ELS CONSELLERS DEL PP ESTAN DE RONDA

Els consellers d’Hisenda i d’Agricultura, acompanyats de secretaris autonòmics i de diversos directors generals (Tributs, Majors i Producció Agrària) han visitat Carcaixent esta semana.

Darrere de tal desplegament del Consell podia suposar-se que hi haurien anuncis de noves mesures i actuacions en Carcaixent. Al contrari. Han sigut dos visites electoralistes, que res de profit han aportat. Perquè amb una Generalitat enfonsada i un govern sense idees, és difícil aportar res nou ni positiu, ni en matèria de finances, ni en matèria de benestar social, ni per a l’agricultura, les tres àrees que representen els il·lustres visitants.

Per a què tant de desplegament, senyors del PP? El responsable d’Hisenda, Moragues, vingué a anunciar que ha reformat la Llei del Joc i que a partir d’ara jugar al bingo en els centres de majors ja és legal. I per fer-ho gràfic va jugar, davant les càmeres dels reporters, una partida de bingo amb representants dels majors de Carcaixent però també de Castelló, València i Alacant desplaçats per a l’esdeveniment. I ja està tot. Res d’anunciar, per exemple, que la Generalitat anava a millorar el sistema de finançament de les places publiques de la residència Aigües Vives, o que s’acceleraven els pagaments de la dependència, o que anava a liquidar el deute amb l’ajuntament de Carcaixent. D’això, res de res.

I el vicepresident del Consell i conseller d’Agricultura, Ciscar? El conseller d’Agricultura i el seus acompanyants tampoc no han aportat novetats. Cap ni una. Ha sigut una visita de precampanya (ara toca), a petició de l’alcaldessa. I això perquè de sobte ara el PP de Carcaixent està preocupat per la crisi de l’agricultura, i de sobte també pensa que hi ha joves que volen incorporar-se a l’activitat agrària, i de sobte, com no, creu el PP que l’agricultura ecològica pot ser una via de futur.

Si, ara de sobte! Perquè l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent fa vint anys que és un referent en agricultura ecològica i no mai ha tingut cap interés per als responsables de la Conselleria. Declaren estar a favor però el conseller d’Agricultura no ha dut cap novetat en relació a l’Estació Experimental Agrària, ni cap novetat en relació a l’hort del Mirador on fa anys anaven a ubicar l’Institut Valencià d’Agricultura Ecològica, i que lluny de fer-se s’ha abandonat, fins el punt que l’hort actualment està declarat en ruïna. Diuen estar preocupats per l’agricultura, però tampoc el conseller ha mostrat una preocupació especial per l'enfonsament del preu de la taronja en esta campanya. Ni sembla preocupat per l’expansió desordenada i descontrolada del cultiu del caqui. Això si, ha anunciat que la Conselleria farà en Carcaixent un curset, per a tota la comarca, sobre gestió d’ajudes per a l’agricultura. Gran notícia, conseller!

Conclusió: totes estes visites per a què? Està clar que per a res. Electoralisme sense més. Intentar salvar els mobles de cara a les eleccions, i més malbaratament de recursos; perquè les visites de consellers sense contingut també li costen a la Generalitat diners, diners que no té i paguem entre totes i tots.

COMPROMÍS AMB LA TRANSPARÈNCIA I EL BON GOVERN

És una obvietat en els temps que corren reivindicar transparència i bones pràctiques de govern en les Administracions públiques. La societat ho demana dia sí dia també, i possibilitar-ho és una de les condicions necessàries per frenar el distanciament entre la ciutadania i el món de la política.

Moguts per la necessitat, i per aturar el descrèdit generat per la corrupció i les males pràctiques, les Corts Espanyoles aprovaren la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. És una llei amb mancances, per exemple perquè tot i plantejar grans objectius, amb massa freqüència parla en nom de les persones, sense facilitar-ne, però, la seua participació.

La falta d’ambició és evident, més no per això les diferents administracions han de desaprofitar l’ocasió que la llei ofereix. Tots hem d’exigir que es posen en marxa, per a que en els terminis previstos siga possible accedir a la informació a la que tot ciutadà té dret, millorar el grau de transparència del funcionament de les administracions i avançar en l’aplicació de les bones pràctiques de govern.

Com sempre, hi ha qui veu el got mig ple, d’altres que el veuen mig buit. I, fins i tot, qui el veu completament buit, se n’oblida que la llei o els reglaments que possibiliten la seua aplicació no són una finalitat sinó un instrument per servir a la ciutadania, per facilitar l’accés a la informació, millorar la transparència i fer possible el bon govern. Són aquells que, sabedors de la seua incapacitat per arribar a acords mínims en benefici de la ciutadania, prefereixen quedar-se en la crítica fàcil sense entrar a considerar més arguments que l’autoria de la proposta.

Per a aquells que governen, o que, com Compromís, tenim aspiracions de governar en benefici de tots, és una tasca no tan fàcil, entre d’altres perquè cal fixar molt clarament els límits entre el que és el control legítim i el control que frega la irracionalitat i que no té cap altre objectiu que dissimular la incapacitat per dur endavant alguna part del seu programa electoral. I d’açò últim alguna cosa en sabem a l’Ajuntament de Carcaixent. A la vista de recents comportaments d’aquells que, amb l’excusa de la transparència, demanen i exigeixen còpies i còpies d’expedients sense una clara finalitat (és a dir, sense la justificació que la Llei de Transparència preveu per accedir a la informació), i que, en no aconseguir-ho immediatament, critiquen els qui tenen la responsabilitat de custodiar la documentació i/o els qui intentem aportar un poc de racionalitat.

En este sentit, estaria bé que reflexionaren, per exemple, sobre el "abans i el després" del Reglament Orgànic i de Funcionament de l'ajuntament de Carcaixent, que per molt que se'l vulga criticar, és manifestament més participatiu i transparent que l'anterior, fins el punt d'atorgar, per voluntat dels grups que l'hem aprovat, drets que en principi no correspondrien per exemple als trànsfugues o als que improvisen sobre la marxa intervencions, preguntes o precs, legítims però certament destarifades.

El trenet de Carcaixent

Fa uns cinc anys posàrem en marxa l'associació "Carcaixent m'Agrada", des de la que hem organitzat eixides, actuacions teatrals, presentacions de llibres, passetjades urbanes... Enguany hem decidit dedicar les activitats del 2014 a la commemoració del 150 aniversari de la posada en marxa del tren Carcaixent Gandia. Es van complir ahir justament, 8 de febrer,  i ho celebràrem amb un acte amb José Manuel Fernández i Fernando Rodríguez, coautors junt a Josep Vicent Bataller, del llibre "Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia". Ens contàren el per què d'aquella línia de tren, fets, anècdotes i curiositats, amb dades històriques, fotografíes i testimonis de treballadors del trenet, familiars o usuaris de l'última època.

Crec que ha sigut una magnífica idea, com magnífica ha sigut l'acollida, i la diversitat del públic assistent mostra l'interés generat: la Barraca, la Vall, Xeraco, Gandia, València ... i Carcaixent. 

Com a membre de "Carcaixent m'Agrada" puc semblar parcial: qué vaig a dir jo si en sóc part , podeu pensar. Si, però vos assegure que no tinc dubtes sobre la importància de commemorar els esdeveniments que han sigut importants per als llocs i les persones. Els bons per celebrar-los, i els dolents perquè no tornen a passar o per superar-los. 

La línia Carcaixent-Gandia i posteriorment a Dénia va ser fonamental per al desenvolupament de Carcaixent; i la seua desaparició un senyal de la situació de decliu en que es troba este poble. Esperem que esta commemoració, amb els records i les reflexions, en permeten si més no créixer a nivell social i veure com de necessari és compartir projectes i ilu·lusions. Tenim un any de celebracions per davant. El trenet no està, però les ganes de recordar-lo no ens falten. Participem en esta festa i homenatgem aquelles persones i aquells anys de prosperitat.

Serà per diners?

Reprenc el blog, i casualment ho faig amb el tema amb que ho vaig deixar fa uns mesos. Per què aquest tema?  Molt senzill. En octubre vam conéixer que el judici contra l’interventor municipal ens va costar als carcaixentins 5.808 euros. I ara hem sabut que un altre judici contra l’alcaldessa Lola Botella per un presumpte cas de malversació de cabals públics també ha estat arxivat pel jutjat d’Alzira. Els dos contenciosos en els quals diversos jutges no han observat indicis de delicte els ha impulsat el partit Units per València, i encara n’hi ha un tercer de camí. Serà per diners? Si els paga el poble és veu que no. 

M'aconsellen que no m'estaque en baralles d'altres, però en aquesta ocasió no faré cas. Per qué?  Perquè considere lamentable que l’alcaldessa de la ciutat i una regidora de l’oposició tracten de resoldre els seus problemes personals a base de demandes judicials de temes que sistemàticament els jutges arxiven, però que tenen un cost molt elevat per a la població. L’únic que s’aconsegueix amb aquestes acusacions és fer soroll i protagonitzar titulars, però si no tenen cap fonament, com s’ha demostrat fins el moment, es desprestigien la política i les institucions i no produeix cap benefici per a la ciutat, que ja té problemes suficients pel mal govern dels últims anys.

Durant l’actual legislatura, en la que la població està patint les conseqüències brutals de les retallades que impulsa el PP amb l’excusa de la crisi econòmica, l’Ajuntament de Carcaixent ha arribat a acumular un deute superior als 19 milions d’euros, més e 2700 aturats i cada dia creixen les necessitats d’atenció social de persones desesperades que s’han quedat sense recursos. Amb el que ens ha costat el primer judici l’Ajuntament podria haver concedit 20 ajudes socials per a famílies i ajudar a passar casa, 50 beques mensuals de menjador o unes altres tantes per a llibres. Aquesta terrible situació que es viu al nostre poble hauria de ser la prioritat absoluta de tots els regidors del consistori, estiguen en el govern o en l’oposició. Les diferències poítiques es poden entendre, però les personals no, al menys en l'Ajuntament, i ja és hora que les deixen a un costat, perquè al final és el poble qui paga els plats bruts. Hem de controlar cada euro públic que es gasta, i aquests judicis ens costen molts diners per a res.

NO TÉ MÉS RAÓ QUI MÉS CRIDA

Ni està més encertat en la seua crítica aquell que més denúncies presenta en un jutjat. Però cadascú és lliure de fer allò que considere oportú en l’exercici de les seues funcions, faltaria més.

Perquè és legítim no compartir decisions o arguments, i posicionar-se en contra de qui els planteja. I tambè ho és anar més enllà, i fer ús de les diferents opcions que preveu la legislació, per recòrrer acords, o per denunciar conductes que no s’ajusten a la legalitat. I supose que els entesos en matèria judicial diran que si, que efectivament ho és, però actuant amb ponderació i en proporció a la gravetat dels fets.

Podem entendre que en ocasions, per cridar l’atenció i treure la gent de la somnolència, s’utilitzen altres recursos. Però fer-se veure tirant ma constantment de l’amenaça judicial, de la querella, i perseverar en els recursos judicials malgrat la negativa de la fiscalia o del jutge ... no ho veiem tan clar.

És per això que ja fa dies que molts esperem una explicació sobre per què davant un decret d’alcaldia que rebaixava la quantia d’una taxa, primer es va presentar una denúncia per prevaricació contra un funcionari municipal (que s’havia limitat a informar) i no contra qui va prendre la decisió, i per qué es va escollir la via penal en lloc de la via contenciosadministrativa. I esta explicació ara és més necessària que mai, quan ja sabem que el fiscal no va veure indici de delicte, la jutge d’instrucció va desestimar la demanda, la jutge va denegar a la denunciant la pràctica de més proves i malgrat tot això, una regidora persisteix en anar contra un funcionari que des que ha arribat a l’ajuntament de Carcaixent s’ha caracteritzar, en la meua opinió, per sanejar les finances municipals i posar un poc de sentit comú a la gestió pressupostària.

Sens dubte en són molts els qui veuen amb simpatia l’oposició basada en l’escàndol, en la denúncia al jutjat, o en omplir de crits el saló de plens municipal; segurament estes persones ni de lluny valoren el dany sobre que provoquen a les persones, a l’ajuntament com a institució, i al poble en general, en fer-lo el centre d’atenció d’uns conflictes artificals i interessats.

Però nosaltres, tot el que està passant no ho compartim. Anar contra els funcionaris quin sentit té? Per què tanta insistència? Matar mosques a canonades amb quin objectiu?

Nosaltres considerem que els regidors en general, tant els qui estem en l’oposició com els que formen part de l’equip de govern, hauriem de ser molt respectuosos amb els tècnics municipals, i no caure en la temptació de voler saber més que ells, per molta formació tècnica que puguem compartir, però especialment si la dedicació del tècnic no és la nostra especialitat. Torne a dir, no compartim les actuacions que simulen apuntar als polítics però en realitat disparen contra els tècnics.

Però com ja hem dit a l’inci, cadascú té plema legitimitat per actuar com crega en l’exercici de les seues “responsabilitats”.

Per qui faig jo vaga? Per quins motius?

Raons per fer vaga n’hi de sobra, però entenc que puga haver persones que no les compartisquen i per això hui han anat a treballar com un dia qualsevol.

Jo si que n’he fet. I entre altres raons l’he feta pensant en la meua filla i tota la gent de la seua edat, que comença a encarar els seus anys d’adolescència, joves que encara estan en els primers anys de la seua formació, i per als que voldria un futur esperançador i amb les oportunitats que segur es mereixen.

I ho faig per ells, perquè entenc que les decisions que està prenent este govern del PP no són les adequades. I no ho són perquè, en la meua opinió, en lloc de beneficiar a l’economia l’enfonsaran més si cap, i al final ens duran, ens agrade o no, a una situació pitjor de la que no sabem quant ens costarà recuperar-nos.

Reforma laboral, sanitària, fiscal, educativa, bancària … en nom de què? Per a beneficiar a qui? Molta democràcia, molt de parlamentarisme però en la pràctica les decisions es prenen a la manera del despotisme il·lustrat:  recordeu “tot per al poble però sense el poble”. I ho fan perquè poden, ja que tenen la majoria. Però també perquè els hem deixat. És el que té desentendre’s de la política. És el que té deixar fer i no voler implicar-se en el dia a dia de les institucions.

Allò que estos mesos han decidit els governants pot semblar ara que no té massa importància, però ben analitzat emmarca les conseqüències per al futur. Pose un exemple, dels governants d’ara i dels governants que ara 12 mesos eixiren derrotats en les urnes, i cediren el comandament als actuals: la modificació per part del PSOE de l’edat de jubilació, que progressivament anirà passant des dels 65 actuals als 67, amb un augment tambè dels anys necessaris de cotització; i la flexibilització del mercat laboral aprovada en el 2012 pel Partit Popular.

Reflexionem breument: flexibilització del mercat laboral, poques oportunitats de firmar un contracte, contractes amb unes bases de cotització a la baixa, jubilació prevista per als 67 anys, més anys de cotització per poder-se jubilar ... En quines condicions podran jubilar-se els joves que hui estudien o busquen feina? A quina edat? Amb quina pensió? Tota la gent de 30 que no ha pogut treballar encara, o els de 40 anys que estan a l’atur i amb poques oportunitats de trobar feina o que treballen en precari, quan complisquen els 67 anys que rebran de l’Estat? hem d'acceptar-ho sense més?

Clar que hi ha motius per protestar, ara i abans, i fer vaga n’és una manera.

Una bona notícia: El Suprem anul·la (de moment) la urbanització de la Bossarta

La sentència del Suprem que anul·la el PAI de la Bossarta és una bona notícia, que confirma els arguments que en el seu moment vam fem servir la gent del BLOC per oposar-nos al projecte

Allà pel setembre del 2006, quan pràcticament s’havien esgotat les vies d’oposició a la tramitació de la modificació del Pla General i del Pla Parcial “El Realenc”, popularment conegut com la Bossarta, el BLOC i la Plataforma Salvem la Bossarta vam sol·licitar a la Delegació de Govern, en setembre de 2006, que intervinguera i acudira als tribunals si calia per tal d’aturar el projecte.

En aquella reunió el subdelegat del Govern ens va anunciar que estava estudiant el tema i que anava a esgotar totes les vies per paralitzar el projecte si realment s’havien vulnerat competències o si hi havia actuacions incorrectes. I així es va confirmar en la premsa quan Levante-EMV va publicar una relació de projectes recorreguts, entre els quals estava el de la Bossarta. Però no és menys cert que, a dia de hui, ja havíem perdut l’esperança”.

Ara, 6 anys després, ens hem endut una sorpresa amb la sentència del TS, una sentència que ens dóna satisfacció, ja que de certa manera ratifica part dels arguments que Bloc-Compromís adduïa per oposar-se a l’aprovació del projecte.

En opinió de  Bloc-Compromís, si la Comissió Territorial d’Urbanisme haguera actuat sempre amb els criteris que marca el Tribunal Suprem, en estos moments, molts dels desgavells urbanístics que hi ha arreu del País Valencià s’hagueren pogut evitar. Però les ganes dels polítics que han dirigit la Generalitat en els últims anys, d’afavorir un desenvolupament urbanístic desproporcionat i desconsiderat amb el medi ambient, s’han imposat a la racionalitat, i d’ahí que ara tinguem un territori desfet, i amb urbanitzacions en alguns casos desocupades.

Per a nosaltres els argument que vam fer servir per oposar-nos al projecte continuen éssent vàlids, per la qual cosa seria una bona ocasió per a què l’equip de govern (PP-PSD) reconsidera el posicionament i s’oposara també a este projecte, més encara quan s’ha demostrat que la zona està afectada per jaciments arqueològics que la pròpia Conselleria de Cultura ha obligat a protegir, que continua tenint un gran valor ambiental i paisatgístic, i sobretot que Carcaixent no necessita per res desenvolupar nous sectors residencials.

No obstant això, som conscients que el PP jugarà com sempre a favor dels interessos dels promotors, ja que si bé quan se li ha demanat que paralitzara el projecte s’ha justificat dient que no podia fer marxa arrere perquè hi havia uns drets dels propietaris dels terrenys que obligaven a l’ajuntament, en no poques ocasions el PP ha manifestat que la Bossarta seria una bona alternativa econòmica per compensar la crisi de l’agricultura local. Per tot això és d’esperar que el PP busque alternatives per mantenir viu el projecte de la Bossarta, a la qual cosa ens oposarem.

Siga com siga, el que està clar és que s’obri una nova etapa en la que de nou tots aquells sectors de la societat que s’oposaven a la destrucció de la Bossarta, ara tenim noves oportunitats per a reafirmar-nos i per perseverar en esta tasca d’oposició. La sentència del Tribunal Superior demostra que no cal abandonar mai l’esperança d’aconseguir un bon resultat, i això ens ha d’animar a continuar treballant.

EM PREGUNTEN QUÉ PENSEM FER ...

A la vista de com van creixent les demandes de les famílies a causa de la crisi i del paper de l'ajuntament,al facebook em pregunten qué pensem fer? I m'he posat a escriure ràpidament.

El primer que se m'ocorre és dir que podem fer allò que ens deixen fer. Estem a l’oposició i des de fa temps el PP ens ignora (com en l’anunci deguem ser piltrafillas). No obstant com ja he comentat en altres ocasions, en el 2009 en previsió del que venia ja vam proposar, per exemple rebaixes en algunes partides per millorar aquelles destinades a ajudar a les famílies. Ens digueren que no, que amb el que hi havia ja n’hi havia suficient. Lamentable, perquè en l'últim trimestre ja s'havien esgotat els diners ...

Ara (finals 2011) la situació social és molt pitjor, i els recursos disponibles molts menys. El tema està més en què s’hauria d’haver fet en el passat i no tant en què es pot fer ara. En el passat caldria haver gastat dins de les possibilitats, no endeutar-se fins el punt que s’ha fet, no ofegar la caixa. Haver pressupostat en funció de les possibilitats reals que hi havia per aconseguir recursos i no inflar ingressos per quadrar el pressupost (els anàvem avisant però ells passaven per damunt de nosaltres; després els fets i els tècnics ens han donat la raó).

Ara queda molt poc de marge, sobre tot perquè no hi ha capacitat per generar ingressos a curt termini a no ser que pujàrem bestialment els impostos. Per tant que no hi haja dubte que el govern municipal els pujarà, de fet ja ho ha fet (taxes, preus públics, catastrazo ....). I per la part de les despeses, el marge que hi ha tampoc és tant, però el poc que hi ha caldria aprofitar-lo. Per dir-ho ràpid: retallar en tot allò que siga prescindible, sense rebaixar la qualitat dels serveis (és fàcil de dir, però no tant de fer) prioritzar, conscienciar a la gent de la situació i donar exemple.

Fa dos mesos que hem demanat al PP que ens reunim per tractar de prendre decisions que puguen ajudar. Però hui és el dia que encara estem esperant que ens criden tot i que digueren que si.

Nosaltres ja en juny vam plantejar la necessitat de retallar i al mateix temps donar exemple. Rebaixar el número de regidors per comissió informativa (CI), rebaixar la quantitat que se cobra per assistències a CI, a plenaris, a juntes de govern, o a juntes de portaveus. Sols ens va donar suport UxV. La resta en contra o abstenció. També volem que se’n faça un ús adequat de les dietes que percebeixen alguns regidors per desplaçaments ... són detallets que ajuden a rebaixar la despesa i també a donar exemple a la ciutadania, per a que comprenga que també a ella li tocarà fer algun esforç caddicional.

I replantejar-se el funcionament d’alguns serveis municipals, com a mínim estudiar-ho: enllumenat (hores de llum i intensitat), recollida de fem (dies de recollida ¿?), jardineria ... Canviar l’actitud del govern municipal en relació a determinats deutors importants que han contribuït a enfonsar les finances municipals (ser implacables amb ells, no consentir-los burles, ni donar-los tractament deferent...)

o no tindre por a vendre patrimoni (sòl urbà). A ningú li agrada perdre però quan s’arriba a una situació extrema, s’ha de buscar una solució, encara que siga dolenta, i vendre, encara que siga perdent pot ser útil, ja que així s’aconsegueixen ingressos i líquid per pagar i/o tornar deute. En este tema el PP sempre s’ha negat, pensant que tenia el “tesoro de Sierra Madre” quan en realitat el que tenia era falta d’ingressos i despeses creixents. Ara tenim solars, deutes i no podem gastar en allò que necessitem.

I a la mínima possiblitat posar bases per a que se genere més activitat en el poble, que a la vegada genera ingressos (taxes, impostos...) a més de llocs de treball, activitat... Calia haver apostat en el passat, al menys per un polígon per a indústria lleugera i empreses terciaries. Ells preferien apostar per 7 polígons a la vvegada i al final no en feren cap.

No gastar subvencions en barbaritats, sinò en atendre necessitats de la ciutadania. Posats a gastar diners “donats” que siga en coses necessàries no en “bonicàries” com en deia un botiguer del mercat: La gent no menja bonicàries...

I sobre tot ser decidits i actuar. Ara estan esperant a qué per prendre decisions? Uns mirant-se a altres mentre l’arròs es passa.

Bé crec que m’he allargat.

Intervenció 11 juny 2011 - Constitució Ajuntament

En primer lloc, Sra. Alcaldessa, la felicitació de tota la gent del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ per la seua elecció.
La seua candidatura ha obtingut hui el suport majoritari de manera que a vosté, al seu grup, i també al grup que li dóna suport, els correspon governar l'ajuntament de Carcaixent.
I al BLOC li correspon estar en l'oposició.
Els votants han mostrat les seues preferències: una gran majoria veu al PP com l’opció preferida per a governar, si bé hi ha una part important de la ciutadania que prefereix altres opcions.
Per això, i en tant que el govern municipal ha de ser el govern de tot el poble de Carcaixent, en estos quatre anys considerem necessari i convenient un canvi en la manera de governar, amb més transparència, amb més comunicació, amb més voluntat d'arribar a grans acords i a consensos, per la situació general, i també perquè per eixir endavant cal una estabilitat que vaja més enllà d'acords interessats i mercantilistes que es poden trencar en el moment menys esperat.
Hui encetem un nou període, amb noves persones, nous gestors. Són quatre anys per davant durant els quals este ajuntament haurà de comprometre's especialment i apostar fort i amb convenciment per superar els reptes que té al davant.
Reptes obvis en l'àmbit de les finances municipals, però també altres no tan evidents per a molts, a nivell de valors, de funcionament, de participació democràtica real de la societat, o de treball en benefici dels més necessitats.
L'ajuntament és una empresa que administra els recursos de tots els ciutadans de Carcaixent, i ofereix a canvi serveis al poble. Per tant, els regidors i les regidores del BLOC volem deixar molt clar que l'atenció a les finances municipals s'ha de fer, però sense girar l'esquena a la ciutadania; no ha de servir com a excusa, com a coartada per retallar ni la quantitat ni la qualitat dels serveis.
Per altra banda, volem aprofitar l'acte de hui per recordar els moments tan complicats pels que passa la societat. I per recordar que tots, el govern municipal els grups de l'oposició i la resta de la societat, tenim una gran responsabilitat amb les persones afectades per les conseqüències de la crisi: els aturats, especialment els aturats de llarga durada. Són persones que ja no veuen en el mercat laboral una solució als seus problemes, i que recorren, per desesperació, a l'ajuda social.
Ells i les seues famílies han de ser la nostra prioritat, la de totes les institucions. Hem de sumar esforços perquè estes persones no es vegen impotents davant la difícil situació en què es troben, perquè no caiguen en la desesperança, i per evitar el perill d'exclusió social al que estan exposades. Hem de ser solidaris amb ells, amb els gestos però especialment amb els fets.
Nosaltres ens comprometem especialment en este objectiu fonamental, i confiem que la resta de grups posaran el mateix interés.
Per acabar unes paraules, que repetisc molt sovint, per demanar al públic que participe també en la política municipal. Ells són els destinataris últims de les decisions que es prenen es esta casa. I ells millor que ningú poden valorar què és el que es fa ací, amb informació de primera mà, i opinant sobre allò que els pot afectar.
A la gent del BLOC ens agradaria veure esta sala sempre plena. Seria un bon senyal de salut democràtica que sens dubte ajudaria a dignificar la política municipal.
Enhorabona a tots, i moltes gràcies per la seua atenció i presència.

Vot útil? Vot a “Bloc, Compromís per Carcaixent”

Em pregunten sobre la utilitat de votar “Bloc, Compromís per Carcaixent”, un grup que està en l’oposició en l’ajuntament de Carcaixent i en les Corts Valencianes, i ràpidament conteste que és el vot més útil que puga haver.

La pregunta és molt oportuna, perquè fa tot just uns dies que els diputats del Partido Popular, entre ells Lola Botella, alcaldessa de Carcaixent, han votat en contra de les esmenes que el “Bloc: Compromís per Carcaixent” a través del grup parlamentari Coalició Compromís hem presentat al pressupost de la Generalitat per al 2011 i següents. Tres propostes clau per al nostre poble:
El segon centre de salut.
La connexió amb l’autovía de Guadassuar.
Obres en el barranc de Barxeta per protegir Cullà de les inundacions.

Tres propostes compartides pel 99 per cent dels habitants de Carcaixent, i essencials per al nostre futur. El segon centre de salut ja va ser presentat en maig del 2007 per l’aleshores conseller de sanitat del govern del PP, Rafael Blasco, en plena campanya electoral. Tres anys i mig després aquelles promeses han quedat en el no res. La connexió a l’autovia és un projecte presentat a la Conselleria i que en principi tots a l’ajuntament consideràvem que anava endavant. I finalment el problema de les inundacions en Cullà, que té una solución no massa complicada, de fet existeix un projecte i només falta voluntat política per dur-lo endavant.

Estes propostes fetes per “BLOC: Compromís per Carcaixent”, d’entrada haurien de tindre moltes possibilitats d’aprovar-se, ja que la Sra Botella, a més d’alcaldessa de Carcaixent és diputada del PP, partit que goberna a la Generalitat. Res millor que fer coincidir l’interés local amb una supossada capacitat d’influència política.
Però una vegada més s’ha imposat la farsa del Partido Popular (fer-nos creure que la condició de diputada de Lola Botella beneficia els interessos de Carcaixent), imposició que ha anat més enllà de l’imaginable, perquè la mateixa Lola Botella no sols vota contra el seu poble i la seua comarca, sinò que a més ho justifica amb l’argument de que cal ser solidaris amb la resta de valencians en estos moments de crisi.

Dit així queda molt bé, però qué entén per solidaritat Lola Botella? Destinar milers d’euros a obres fastuoses i faraòniques o subvencionar associacions de dubtosa legalitat, mentre Cullà ha de sofrir quasi tots els anys inundacions? On està la solidaritat de continuar pagant 18 milions d’euros al milionari Berni Ecclestone a través de l’empresa Valmor Sport per fer la fòrmula 1, mentre les aglomeracions i les cues són el pa de cada dia per als usuaris de l’ambulatori? Quina excusa donarà als empresaris locals que veuen com la reivindicada connexió amb l’autovia queda per a un futur indeterminat mentre implicats en la trama Brugal reben subvencions nominals sense justificació?

Votar “Bloc: Compromís per Carcaixent” evidentment no equival a fer realitat de manera inmediata els projectes que la societat necessita. Però si que serveix, d’una banda per plantejar les reivindicacions de la societat allà on s’han de plantejar i on es poden fer possibles, en este cas les Corts Valencianes, i per deixar palés que a l’hora de gastar els diners de tots cal establir prioritats en benefici del conjunt de la ciutadania i no dels arrimats al partit que té el poder. I d’altra banda, serveix per desemmascar els farsants, aquells que traïxen els interessos de la gent a qui representen, amb l’únic objectiu de consolidar la seua situación personal, malbaratant la confiança que en ells dipositaren els ciutadans.

TOTS NO SÓN-SOM IGUALS

De polítics dolents, indignes de representar els ciutadans, n’hi ha massa. I de ciutadans que han baixat la guàrdia i mostren una tolerància incomprensible amb els comportament dels polítics dolents es pot dir el mateix.

No és menys cert però que per molts polítics pocavergonya que hi haja, en som molts més els qui encara seguim principis irreprotxables en la nostra conducta i en el tracte amb els nostres conciutadans. I el mateix pel que fa als ciutadans; també n’hi ha molts que segueixen críticament la política i quan cal es mostren exigents, ja siga amb el govern com també amb l’oposició.

A tots dos, polítics honrats i ciutadans responsables, vaig voler reivindicar en la meua primera intervenció com a candidat a l’alcaldia de Carcaixent per “BLOC: Compromís per Carcaixent”, per posar-los en valor i apostar pel compromís mutu, com a via d’aturar el procés d’allunyament que hi ha entre els ciutadans i les institucions, per lluitar contra el desengany i recuperar la confiança amb les institucions.

Passats els dies em reaferme en l’objectiu d’aquella intervenció. Perquè després d’escoltar alguns comentaris al respecte, està clar que ara, a més de propostes sectorials, el que es necessita és recuperar els valors que sempre han d’estar presents en el comportament dels polítics: honradesa, treball i compromís.

Està clar que anem pel bon camí, i la nostra aposta és la millor manera de recuperar la confiança de la ciutadania, i poder així sumar adhesions al projecte del “BLOC: Compromís per Carcaixent” al nostre poble i també a la “Coalició Compromís” al País Valencià. Adhesions en definitiva per col·laborar en fer dels nostre poble i del nostre País, la societat que tots volem: un lloc on poder treballar, viure i ser feliços.

La cara, dura com el ciment

Al contrari del que diuen alguns regidors del PP, denunciar la crítica situació de l'ajuntament de Carcaixent no està fora de lloc i forma part de l'obligació del BLOC com a grup de l'oposició. No és cap error. Error en tot cas serà la mala gestió del PP al llarg dels últims anys. Això sí que perjudica l'ajuntament, a nivell d'imatge però especialment les seues finances.

Des de fa anys , el BLOC està denunciant la gestió financera i pressupostària del PP, al temps que fa propostes que, evidentment, no s'atenen. Per què no s'atenen? No ho sabem, tot i que la col·laboració del BLOC amb el PP allà pel 2001 va ser bona per a Carcaixent. Que el BLOC diga açò pot resultar presumptuós, però resulta que ha estat l'alcaldessa Botella qui ho ha reconegut recentment. Per tant si va ser bona aleshores, també ho pot ser després. Però està clar, després el PP va aconseguir una majoria suficient (13 de 21) i ja no necessita el BLOC per aprovar el pressupost.

D'acord, pot fer-ho, però els resultats de la seua gestió en solitari estan ahí: endeutament disparat, dèficit pressupostari, necessitat d'un pla de sanejament, i d'un segon, negativa dels bancs a renovar pòlisses de tresoreria, pujada d'impostos, retall de subvencions, impossibilitat d'invertir …

Si no haguérem avisat ara se'ns podria qualificar d'oportunistes. Però avisàrem. Sols dos exemples. Un del 2004: confiar en excés en els ingressos derivats de les llicències d'obra era un error, perquè era una font d'ingressos amb data de caducitat. L'altre del 2008: En plantejar-se una operació de refinançament del deute municipal, ja exigírem un Pla de sanejament per reconduir la situació que no es va fer. Però com els fets han pogut més que la caboteria del PP, un any després a la força s’ha hagut d'aprovar un pla de sanejament. I este juny passat obligats pel desequilibri pressupostari de la liquidació del pressupost 2009, s’ha aprovat un nou pla, on curiosament es reconeix que una part important dels problemes està en haver confiat en excés en els ingressos derivats de la construcció. Si s’hagueren pres mesures a temps, l’ajust d’ara no hauria estat tan dur ni els ciutadans els principals afectats.

Davant uns fets com estos, què és el que se suposa que ha de fer el BLOC com a grup que està en l'oposició? Mirar i callar? Si no haguérem avisat prèviament, si no haguérem fet propostes de millora, seria lògic que se'ns acusara d'oportunistes i de buscar el benefici propi a costa de l'ajuntament. Però no ha estat així. I per tant, no se'ns pot responsabilitzar ni dels mals actuals ni dels que puguen vindre a partir d'ara.

Per contra, aquells que ara ens critiquen (i que fins i tot han reconegut que el BLOC tenia raó però …) i a qui competia i compet la gestió financera (alcaldessa, regidors d'hisenda …) no tenen cap responsabilitat? Clar que la tenen, però opten per dissimular i tirar les culpes als demés. Que no saben que governar també comporta assumir responsabilitats? Sembla que no, i com que estan instal·lats en l'autocomplaença, tampoc ells tenen cap remordiment. Això sí, cinisme no els en falta.

Tejero i el cas Gürtel

Es pregunta Javier Cercas en el pròleg de "Anatomía de un instante" quants espanyols pensaran que Adolfo Suarez és un personatge de ficció, igual que Gutiérrez Mellado, Santiago Carrillo o el mateix Tejero. Per als més joves el 23-F pot semblar una història cinematogràfica, sobre tot des de l'òptica actual: unes imatges que ben bé podrien haver estat creades per García Berlanga, un tio amb tricorni, mostatxo i pistola, retratat en blanc i negre i que la televisió mostra amb els colors esmortits pel pas del temps.

Salvant totes les distàncies, per a molta gent el cas Gürtel també és una llegenda urbana; fets que realment no han passat i que estan en boca de tots bé perquè algú se'ls ha inventat, i determinada premsa els utilitza per desprestigiar el Partit Popular. Pel que conec, insistisc, a través de la premsa, hi ha indicis clars de corrupció política, amb polítics del PP i el mateix PP implicats. Espere que les coses vagen com han d'anar (faig grans esforços per ser optimista) i al final els tribunals condemnen els corruptes.

Altra cosa però és la valoració social. Com valoraran els ciutadans l'actuació dels polítics corruptes? (les enquestes d'intenció de vot mostren un PP que es manté fort). Serà efectiva l'estratègia del Partit Popular de desacreditar a la Policia i a determinats jutges? S'imposarà allò de total per uns trages …? No ho sé. Però de moment em preocupa sobremanera escoltar, cada dia amb més freqüència,"Tu en eixa situació què faries? Ja se sap que els diners per on passen s'apeguen"... S'ha estés la idea de que tots, es dediquen o no a la política, arribat el moment actuen d'igual manera. Molts són els convençuts que així és, i tant se val que digues so que arre: per a ells tots són iguals. Però realment estan convençuts? Supose que n'hi ha de tot. Alguns si que ho pensen realment, i com a justificació parlen de casos semblants en Unió Mallorquina, PSC o CiU. Altres no, però moguts per l'interés particular ho diuen, amb l'objectiu de justificar els atacs contra els seus. I n'hi ha uns tercers: aquells que estan plenament convençuts i pensen que cal aprofitar l'ocasió, perquè d'acord amb els referents ètics imperants cobrar comissions o fer-se amb els diners públics és normal, i gens reprovable. Estos últims són els que haurien de fer saltar les alarmes socials perquè il·lustren molt bé la pèrdua de valors experimentada al llarg dels últims anys. Perquè correm el perill que, d'ací a no res, les persones honrades i amb sentit de la vergonya, també es consideraran personatges irreals, producte de la imaginació d'algun guionista manipulador. La prova? Dos tios amb un mostatxo tan gran és massa coincidència.

Hui la premsa ens ha donat la notícia de la mort de Vidal Beneyto

En llegir-ho, he recordat el dia, ara fa tres o quatre anys, quan commemoràvem la data de l’11 de març de 1576, dia de la concessió per Felip II del privilegi d’Universitat a Carcaixent, i Vidal Beneyto va rebre la Medalla d’Or del seu poble. Aquell dia per a mi es va escenificar la certificació del final d’una època, l’època daurada del comerç de la taronja. A l’Auditori de les Dominiques es van aplegar Vidal Beneyto i els familiars que l’acompanyaven, i també vells amics seus de Carcaixent. En ells jo vaig veure els representants d’una classe social extingida a Carcaixent, els comerciants. Tots estaven contents de tornar-se a veure, i l’intercanvi d’abraços va ser una mostra sincera de sentiments, però també qui sap si un principi de comiat. Dels amics, del lloc on va nàixer, i com he dit, d'una època de prosperitat agrícola i mercantil ja molt llunyana.

Aquella època daurada va donar pas a una altra no tant bona, en la qual s'ha anant estenent el pessimisme, calant en el temps, fins el punt de condicionar el present però especialment el futur de Carcaixent.

Desconec què en pensaria Vidal Beneyto sobre tot el que ha passat al seu poble des que ell se’n va anar a Madrid fins ara, però fa unes setmanes va tornar a Carcaixent i va manifestar la seua voluntat per deixar ací part del seu llegat, a través de la fundació Amela (Fundació per a l’Àrea Mediterrani-llatinoamericana). No sé en quin punt va quedar la conversa entre Vidal Beneyto i els representants municipals, ni les possibilitats reals de que la seu de la Fundació recale finalment a Carcaixent. Però caldria posar tots els esforços per materialitzar eixa seu. Seria una oportunitat immillorable per començar a pensar en Carcaixent des d’una perspectiva vitalista, deixant arrere el pessimisme de què tant hem fet gala. I tambè un homenatge permanent a un dels carcaixentins més il·lustres de tots els temps.

Per saber més sobre Vidal Beneyto podeu consultar
http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Vidal_Beneyto
I per llegir algun dels seus articles en el diari el Pais
http://www.elpais.com/buscar/vidal-beneyto/articulos/tribuna

El BLOC demana que es mantinguen les subvencions a les asssociacions de Carcaixent...

... i que s'abaixen les retribucions als regidors.

En les últimes setmanes tots els col·lectius carcaixentins (falles, confraries, associacions juvenils, clubs esportius, entitats musicals...) s’han assabentat que per al 2010 veuran reduïda en un 25% la subvenció municipal. Això ho considerem un atac directe a la participació ciutadana i a un dels sectors més dinàmics del municipi, l’associacionisme.

Aquesta mesura contrasta, i molt, amb la decisió adoptada pel PP de tombar la proposta del BLOC de reduir en un 20% les assignacions als regidors, amb l’argument que atacava el “modus vivendi” d’alguns regidors del PP.

Al BLOC no entenem la política com el mitjà de vida de ningú, tot i que estem perquè als regidors se’ls compense d’alguna manera la seua dedicació. Ara bé: la participació en una llista electoral no pot ser mai una eixida laboral. PEr això cal que tots donem exemple, i de pas estalviem recursos.

Si el PP no vol atacar "el modus vivendi" d’algun dels seus regidors, almenys que no ataque el “modus vivendi" de les associacions de Carcaixent.

I és que després de molts anys de "fantasia monetària" deguda a l’existència d’ingressos extraordinaris (liquidació del pòsit, indemnitzacions per la pantanada, aportació extraordinària dels promotors del centre comercial, creixement de llicències d’obra, refinançament del deute municipal...), la situació a hores d'ara és més que delicada.

Com detalla l’anàlisi que s’inclou en el Pla de Sanejament, l'Ajuntament de Carcaixent té actualment poca capacitat per generar ingressos i una dependència extrema dels fons que arriben de l’Estat. Per aquest motiu, a data de hui, encara no tenim notícia del pressupost per a 2010. Està costant molt quadrar les xifres.

En qualsevol cas, la greu situació financera que afecta l’Ajuntament, no pot traslladar-se a les famílies ni als diferents col·lectius i associacions.

L’Ajuntament ha de donar exemple de rigorositat i estalviar, sí, però en altres conceptes. D’ahí la petició de rebaixa en les assignacions que va fer el BLOC en octubre, que ara reiterem de cara al pressupost del 2010, amb l'afegit d'una reducció de regidors amb dedicació exclusiva.

Nosaltres considerem que el PP i l’alcaldessa al capdavant, haurien d’assumir la seua responsabilitat en esta crisi financera municipal i no tirar balons fora, perquè ells són els responsables de la pèssima gestió dels últims anys, així com del retràs en l’aprovació del pressupost de 2010.

Si no són capaços de tirar endavant, millor seria que es feren arrere i deixaren pas als qui des de fa temps reclamem canvis urgents en la direcció de la política municipal. Mantenim el nostre compromís i ens reivindiquen com alternativa per possibilitar la regeneració a tots els nivells que Carcaixent necessita.