta dels jutjats del TSJ per a donar suport a Francisco Camps, expresident de la Generalitat imputat per “suborn impropi” i que va haver de dimitir del seu càrrec quan l’escàndol que protagonitza es va fer insostenible. Aquest judici, que se sàpiga no té res a veure amb els interessos de Carcaixent. Per sort.

El cas és que en el mateix mes en que ha perillat el cobrament de l’

extra de Nadal, quan alguns complements dels funcionaris municipals no s’han pagat, i quan alguna pòlissa de crèdit no podrà fer-se efectiva en els terminis previstos per falta de liquiditat, Lola Botella primer ha estat bastants dies absent de l’ajuntament, i després ha dedicat part del seu temps per acudir com a públic al judici de Camps. En canvi, no ha trobat (ella, que té dedicació exclusiva, o algun dels seus regidors, com a mínim dels alliberats) unes hores per a convocar els grups de l’oposició, tal i com li demanem amb insistència des de fa mesos el grup Bloc-Compromís. L’objectiu d’aquesta reunió que sol•licitem és plantejar mesures urgents per a eixir de la crisi i avançar en la presentació d’uns pressupostos adequats a les necessitats municipals. Ara diuen que serà en passar Reis... veurem.
En democràcia, els gestos, les imatges, són sempre quasi tan importants com les accions mateixes, i davant d’un govern local amb clars símptomes d’inactivitat, de paràlisi, i incapaç de reaccionar per solucionar la greu situació financera en què ells mateixos ens han ficat (endeutament superior a 18 milions d’euros o deutes amb proveïdors d’uns 3 milions), els carcaixentins mereixem com a mínim que la primera autoritat local no rebaixe ni pose en qüestió la dignitat del càrrec que ostenta. No val tot per tal de mantindre’s en el poder a qualsevol preu.
Necessitem de l’esforç en comú de tots els representants del consistori local per a trobar solucions i garantir el futur de la nostra ciutat. És una exigència que tenim com a polítics responsables, inajornable ja si no volem arribar a un punt de no retorn. Senyora alcaldessa, no ens cansarem de repetir-li que la mà dels sis regidors de Bloc-Compromís continua estesa per a proposar, col•laborar i treballar pel poble. Si vol, és clar.

(Publicat al Levante-EMV el 31-1-2011)