NO TÉ MÉS RAÓ QUI MÉS CRIDA

Ni està més encertat en la seua crítica aquell que més denúncies presenta en un jutjat. Però cadascú és lliure de fer allò que considere oportú en l’exercici de les seues funcions, faltaria més.

Perquè és legítim no compartir decisions o arguments, i posicionar-se en contra de qui els planteja. I tambè ho és anar més enllà, i fer ús de les diferents opcions que preveu la legislació, per recòrrer acords, o per denunciar conductes que no s’ajusten a la legalitat. I supose que els entesos en matèria judicial diran que si, que efectivament ho és, però actuant amb ponderació i en proporció a la gravetat dels fets.

Podem entendre que en ocasions, per cridar l’atenció i treure la gent de la somnolència, s’utilitzen altres recursos. Però fer-se veure tirant ma constantment de l’amenaça judicial, de la querella, i perseverar en els recursos judicials malgrat la negativa de la fiscalia o del jutge ... no ho veiem tan clar.

És per això que ja fa dies que molts esperem una explicació sobre per què davant un decret d’alcaldia que rebaixava la quantia d’una taxa, primer es va presentar una denúncia per prevaricació contra un funcionari municipal (que s’havia limitat a informar) i no contra qui va prendre la decisió, i per qué es va escollir la via penal en lloc de la via contenciosadministrativa. I esta explicació ara és més necessària que mai, quan ja sabem que el fiscal no va veure indici de delicte, la jutge d’instrucció va desestimar la demanda, la jutge va denegar a la denunciant la pràctica de més proves i malgrat tot això, una regidora persisteix en anar contra un funcionari que des que ha arribat a l’ajuntament de Carcaixent s’ha caracteritzar, en la meua opinió, per sanejar les finances municipals i posar un poc de sentit comú a la gestió pressupostària.

Sens dubte en són molts els qui veuen amb simpatia l’oposició basada en l’escàndol, en la denúncia al jutjat, o en omplir de crits el saló de plens municipal; segurament estes persones ni de lluny valoren el dany sobre que provoquen a les persones, a l’ajuntament com a institució, i al poble en general, en fer-lo el centre d’atenció d’uns conflictes artificals i interessats.

Però nosaltres, tot el que està passant no ho compartim. Anar contra els funcionaris quin sentit té? Per què tanta insistència? Matar mosques a canonades amb quin objectiu?

Nosaltres considerem que els regidors en general, tant els qui estem en l’oposició com els que formen part de l’equip de govern, hauriem de ser molt respectuosos amb els tècnics municipals, i no caure en la temptació de voler saber més que ells, per molta formació tècnica que puguem compartir, però especialment si la dedicació del tècnic no és la nostra especialitat. Torne a dir, no compartim les actuacions que simulen apuntar als polítics però en realitat disparen contra els tècnics.

Però com ja hem dit a l’inci, cadascú té plema legitimitat per actuar com crega en l’exercici de les seues “responsabilitats”.

Per qui faig jo vaga? Per quins motius?

Raons per fer vaga n’hi de sobra, però entenc que puga haver persones que no les compartisquen i per això hui han anat a treballar com un dia qualsevol.

Jo si que n’he fet. I entre altres raons l’he feta pensant en la meua filla i tota la gent de la seua edat, que comença a encarar els seus anys d’adolescència, joves que encara estan en els primers anys de la seua formació, i per als que voldria un futur esperançador i amb les oportunitats que segur es mereixen.

I ho faig per ells, perquè entenc que les decisions que està prenent este govern del PP no són les adequades. I no ho són perquè, en la meua opinió, en lloc de beneficiar a l’economia l’enfonsaran més si cap, i al final ens duran, ens agrade o no, a una situació pitjor de la que no sabem quant ens costarà recuperar-nos.

Reforma laboral, sanitària, fiscal, educativa, bancària … en nom de què? Per a beneficiar a qui? Molta democràcia, molt de parlamentarisme però en la pràctica les decisions es prenen a la manera del despotisme il·lustrat:  recordeu “tot per al poble però sense el poble”. I ho fan perquè poden, ja que tenen la majoria. Però també perquè els hem deixat. És el que té desentendre’s de la política. És el que té deixar fer i no voler implicar-se en el dia a dia de les institucions.

Allò que estos mesos han decidit els governants pot semblar ara que no té massa importància, però ben analitzat emmarca les conseqüències per al futur. Pose un exemple, dels governants d’ara i dels governants que ara 12 mesos eixiren derrotats en les urnes, i cediren el comandament als actuals: la modificació per part del PSOE de l’edat de jubilació, que progressivament anirà passant des dels 65 actuals als 67, amb un augment tambè dels anys necessaris de cotització; i la flexibilització del mercat laboral aprovada en el 2012 pel Partit Popular.

Reflexionem breument: flexibilització del mercat laboral, poques oportunitats de firmar un contracte, contractes amb unes bases de cotització a la baixa, jubilació prevista per als 67 anys, més anys de cotització per poder-se jubilar ... En quines condicions podran jubilar-se els joves que hui estudien o busquen feina? A quina edat? Amb quina pensió? Tota la gent de 30 que no ha pogut treballar encara, o els de 40 anys que estan a l’atur i amb poques oportunitats de trobar feina o que treballen en precari, quan complisquen els 67 anys que rebran de l’Estat? hem d'acceptar-ho sense més?

Clar que hi ha motius per protestar, ara i abans, i fer vaga n’és una manera.

Una bona notícia: El Suprem anul·la (de moment) la urbanització de la Bossarta

La sentència del Suprem que anul·la el PAI de la Bossarta és una bona notícia, que confirma els arguments que en el seu moment vam fem servir la gent del BLOC per oposar-nos al projecte

Allà pel setembre del 2006, quan pràcticament s’havien esgotat les vies d’oposició a la tramitació de la modificació del Pla General i del Pla Parcial “El Realenc”, popularment conegut com la Bossarta, el BLOC i la Plataforma Salvem la Bossarta vam sol·licitar a la Delegació de Govern, en setembre de 2006, que intervinguera i acudira als tribunals si calia per tal d’aturar el projecte.

En aquella reunió el subdelegat del Govern ens va anunciar que estava estudiant el tema i que anava a esgotar totes les vies per paralitzar el projecte si realment s’havien vulnerat competències o si hi havia actuacions incorrectes. I així es va confirmar en la premsa quan Levante-EMV va publicar una relació de projectes recorreguts, entre els quals estava el de la Bossarta. Però no és menys cert que, a dia de hui, ja havíem perdut l’esperança”.

Ara, 6 anys després, ens hem endut una sorpresa amb la sentència del TS, una sentència que ens dóna satisfacció, ja que de certa manera ratifica part dels arguments que Bloc-Compromís adduïa per oposar-se a l’aprovació del projecte.

En opinió de  Bloc-Compromís, si la Comissió Territorial d’Urbanisme haguera actuat sempre amb els criteris que marca el Tribunal Suprem, en estos moments, molts dels desgavells urbanístics que hi ha arreu del País Valencià s’hagueren pogut evitar. Però les ganes dels polítics que han dirigit la Generalitat en els últims anys, d’afavorir un desenvolupament urbanístic desproporcionat i desconsiderat amb el medi ambient, s’han imposat a la racionalitat, i d’ahí que ara tinguem un territori desfet, i amb urbanitzacions en alguns casos desocupades.

Per a nosaltres els argument que vam fer servir per oposar-nos al projecte continuen éssent vàlids, per la qual cosa seria una bona ocasió per a què l’equip de govern (PP-PSD) reconsidera el posicionament i s’oposara també a este projecte, més encara quan s’ha demostrat que la zona està afectada per jaciments arqueològics que la pròpia Conselleria de Cultura ha obligat a protegir, que continua tenint un gran valor ambiental i paisatgístic, i sobretot que Carcaixent no necessita per res desenvolupar nous sectors residencials.

No obstant això, som conscients que el PP jugarà com sempre a favor dels interessos dels promotors, ja que si bé quan se li ha demanat que paralitzara el projecte s’ha justificat dient que no podia fer marxa arrere perquè hi havia uns drets dels propietaris dels terrenys que obligaven a l’ajuntament, en no poques ocasions el PP ha manifestat que la Bossarta seria una bona alternativa econòmica per compensar la crisi de l’agricultura local. Per tot això és d’esperar que el PP busque alternatives per mantenir viu el projecte de la Bossarta, a la qual cosa ens oposarem.

Siga com siga, el que està clar és que s’obri una nova etapa en la que de nou tots aquells sectors de la societat que s’oposaven a la destrucció de la Bossarta, ara tenim noves oportunitats per a reafirmar-nos i per perseverar en esta tasca d’oposició. La sentència del Tribunal Superior demostra que no cal abandonar mai l’esperança d’aconseguir un bon resultat, i això ens ha d’animar a continuar treballant.

TOTS NO SÓN-SOM IGUALS

De polítics dolents, indignes de representar els ciutadans, n’hi ha massa. I de ciutadans que han baixat la guàrdia i mostren una tolerància incomprensible amb els comportament dels polítics dolents es pot dir el mateix.

No és menys cert però que per molts polítics pocavergonya que hi haja, en som molts més els qui encara seguim principis irreprotxables en la nostra conducta i en el tracte amb els nostres conciutadans. I el mateix pel que fa als ciutadans; també n’hi ha molts que segueixen críticament la política i quan cal es mostren exigents, ja siga amb el govern com també amb l’oposició.

A tots dos, polítics honrats i ciutadans responsables, vaig voler reivindicar en la meua primera intervenció com a candidat a l’alcaldia de Carcaixent per “BLOC: Compromís per Carcaixent”, per posar-los en valor i apostar pel compromís mutu, com a via d’aturar el procés d’allunyament que hi ha entre els ciutadans i les institucions, per lluitar contra el desengany i recuperar la confiança amb les institucions.

Passats els dies em reaferme en l’objectiu d’aquella intervenció. Perquè després d’escoltar alguns comentaris al respecte, està clar que ara, a més de propostes sectorials, el que es necessita és recuperar els valors que sempre han d’estar presents en el comportament dels polítics: honradesa, treball i compromís.

Està clar que anem pel bon camí, i la nostra aposta és la millor manera de recuperar la confiança de la ciutadania, i poder així sumar adhesions al projecte del “BLOC: Compromís per Carcaixent” al nostre poble i també a la “Coalició Compromís” al País Valencià. Adhesions en definitiva per col·laborar en fer dels nostre poble i del nostre País, la societat que tots volem: un lloc on poder treballar, viure i ser feliços.

Silencis, somriures i complicitats

A punt d’acabar-se el plenari municipal de setembre, des del Bloc Carcaixent preguntàrem a l’alcaldessa si després de dos mesos ja havia aconseguit esclarir si l’acord del 2008 relatiu a les retribucions dels regidors s’havia aplicat correctament .

Amb mitges veritats i amagant informació, la Sra. Botella va intentar capgirar els fets, de manera que en lloc de reconèixer l’incompliment va iniciar un atac contra els regidors del BLOC. Va ser la mostra més evident de com un polític, a falta d’arguments, deixa de banda l’assumpte que no li convé i busca el dany de l’adversari a nivell personal, per tal d’eixir airós.

La nostra protesta va ser airada i contundent, i plenament justificada, per la gravetat dels fets. Greu va ser el que va fer la Sra. Botella, i tant o més l’actitud covard dels qui l’acompanyaren amb somriures de complicitat i satisfacció, amb comentaris de l’estil “quin numeret heu muntat”.

La gran majoria dels regidors del PP no entén perquè el BLOC continua preguntant sobre la legalitat de les retribucions als regidors, encara que alguns si que ho saben... No ens entenen, o millor no ens volen entendre perquè en el fons ells són els primers i principals beneficiaris d’un sistema que els permet aconseguir o complementar els ingressos familiars.

Com que necessiten una justificació, adopten un posicionament falt de tota ètica, i adaptat expressament al seu comportament immoral. Els va bé viure de la política. Busquen la prosperitat particular a partir de la seua presència en una candidatura i formant part del govern de l’Ajuntament de Carcaixent, un fet que abans era reprovable i que ara cada dia guanya més adeptes entre les files del PP.

Estes persones per a mi són males persones. Els ho he dit, i durant uns dies m’he sentit mal, perquè són gent que conec des de fa molt i amb qui he de conviure a l’ajuntament i al poble. Encara estic malhumorat, però amb la consciència tranquil·la. Perquè tinc cada dia més clar que la major part dels regidors del PP estan en política per tal de treure un rendiment econòmic personal, fent tots els malabarismes ètics i morals que calguen per tal de justificar el seu comportament. És més, he d’aprofitar totes les ocasions que es presenten per recordar-los com són, ja que com a regidor del BLOC tinc un deure moral amb totes aquelles persones que aspiren a recuperar l’honestedat, l’honradesa i el respecte com a valors del comportament habitual de les persones en el seu dia a dia, i molt especialment del comportament dels polítics en les institucions.

I dir-los a tots aquells que callen i somriuen, que ells també son còmplices d’esta situació a la que ens està duent la Sra Botella i el PP. És temps de dir prou, és temps de que la “gent de bé” diguem prou a tanta pocavergonya i covardia.