ELS CONSELLERS DEL PP ESTAN DE RONDA

Els consellers d’Hisenda i d’Agricultura, acompanyats de secretaris autonòmics i de diversos directors generals (Tributs, Majors i Producció Agrària) han visitat Carcaixent esta semana.

Darrere de tal desplegament del Consell podia suposar-se que hi haurien anuncis de noves mesures i actuacions en Carcaixent. Al contrari. Han sigut dos visites electoralistes, que res de profit han aportat. Perquè amb una Generalitat enfonsada i un govern sense idees, és difícil aportar res nou ni positiu, ni en matèria de finances, ni en matèria de benestar social, ni per a l’agricultura, les tres àrees que representen els il·lustres visitants.

Per a què tant de desplegament, senyors del PP? El responsable d’Hisenda, Moragues, vingué a anunciar que ha reformat la Llei del Joc i que a partir d’ara jugar al bingo en els centres de majors ja és legal. I per fer-ho gràfic va jugar, davant les càmeres dels reporters, una partida de bingo amb representants dels majors de Carcaixent però també de Castelló, València i Alacant desplaçats per a l’esdeveniment. I ja està tot. Res d’anunciar, per exemple, que la Generalitat anava a millorar el sistema de finançament de les places publiques de la residència Aigües Vives, o que s’acceleraven els pagaments de la dependència, o que anava a liquidar el deute amb l’ajuntament de Carcaixent. D’això, res de res.

I el vicepresident del Consell i conseller d’Agricultura, Ciscar? El conseller d’Agricultura i el seus acompanyants tampoc no han aportat novetats. Cap ni una. Ha sigut una visita de precampanya (ara toca), a petició de l’alcaldessa. I això perquè de sobte ara el PP de Carcaixent està preocupat per la crisi de l’agricultura, i de sobte també pensa que hi ha joves que volen incorporar-se a l’activitat agrària, i de sobte, com no, creu el PP que l’agricultura ecològica pot ser una via de futur.

Si, ara de sobte! Perquè l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent fa vint anys que és un referent en agricultura ecològica i no mai ha tingut cap interés per als responsables de la Conselleria. Declaren estar a favor però el conseller d’Agricultura no ha dut cap novetat en relació a l’Estació Experimental Agrària, ni cap novetat en relació a l’hort del Mirador on fa anys anaven a ubicar l’Institut Valencià d’Agricultura Ecològica, i que lluny de fer-se s’ha abandonat, fins el punt que l’hort actualment està declarat en ruïna. Diuen estar preocupats per l’agricultura, però tampoc el conseller ha mostrat una preocupació especial per l'enfonsament del preu de la taronja en esta campanya. Ni sembla preocupat per l’expansió desordenada i descontrolada del cultiu del caqui. Això si, ha anunciat que la Conselleria farà en Carcaixent un curset, per a tota la comarca, sobre gestió d’ajudes per a l’agricultura. Gran notícia, conseller!

Conclusió: totes estes visites per a què? Està clar que per a res. Electoralisme sense més. Intentar salvar els mobles de cara a les eleccions, i més malbaratament de recursos; perquè les visites de consellers sense contingut també li costen a la Generalitat diners, diners que no té i paguem entre totes i tots.

Des de la ràbia i la tristesa (davant la violència de gènere)

Carcaixent s'ha manifestat en protesta per la pallissa que un jove de 17 anys ha pegat a la seua parella de 15. La víctima evoluciona favorablement. Amb el temps les lesions físiques desapareixeran. Altres ferides, les psicològiques, de segur que l'acompanyaran durant molt de temps.

La reacció ha sigut d'indignació pels fets, i de solidaritat amb la jove Inés. Al carrer, a les xarxes socials, als mitjans de comunicació. Ha estat una nova agressió amb violència d'un home contra una dona, tots dos molt joves. I en esta ocasió ens ha colpit més perquè ha passat a casa nostra, a Carcaixent.

La violència de gènere es repeteix amb massa freqüència per tot arreu, i sovint amb conseqüències irreparables: la mort de la dona agredida. Però amb la mateixa freqüència, una part molt important de la societat ignora els fets o mira cap un altre costat. Són agressions que passen lluny de casa i que ràpidament s'obliden. Estic parlant del resultat final i més cruel de la violència de gènere, però les agressions físiques i moltes vegades amb resultat de mort, són resultat de tot un procés previ que encara ens costa més de vore, fins i tot moltes dones i joves no són conscients d’estar patint un assetjament i control desmesurat per part de les seues parelles que és l’inici de la violència, és també violència. I és ací quan hi ha que començar a demanar i oferir ajuda, quan les institucions educatives, polítiques i les famílies han d’intervindre.

Hui a Carcaixent hi ha una gran indignació i eixim a protestar. Però passaran els dies i quan menys ens n’adonem l'atac patit per esta dona (de 15 anys) s'esborrarà de la memòria … encara que en altres llocs es reproduiran els episodis de violència de gènere. Ara, a la vista dels fets i commoguts pel coneixement de la víctima o per la mera proximitat veïnal, ens mostrem molt afectats i el problema de la violència masclista s'ha situat al capdavant de les nostres preocupacions. Però amb els temps la tensió s'esvairà, i el compromís actual també.

És trist haver de veure com anualment a l'Estat espanyol al voltant de 60 dones perden la vida a mà de les seues parelles; moltes altres, com ara Inés, resulten ferides; i a saber quantes agressions queden en l'anonimat pel silenci de les dones agredides. Per això, i tenint en compte que la violència de gènere és un problema molt greu, la solució s'ha de plantejar des de tots els àmbits: social, polític, judicial, familiar ... començant per l'educació i prevenció i, per tant, amb la dotació de recursos, i acabant amb la implicació personal de no consentir rols de parella ancestrals.

No estaria de més un esforç per augmentar la implicació de tots i totes, dia si dia també, tant si l'agressió és al nostre poble com si esdevé a cinquanta, cent, o mil quilòmetres.

COMPROMÍS AMB LA TRANSPARÈNCIA I EL BON GOVERN

És una obvietat en els temps que corren reivindicar transparència i bones pràctiques de govern en les Administracions públiques. La societat ho demana dia sí dia també, i possibilitar-ho és una de les condicions necessàries per frenar el distanciament entre la ciutadania i el món de la política.

Moguts per la necessitat, i per aturar el descrèdit generat per la corrupció i les males pràctiques, les Corts Espanyoles aprovaren la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. És una llei amb mancances, per exemple perquè tot i plantejar grans objectius, amb massa freqüència parla en nom de les persones, sense facilitar-ne, però, la seua participació.

La falta d’ambició és evident, més no per això les diferents administracions han de desaprofitar l’ocasió que la llei ofereix. Tots hem d’exigir que es posen en marxa, per a que en els terminis previstos siga possible accedir a la informació a la que tot ciutadà té dret, millorar el grau de transparència del funcionament de les administracions i avançar en l’aplicació de les bones pràctiques de govern.

Com sempre, hi ha qui veu el got mig ple, d’altres que el veuen mig buit. I, fins i tot, qui el veu completament buit, se n’oblida que la llei o els reglaments que possibiliten la seua aplicació no són una finalitat sinó un instrument per servir a la ciutadania, per facilitar l’accés a la informació, millorar la transparència i fer possible el bon govern. Són aquells que, sabedors de la seua incapacitat per arribar a acords mínims en benefici de la ciutadania, prefereixen quedar-se en la crítica fàcil sense entrar a considerar més arguments que l’autoria de la proposta.

Per a aquells que governen, o que, com Compromís, tenim aspiracions de governar en benefici de tots, és una tasca no tan fàcil, entre d’altres perquè cal fixar molt clarament els límits entre el que és el control legítim i el control que frega la irracionalitat i que no té cap altre objectiu que dissimular la incapacitat per dur endavant alguna part del seu programa electoral. I d’açò últim alguna cosa en sabem a l’Ajuntament de Carcaixent. A la vista de recents comportaments d’aquells que, amb l’excusa de la transparència, demanen i exigeixen còpies i còpies d’expedients sense una clara finalitat (és a dir, sense la justificació que la Llei de Transparència preveu per accedir a la informació), i que, en no aconseguir-ho immediatament, critiquen els qui tenen la responsabilitat de custodiar la documentació i/o els qui intentem aportar un poc de racionalitat.

En este sentit, estaria bé que reflexionaren, per exemple, sobre el "abans i el després" del Reglament Orgànic i de Funcionament de l'ajuntament de Carcaixent, que per molt que se'l vulga criticar, és manifestament més participatiu i transparent que l'anterior, fins el punt d'atorgar, per voluntat dels grups que l'hem aprovat, drets que en principi no correspondrien per exemple als trànsfugues o als que improvisen sobre la marxa intervencions, preguntes o precs, legítims però certament destarifades.

El trenet de Carcaixent

Fa uns cinc anys posàrem en marxa l'associació "Carcaixent m'Agrada", des de la que hem organitzat eixides, actuacions teatrals, presentacions de llibres, passetjades urbanes... Enguany hem decidit dedicar les activitats del 2014 a la commemoració del 150 aniversari de la posada en marxa del tren Carcaixent Gandia. Es van complir ahir justament, 8 de febrer,  i ho celebràrem amb un acte amb José Manuel Fernández i Fernando Rodríguez, coautors junt a Josep Vicent Bataller, del llibre "Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia". Ens contàren el per què d'aquella línia de tren, fets, anècdotes i curiositats, amb dades històriques, fotografíes i testimonis de treballadors del trenet, familiars o usuaris de l'última època.

Crec que ha sigut una magnífica idea, com magnífica ha sigut l'acollida, i la diversitat del públic assistent mostra l'interés generat: la Barraca, la Vall, Xeraco, Gandia, València ... i Carcaixent. 

Com a membre de "Carcaixent m'Agrada" puc semblar parcial: qué vaig a dir jo si en sóc part , podeu pensar. Si, però vos assegure que no tinc dubtes sobre la importància de commemorar els esdeveniments que han sigut importants per als llocs i les persones. Els bons per celebrar-los, i els dolents perquè no tornen a passar o per superar-los. 

La línia Carcaixent-Gandia i posteriorment a Dénia va ser fonamental per al desenvolupament de Carcaixent; i la seua desaparició un senyal de la situació de decliu en que es troba este poble. Esperem que esta commemoració, amb els records i les reflexions, en permeten si més no créixer a nivell social i veure com de necessari és compartir projectes i ilu·lusions. Tenim un any de celebracions per davant. El trenet no està, però les ganes de recordar-lo no ens falten. Participem en esta festa i homenatgem aquelles persones i aquells anys de prosperitat.

Serà per diners?

Reprenc el blog, i casualment ho faig amb el tema amb que ho vaig deixar fa uns mesos. Per què aquest tema?  Molt senzill. En octubre vam conéixer que el judici contra l’interventor municipal ens va costar als carcaixentins 5.808 euros. I ara hem sabut que un altre judici contra l’alcaldessa Lola Botella per un presumpte cas de malversació de cabals públics també ha estat arxivat pel jutjat d’Alzira. Els dos contenciosos en els quals diversos jutges no han observat indicis de delicte els ha impulsat el partit Units per València, i encara n’hi ha un tercer de camí. Serà per diners? Si els paga el poble és veu que no. 

M'aconsellen que no m'estaque en baralles d'altres, però en aquesta ocasió no faré cas. Per qué?  Perquè considere lamentable que l’alcaldessa de la ciutat i una regidora de l’oposició tracten de resoldre els seus problemes personals a base de demandes judicials de temes que sistemàticament els jutges arxiven, però que tenen un cost molt elevat per a la població. L’únic que s’aconsegueix amb aquestes acusacions és fer soroll i protagonitzar titulars, però si no tenen cap fonament, com s’ha demostrat fins el moment, es desprestigien la política i les institucions i no produeix cap benefici per a la ciutat, que ja té problemes suficients pel mal govern dels últims anys.

Durant l’actual legislatura, en la que la població està patint les conseqüències brutals de les retallades que impulsa el PP amb l’excusa de la crisi econòmica, l’Ajuntament de Carcaixent ha arribat a acumular un deute superior als 19 milions d’euros, més e 2700 aturats i cada dia creixen les necessitats d’atenció social de persones desesperades que s’han quedat sense recursos. Amb el que ens ha costat el primer judici l’Ajuntament podria haver concedit 20 ajudes socials per a famílies i ajudar a passar casa, 50 beques mensuals de menjador o unes altres tantes per a llibres. Aquesta terrible situació que es viu al nostre poble hauria de ser la prioritat absoluta de tots els regidors del consistori, estiguen en el govern o en l’oposició. Les diferències poítiques es poden entendre, però les personals no, al menys en l'Ajuntament, i ja és hora que les deixen a un costat, perquè al final és el poble qui paga els plats bruts. Hem de controlar cada euro públic que es gasta, i aquests judicis ens costen molts diners per a res.

NO TÉ MÉS RAÓ QUI MÉS CRIDA

Ni està més encertat en la seua crítica aquell que més denúncies presenta en un jutjat. Però cadascú és lliure de fer allò que considere oportú en l’exercici de les seues funcions, faltaria més.

Perquè és legítim no compartir decisions o arguments, i posicionar-se en contra de qui els planteja. I tambè ho és anar més enllà, i fer ús de les diferents opcions que preveu la legislació, per recòrrer acords, o per denunciar conductes que no s’ajusten a la legalitat. I supose que els entesos en matèria judicial diran que si, que efectivament ho és, però actuant amb ponderació i en proporció a la gravetat dels fets.

Podem entendre que en ocasions, per cridar l’atenció i treure la gent de la somnolència, s’utilitzen altres recursos. Però fer-se veure tirant ma constantment de l’amenaça judicial, de la querella, i perseverar en els recursos judicials malgrat la negativa de la fiscalia o del jutge ... no ho veiem tan clar.

És per això que ja fa dies que molts esperem una explicació sobre per què davant un decret d’alcaldia que rebaixava la quantia d’una taxa, primer es va presentar una denúncia per prevaricació contra un funcionari municipal (que s’havia limitat a informar) i no contra qui va prendre la decisió, i per qué es va escollir la via penal en lloc de la via contenciosadministrativa. I esta explicació ara és més necessària que mai, quan ja sabem que el fiscal no va veure indici de delicte, la jutge d’instrucció va desestimar la demanda, la jutge va denegar a la denunciant la pràctica de més proves i malgrat tot això, una regidora persisteix en anar contra un funcionari que des que ha arribat a l’ajuntament de Carcaixent s’ha caracteritzar, en la meua opinió, per sanejar les finances municipals i posar un poc de sentit comú a la gestió pressupostària.

Sens dubte en són molts els qui veuen amb simpatia l’oposició basada en l’escàndol, en la denúncia al jutjat, o en omplir de crits el saló de plens municipal; segurament estes persones ni de lluny valoren el dany sobre que provoquen a les persones, a l’ajuntament com a institució, i al poble en general, en fer-lo el centre d’atenció d’uns conflictes artificals i interessats.

Però nosaltres, tot el que està passant no ho compartim. Anar contra els funcionaris quin sentit té? Per què tanta insistència? Matar mosques a canonades amb quin objectiu?

Nosaltres considerem que els regidors en general, tant els qui estem en l’oposició com els que formen part de l’equip de govern, hauriem de ser molt respectuosos amb els tècnics municipals, i no caure en la temptació de voler saber més que ells, per molta formació tècnica que puguem compartir, però especialment si la dedicació del tècnic no és la nostra especialitat. Torne a dir, no compartim les actuacions que simulen apuntar als polítics però en realitat disparen contra els tècnics.

Però com ja hem dit a l’inci, cadascú té plema legitimitat per actuar com crega en l’exercici de les seues “responsabilitats”.

Falsa ingenuïtat, una estratègia per evitar responsabilitats

Llegida la premsa i oides en el plenari les explicacions de l’alcaldessa sobre el que ha passat amb la Universitat Catòlica a Carcaixent, tinc clar que la Sra Botella, més que admetre responsabilitats, el que pretén es esquivar-les i passar pàgina, amb l’esperança que tot s’oblide el més prompte possible.

Ha tingut molt de temps per donar explicacions, però no ho ha fet fins ara. Per què? Per convenciment o per qué anava a tractar-se en el plenari la resolució del conveni, i ha tractat de protegir-se de les crítiques innegables que anaven a caure-li?

És difícil creure en la voluntat de donar informació, quan mai ha volgut explicar res sobre allò que anava fent-se, especialment en relació a l’aulari inacabat i a la fugida posterior de la Catòlica. Durant molts mesos ella i els seus regidors van negar que l’aulari estava fet expressament per a la Catòlica. Recorda la Sra Botella que va impedir la presència del BLOC en la reunió convocada per definir les obres que anaven a pagar-se amb el Plan Confianza, entre les quals a majoritària era l’aulari?

I ara de sobte, com si res haguera passat, amb una actitud moixa es ho conta tot, (tot?) com si el que ha passat fora fàcilment comprensible, i normal en l’àmbit de la gestió municipal. És normal amagar durant mesos la finalitat d’un aulari que ocupa un solar municipal i en el que s’han gastat 1’2 milions d’euros? Es normal negar-ho fins el moment en que la Catòlica deixa clar que se’n va i tot queda al descobert? És normal comprometre’s en la construcció de l’aulari sense cap tipus de document ni garantia, basant-se únicament en un acord verbal? És normal que semble normal que les coses resulten un fracàs es tanquen amb una simple declaració de l’estil “ho sent, m’he equivocat, no tornarà a passar”?

El PP si vol pot dir que ha pecat d’ingenuïtat. Però això no significa que els ciutadans s’ho hagem de creure. Perquè és falsa ingenuïtat, una estratègia per evitar responsabilitats.

Els polítics, quan gestionen poden no encertar. I estos fracassos poden ser assumibles, sempre que en les decisions anteriors s’hagen adoptat les degudes precaucions, i malgrat això, al final els resultats no acompanyen.

Però els fracassos derivats de decisions irresponsables, faltes del mínim rigor, sense cap garantia, fent cas omís dels advertiments sobre els perills potencials, de cap manera poden quedar impunes, perque no són producte de la casualitat. Són conseqüència de la irresponsabilitat. 

I esta irresponsabilitat, en el cas de la Universitat Catòlica i la Sra Botella mai hauria de quedar impune.

TREBALL RESPONSABLE PEL FUTUR DE CARCAIXENT

El 2012 ens ha deixat com a trista herència els retalls econòmics i socials més durs i injustos de tota l’etapa democràtica. El PP ha aprofitat el moment de desconcert que patim per carregar sobre l’esquena dels més desfavorits la culpa del mal govern que practiquen des de fa molts anys tant a la Generalitat com a Carcaixent. En l’actualitat, el nostre poble té un deute de 17’5 milions d’euros. Ens diuen que tots els ajuntaments estan endeutats, que tots és igual. Dilueixen la culpa de manera irresponsable per no admetre que ells han abocat Carcaixent a la ruïna. I per intentar arreglar-ho, continuen pujant tots els impostos i taxes municipals. No es pot fer pitjor.

A pesar d’aquesta lamentable situació, els 6 regidors de Bloc-Compromís mantenim des del principi de la legislatura una actitud constructiva, i en la nostra tasca institucional treballem per arribar a acords que reduïsquen l’impacte i les conseqüències dels retalls que ens imposen amb la seua majoria. Així, hem presentat mocions demanant que se satisferen els deutes amb els centres escolars, assistencials i amb els serveis socials de base; hem exigit la condonació de deutes als afectats per la pantanada; hem sol·licitat que es prenguen mesures contra els desnonaments miserables que executen els bancs i la retirada del decret que retalla els drets laborals en el sector públic... i seguirem treballant sense parar per restablir qualsevol dels drets que ens vulguen reduir o suprimir.

Però també treballem contra l’administració irresponsable dels recursos públics practicada per l’equip de govern (PP-PSD). En diverses ocasions hem oferit la col·laboració de Bloc-Compromís per a elaborar un pressupost consensuat, capaç d’integrar les aportacions de tots per traure Carcaixent del gran pou de deute en el que es troba immers. La coalició PP-PSD ni tan sols ha considerat el nostre oferiment perquè, segons diuen, “les prioritats són unes altres”. Quines? No ho sabem. Ja són tres anys amb el pressupost prorrogat per la incapacitat del govern de Lola Botella de fer quadrar els comptes. No hi ha res que il·lustre millor la paràlisi d’aquest Ajuntament.

Un pressupost responsable mai hauria aprovat la contractació d’un sotssecretari–interventor que ens costa més de 70.000€ a l’any, quan simultàniament es retalla el sou i la dedicació dels treballadors de l’Ajuntament, en llocs tan necessaris com educadores en l’escoleta infantil, per exemple. I tampoc hauria permés l’enderrocament de l’edifici de Correus per fer una plaça; o tirar 1’2 milions d’euros en l’estructura d’un aulari que no serveix per a res... o tantes i tantes altres decisions que caldria haver estudiat amb molt de deteniment abans de gastar ni un sol euro que no fóra imprescindible i destinat al bé comú dels carcaixentins.
El millor que podem oferir des de Bloc-Compromís és el nostre treball, aplicat de manera responsable. És per això que en dos grans problemes que hem patit en 2012 amb l’aigua potable i amb la recollida de fem, en lloc d’aprofitar l’ocasió per fer demagògia, hem preferit buscar solucions i no l’escàndol. Així, hem optat per reunir-nos amb totes les parts i col·laborar, aportant propostes en la mesura de les possibilitats, però sobre tot donant suport als tècnics que són els que realment saben. L’enfrontament i les batalletes de vegades proporcionen titulars, però no solucionen els problemes.

No ens hem oblidat d’aquells que, a més de passar per la mateixa situació que la resta dels ciutadans, han de fer-ho amb més dificultats, com ara les víctimes de violència de gènere o les persones amb discapacitats físiques o sensorials. Així, hem presentat mocions en contra dels retalls en inversions en aquests àmbits, i també demanant l’adequació dels edificis públics de Carcaixent per tal que siguen accessibles a tots els ciutadans, com marca la llei.

Durant 2012 no ens hem cansat de denunciar la falta de transparència en els procediments de contractació que segueix l’equip de govern. Hem insistit en la creació de borses de treball per cobrir els llocs que siguen necessaris, i al final hem aconseguit que es publiquen les primeres convocatòries amb borses de treball. Ara vetllarem per a que els procediments de barem siguen els correctes, per garantir la igualtat d’oportunitats de tots els carcaixentins.

Tota aquesta activitat ha estat possible gràcies a la feina no només dels 6 regidors, sinó també d’un equip ampli i ben cohesionat de persones, militants, simpatitzants i voluntaris amb compromís que ens ajuden a tirar endavant propostes i actuacions per millorar la situació de crisi tan greu que travessem. Durant el 2013 continuarem treballant en la mateixa direcció per construir un Carcaixent amb futur.

Un bon cap de setmana!

Han sigut tres dies d'allò que diuen relacions socials. En comparació a altres no hem parat. Però ha valgut la pena,

Divendres Mari va inaugurar una perruqueria a la Pobla Llarga, estava molt il·lusionada, i l’endemà ja va fer els primers pentinats d'esta nova etapa (molta sort Mari). Dissabte vaig sopar amb els amics de sempre que veig molt de tard en tard. Convidava un d’ells, Paco, recent guanyador (una vegada més i ja en van …) d’un premi literari, i durant el sopar va estar comentant-nos els nous projectes, al temps que descobrírem l’afició a l’escriptura de Josep Lluis (gràcies pel sopar i per les hores de lectura que ens oferireu). I diumenge assistírem a una festa que Enric i Vicent havien preparat per celebrar els seus respectius aniversaris. Allí Enric va parlar del futur, de l’alegria de viure i de veure els amics, d’esperança, mentre que Vicent ens descobria l’interès per les tasques de voluntariat i les ganes de compartir el seu temps lliure, ara que s’ha jubilat (una sort per a nosaltres Enric i Vicent que ens considereu part de la “vostra gent”).

Vos he vist a tots molt bé, i d’alguna manera m’heu donat una lliçò, en comprovar que malgrat els temps que corren sou optimistes i no dobleu el cap fàcilment. 

I com que és bo, jo vaig i ho conte.

Per qui faig jo vaga? Per quins motius?

Raons per fer vaga n’hi de sobra, però entenc que puga haver persones que no les compartisquen i per això hui han anat a treballar com un dia qualsevol.

Jo si que n’he fet. I entre altres raons l’he feta pensant en la meua filla i tota la gent de la seua edat, que comença a encarar els seus anys d’adolescència, joves que encara estan en els primers anys de la seua formació, i per als que voldria un futur esperançador i amb les oportunitats que segur es mereixen.

I ho faig per ells, perquè entenc que les decisions que està prenent este govern del PP no són les adequades. I no ho són perquè, en la meua opinió, en lloc de beneficiar a l’economia l’enfonsaran més si cap, i al final ens duran, ens agrade o no, a una situació pitjor de la que no sabem quant ens costarà recuperar-nos.

Reforma laboral, sanitària, fiscal, educativa, bancària … en nom de què? Per a beneficiar a qui? Molta democràcia, molt de parlamentarisme però en la pràctica les decisions es prenen a la manera del despotisme il·lustrat:  recordeu “tot per al poble però sense el poble”. I ho fan perquè poden, ja que tenen la majoria. Però també perquè els hem deixat. És el que té desentendre’s de la política. És el que té deixar fer i no voler implicar-se en el dia a dia de les institucions.

Allò que estos mesos han decidit els governants pot semblar ara que no té massa importància, però ben analitzat emmarca les conseqüències per al futur. Pose un exemple, dels governants d’ara i dels governants que ara 12 mesos eixiren derrotats en les urnes, i cediren el comandament als actuals: la modificació per part del PSOE de l’edat de jubilació, que progressivament anirà passant des dels 65 actuals als 67, amb un augment tambè dels anys necessaris de cotització; i la flexibilització del mercat laboral aprovada en el 2012 pel Partit Popular.

Reflexionem breument: flexibilització del mercat laboral, poques oportunitats de firmar un contracte, contractes amb unes bases de cotització a la baixa, jubilació prevista per als 67 anys, més anys de cotització per poder-se jubilar ... En quines condicions podran jubilar-se els joves que hui estudien o busquen feina? A quina edat? Amb quina pensió? Tota la gent de 30 que no ha pogut treballar encara, o els de 40 anys que estan a l’atur i amb poques oportunitats de trobar feina o que treballen en precari, quan complisquen els 67 anys que rebran de l’Estat? hem d'acceptar-ho sense més?

Clar que hi ha motius per protestar, ara i abans, i fer vaga n’és una manera.

Una bona notícia: El Suprem anul·la (de moment) la urbanització de la Bossarta

La sentència del Suprem que anul·la el PAI de la Bossarta és una bona notícia, que confirma els arguments que en el seu moment vam fem servir la gent del BLOC per oposar-nos al projecte

Allà pel setembre del 2006, quan pràcticament s’havien esgotat les vies d’oposició a la tramitació de la modificació del Pla General i del Pla Parcial “El Realenc”, popularment conegut com la Bossarta, el BLOC i la Plataforma Salvem la Bossarta vam sol·licitar a la Delegació de Govern, en setembre de 2006, que intervinguera i acudira als tribunals si calia per tal d’aturar el projecte.

En aquella reunió el subdelegat del Govern ens va anunciar que estava estudiant el tema i que anava a esgotar totes les vies per paralitzar el projecte si realment s’havien vulnerat competències o si hi havia actuacions incorrectes. I així es va confirmar en la premsa quan Levante-EMV va publicar una relació de projectes recorreguts, entre els quals estava el de la Bossarta. Però no és menys cert que, a dia de hui, ja havíem perdut l’esperança”.

Ara, 6 anys després, ens hem endut una sorpresa amb la sentència del TS, una sentència que ens dóna satisfacció, ja que de certa manera ratifica part dels arguments que Bloc-Compromís adduïa per oposar-se a l’aprovació del projecte.

En opinió de  Bloc-Compromís, si la Comissió Territorial d’Urbanisme haguera actuat sempre amb els criteris que marca el Tribunal Suprem, en estos moments, molts dels desgavells urbanístics que hi ha arreu del País Valencià s’hagueren pogut evitar. Però les ganes dels polítics que han dirigit la Generalitat en els últims anys, d’afavorir un desenvolupament urbanístic desproporcionat i desconsiderat amb el medi ambient, s’han imposat a la racionalitat, i d’ahí que ara tinguem un territori desfet, i amb urbanitzacions en alguns casos desocupades.

Per a nosaltres els argument que vam fer servir per oposar-nos al projecte continuen éssent vàlids, per la qual cosa seria una bona ocasió per a què l’equip de govern (PP-PSD) reconsidera el posicionament i s’oposara també a este projecte, més encara quan s’ha demostrat que la zona està afectada per jaciments arqueològics que la pròpia Conselleria de Cultura ha obligat a protegir, que continua tenint un gran valor ambiental i paisatgístic, i sobretot que Carcaixent no necessita per res desenvolupar nous sectors residencials.

No obstant això, som conscients que el PP jugarà com sempre a favor dels interessos dels promotors, ja que si bé quan se li ha demanat que paralitzara el projecte s’ha justificat dient que no podia fer marxa arrere perquè hi havia uns drets dels propietaris dels terrenys que obligaven a l’ajuntament, en no poques ocasions el PP ha manifestat que la Bossarta seria una bona alternativa econòmica per compensar la crisi de l’agricultura local. Per tot això és d’esperar que el PP busque alternatives per mantenir viu el projecte de la Bossarta, a la qual cosa ens oposarem.

Siga com siga, el que està clar és que s’obri una nova etapa en la que de nou tots aquells sectors de la societat que s’oposaven a la destrucció de la Bossarta, ara tenim noves oportunitats per a reafirmar-nos i per perseverar en esta tasca d’oposició. La sentència del Tribunal Superior demostra que no cal abandonar mai l’esperança d’aconseguir un bon resultat, i això ens ha d’animar a continuar treballant.

GESTOS I INACCIONS DE LOLA BOTELLA

La primera imatge de la nova legislatura a Carcaixent la va protagonitzar l’alcaldessa Lola Botella (PP) agafada del braç del seu nou soci de govern (i fins aquell moment, “enemic” polític) Juan Albert (PSD). Pocs minuts després de la investidura, travessaren junts, ramell de flors en mà, la plaça de l’Ajuntament en direcció a l’església, entre les protestes d’un grup d’”indignats”que reclamava transparència i criticava el pacte PP-PSD. Ara, l’any acaba amb una altra imatge poc edificant per al record: Lola Botella fent cua aquest dilluns a la porta dels jutjats del TSJ per a donar suport a Francisco Camps, expresident de la Generalitat imputat per “suborn impropi” i que va haver de dimitir del seu càrrec quan l’escàndol que protagonitza es va fer insostenible. Aquest judici, que se sàpiga no té res a veure amb els interessos de Carcaixent. Per sort.

El cas és que en el mateix mes en que ha perillat el cobrament de l’

extra de Nadal, quan alguns complements dels funcionaris municipals no s’han pagat, i quan alguna pòlissa de crèdit no podrà fer-se efectiva en els terminis previstos per falta de liquiditat, Lola Botella primer ha estat bastants dies absent de l’ajuntament, i després ha dedicat part del seu temps per acudir com a públic al judici de Camps. En canvi, no ha trobat (ella, que té dedicació exclusiva, o algun dels seus regidors, com a mínim dels alliberats) unes hores per a convocar els grups de l’oposició, tal i com li demanem amb insistència des de fa mesos el grup Bloc-Compromís. L’objectiu d’aquesta reunió que sol•licitem és plantejar mesures urgents per a eixir de la crisi i avançar en la presentació d’uns pressupostos adequats a les necessitats municipals. Ara diuen que serà en passar Reis... veurem.
En democràcia, els gestos, les imatges, són sempre quasi tan importants com les accions mateixes, i davant d’un govern local amb clars símptomes d’inactivitat, de paràlisi, i incapaç de reaccionar per solucionar la greu situació financera en què ells mateixos ens han ficat (endeutament superior a 18 milions d’euros o deutes amb proveïdors d’uns 3 milions), els carcaixentins mereixem com a mínim que la primera autoritat local no rebaixe ni pose en qüestió la dignitat del càrrec que ostenta. No val tot per tal de mantindre’s en el poder a qualsevol preu.
Necessitem de l’esforç en comú de tots els representants del consistori local per a trobar solucions i garantir el futur de la nostra ciutat. És una exigència que tenim com a polítics responsables, inajornable ja si no volem arribar a un punt de no retorn. Senyora alcaldessa, no ens cansarem de repetir-li que la mà dels sis regidors de Bloc-Compromís continua estesa per a proposar, col•laborar i treballar pel poble. Si vol, és clar.

(Publicat al Levante-EMV el 31-1-2011)

PER FI COMENÇA A PARIR LA BURRA

L'equip de govern (PP-PSD) ha presentat en premsa unes propostes, justament aquelles que BLOC-Compromís va plantejar el 30 de juny passat i que van ser rebutjades per PP-PSD. Benvingut siga el canvi, tot i que falta veure exactament els detalls.

"Reducció de sous de regidors, de les retribucions per assistències a òrgans col·legiats, de las assignacions a grups polítics, així com regular el cobrament de dietes". Encara no fa sis mesos no ho volien i ara sí. Alguna cosa deu haver passat per a que canvien d’opinió. Nosaltres som els mateixos, i no ens hem cansat de demanar-ho. Però resulta curiós que ha estat hui mateix quan el portaveu del PP ens ha preguntat per primera vegada al respecte, en concret sobre el tema de les dietes, perquè no tenia molt clar que és el que es podia fer, i li n'hem plantejat 2 possibilitats. En fi...

Des de de fa mesos estem demanat que tots els grups (govern i oposició) ens reunim per consensuar mesures per eixir de la crisi financera en que està l’ajuntament. El 27 d’octubre per fi, l’alcaldessa, el portaveu del PP i el regidor d’Hisenda digueren que els semblava bé fer-la. Però al dia de hui encara no s’ha convocat res, com si no hi haguera cap urgència. Això se li va comunicar el divendres passat al regidor d’Hisenda i ens va contestar que tinguérem paciència i que el dilluns ens diria alguna cosa. Este és el moment en que ha passat el dilluns, hem tingut paciència, però estem sense que ens diga res.

No deviem anar tan errats si ara s’avenen a allò que demanàvem. Però bé. El camí està iniciat. Ara cal continuar-lo, i si pot ser amb el màxim consens millor, perquè éstes són sols una part de les moltes coses que cal fer, i que ens agradaria plantejar en eixa reunió que no sabem si algun dia es farà. El PP pot convocar-la o no. Però en cas de no convocar-la (en tant que PP juntament amb PSD té majoria suficient) demanem que actue sense esperar a que passe el temps, perquè els problemes creixen dia a dia: les nòmines i la extra ara, finalment, es pagaran, però divendres passat el mateix PP va reconèixer que tot no anava a ser possible. I problemes sobre la taula n’hi ha de sobra, malgrat que “el Ayuntamiento tiene capacidad suficiente para dar solución a los problemas”. El ayuntamiento en conjunt és possible, l’equip de govern en solitari, en la meua opinió, no.

EM PREGUNTEN QUÉ PENSEM FER ...

A la vista de com van creixent les demandes de les famílies a causa de la crisi i del paper de l'ajuntament,al facebook em pregunten qué pensem fer? I m'he posat a escriure ràpidament.

El primer que se m'ocorre és dir que podem fer allò que ens deixen fer. Estem a l’oposició i des de fa temps el PP ens ignora (com en l’anunci deguem ser piltrafillas). No obstant com ja he comentat en altres ocasions, en el 2009 en previsió del que venia ja vam proposar, per exemple rebaixes en algunes partides per millorar aquelles destinades a ajudar a les famílies. Ens digueren que no, que amb el que hi havia ja n’hi havia suficient. Lamentable, perquè en l'últim trimestre ja s'havien esgotat els diners ...

Ara (finals 2011) la situació social és molt pitjor, i els recursos disponibles molts menys. El tema està més en què s’hauria d’haver fet en el passat i no tant en què es pot fer ara. En el passat caldria haver gastat dins de les possibilitats, no endeutar-se fins el punt que s’ha fet, no ofegar la caixa. Haver pressupostat en funció de les possibilitats reals que hi havia per aconseguir recursos i no inflar ingressos per quadrar el pressupost (els anàvem avisant però ells passaven per damunt de nosaltres; després els fets i els tècnics ens han donat la raó).

Ara queda molt poc de marge, sobre tot perquè no hi ha capacitat per generar ingressos a curt termini a no ser que pujàrem bestialment els impostos. Per tant que no hi haja dubte que el govern municipal els pujarà, de fet ja ho ha fet (taxes, preus públics, catastrazo ....). I per la part de les despeses, el marge que hi ha tampoc és tant, però el poc que hi ha caldria aprofitar-lo. Per dir-ho ràpid: retallar en tot allò que siga prescindible, sense rebaixar la qualitat dels serveis (és fàcil de dir, però no tant de fer) prioritzar, conscienciar a la gent de la situació i donar exemple.

Fa dos mesos que hem demanat al PP que ens reunim per tractar de prendre decisions que puguen ajudar. Però hui és el dia que encara estem esperant que ens criden tot i que digueren que si.

Nosaltres ja en juny vam plantejar la necessitat de retallar i al mateix temps donar exemple. Rebaixar el número de regidors per comissió informativa (CI), rebaixar la quantitat que se cobra per assistències a CI, a plenaris, a juntes de govern, o a juntes de portaveus. Sols ens va donar suport UxV. La resta en contra o abstenció. També volem que se’n faça un ús adequat de les dietes que percebeixen alguns regidors per desplaçaments ... són detallets que ajuden a rebaixar la despesa i també a donar exemple a la ciutadania, per a que comprenga que també a ella li tocarà fer algun esforç caddicional.

I replantejar-se el funcionament d’alguns serveis municipals, com a mínim estudiar-ho: enllumenat (hores de llum i intensitat), recollida de fem (dies de recollida ¿?), jardineria ... Canviar l’actitud del govern municipal en relació a determinats deutors importants que han contribuït a enfonsar les finances municipals (ser implacables amb ells, no consentir-los burles, ni donar-los tractament deferent...)

o no tindre por a vendre patrimoni (sòl urbà). A ningú li agrada perdre però quan s’arriba a una situació extrema, s’ha de buscar una solució, encara que siga dolenta, i vendre, encara que siga perdent pot ser útil, ja que així s’aconsegueixen ingressos i líquid per pagar i/o tornar deute. En este tema el PP sempre s’ha negat, pensant que tenia el “tesoro de Sierra Madre” quan en realitat el que tenia era falta d’ingressos i despeses creixents. Ara tenim solars, deutes i no podem gastar en allò que necessitem.

I a la mínima possiblitat posar bases per a que se genere més activitat en el poble, que a la vegada genera ingressos (taxes, impostos...) a més de llocs de treball, activitat... Calia haver apostat en el passat, al menys per un polígon per a indústria lleugera i empreses terciaries. Ells preferien apostar per 7 polígons a la vvegada i al final no en feren cap.

No gastar subvencions en barbaritats, sinò en atendre necessitats de la ciutadania. Posats a gastar diners “donats” que siga en coses necessàries no en “bonicàries” com en deia un botiguer del mercat: La gent no menja bonicàries...

I sobre tot ser decidits i actuar. Ara estan esperant a qué per prendre decisions? Uns mirant-se a altres mentre l’arròs es passa.

Bé crec que m’he allargat.

Intervenció 11 juny 2011 - Constitució Ajuntament

En primer lloc, Sra. Alcaldessa, la felicitació de tota la gent del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ per la seua elecció.
La seua candidatura ha obtingut hui el suport majoritari de manera que a vosté, al seu grup, i també al grup que li dóna suport, els correspon governar l'ajuntament de Carcaixent.
I al BLOC li correspon estar en l'oposició.
Els votants han mostrat les seues preferències: una gran majoria veu al PP com l’opció preferida per a governar, si bé hi ha una part important de la ciutadania que prefereix altres opcions.
Per això, i en tant que el govern municipal ha de ser el govern de tot el poble de Carcaixent, en estos quatre anys considerem necessari i convenient un canvi en la manera de governar, amb més transparència, amb més comunicació, amb més voluntat d'arribar a grans acords i a consensos, per la situació general, i també perquè per eixir endavant cal una estabilitat que vaja més enllà d'acords interessats i mercantilistes que es poden trencar en el moment menys esperat.
Hui encetem un nou període, amb noves persones, nous gestors. Són quatre anys per davant durant els quals este ajuntament haurà de comprometre's especialment i apostar fort i amb convenciment per superar els reptes que té al davant.
Reptes obvis en l'àmbit de les finances municipals, però també altres no tan evidents per a molts, a nivell de valors, de funcionament, de participació democràtica real de la societat, o de treball en benefici dels més necessitats.
L'ajuntament és una empresa que administra els recursos de tots els ciutadans de Carcaixent, i ofereix a canvi serveis al poble. Per tant, els regidors i les regidores del BLOC volem deixar molt clar que l'atenció a les finances municipals s'ha de fer, però sense girar l'esquena a la ciutadania; no ha de servir com a excusa, com a coartada per retallar ni la quantitat ni la qualitat dels serveis.
Per altra banda, volem aprofitar l'acte de hui per recordar els moments tan complicats pels que passa la societat. I per recordar que tots, el govern municipal els grups de l'oposició i la resta de la societat, tenim una gran responsabilitat amb les persones afectades per les conseqüències de la crisi: els aturats, especialment els aturats de llarga durada. Són persones que ja no veuen en el mercat laboral una solució als seus problemes, i que recorren, per desesperació, a l'ajuda social.
Ells i les seues famílies han de ser la nostra prioritat, la de totes les institucions. Hem de sumar esforços perquè estes persones no es vegen impotents davant la difícil situació en què es troben, perquè no caiguen en la desesperança, i per evitar el perill d'exclusió social al que estan exposades. Hem de ser solidaris amb ells, amb els gestos però especialment amb els fets.
Nosaltres ens comprometem especialment en este objectiu fonamental, i confiem que la resta de grups posaran el mateix interés.
Per acabar unes paraules, que repetisc molt sovint, per demanar al públic que participe també en la política municipal. Ells són els destinataris últims de les decisions que es prenen es esta casa. I ells millor que ningú poden valorar què és el que es fa ací, amb informació de primera mà, i opinant sobre allò que els pot afectar.
A la gent del BLOC ens agradaria veure esta sala sempre plena. Seria un bon senyal de salut democràtica que sens dubte ajudaria a dignificar la política municipal.
Enhorabona a tots, i moltes gràcies per la seua atenció i presència.

Vot útil? Vot a “Bloc, Compromís per Carcaixent”

Em pregunten sobre la utilitat de votar “Bloc, Compromís per Carcaixent”, un grup que està en l’oposició en l’ajuntament de Carcaixent i en les Corts Valencianes, i ràpidament conteste que és el vot més útil que puga haver.

La pregunta és molt oportuna, perquè fa tot just uns dies que els diputats del Partido Popular, entre ells Lola Botella, alcaldessa de Carcaixent, han votat en contra de les esmenes que el “Bloc: Compromís per Carcaixent” a través del grup parlamentari Coalició Compromís hem presentat al pressupost de la Generalitat per al 2011 i següents. Tres propostes clau per al nostre poble:
El segon centre de salut.
La connexió amb l’autovía de Guadassuar.
Obres en el barranc de Barxeta per protegir Cullà de les inundacions.

Tres propostes compartides pel 99 per cent dels habitants de Carcaixent, i essencials per al nostre futur. El segon centre de salut ja va ser presentat en maig del 2007 per l’aleshores conseller de sanitat del govern del PP, Rafael Blasco, en plena campanya electoral. Tres anys i mig després aquelles promeses han quedat en el no res. La connexió a l’autovia és un projecte presentat a la Conselleria i que en principi tots a l’ajuntament consideràvem que anava endavant. I finalment el problema de les inundacions en Cullà, que té una solución no massa complicada, de fet existeix un projecte i només falta voluntat política per dur-lo endavant.

Estes propostes fetes per “BLOC: Compromís per Carcaixent”, d’entrada haurien de tindre moltes possibilitats d’aprovar-se, ja que la Sra Botella, a més d’alcaldessa de Carcaixent és diputada del PP, partit que goberna a la Generalitat. Res millor que fer coincidir l’interés local amb una supossada capacitat d’influència política.
Però una vegada més s’ha imposat la farsa del Partido Popular (fer-nos creure que la condició de diputada de Lola Botella beneficia els interessos de Carcaixent), imposició que ha anat més enllà de l’imaginable, perquè la mateixa Lola Botella no sols vota contra el seu poble i la seua comarca, sinò que a més ho justifica amb l’argument de que cal ser solidaris amb la resta de valencians en estos moments de crisi.

Dit així queda molt bé, però qué entén per solidaritat Lola Botella? Destinar milers d’euros a obres fastuoses i faraòniques o subvencionar associacions de dubtosa legalitat, mentre Cullà ha de sofrir quasi tots els anys inundacions? On està la solidaritat de continuar pagant 18 milions d’euros al milionari Berni Ecclestone a través de l’empresa Valmor Sport per fer la fòrmula 1, mentre les aglomeracions i les cues són el pa de cada dia per als usuaris de l’ambulatori? Quina excusa donarà als empresaris locals que veuen com la reivindicada connexió amb l’autovia queda per a un futur indeterminat mentre implicats en la trama Brugal reben subvencions nominals sense justificació?

Votar “Bloc: Compromís per Carcaixent” evidentment no equival a fer realitat de manera inmediata els projectes que la societat necessita. Però si que serveix, d’una banda per plantejar les reivindicacions de la societat allà on s’han de plantejar i on es poden fer possibles, en este cas les Corts Valencianes, i per deixar palés que a l’hora de gastar els diners de tots cal establir prioritats en benefici del conjunt de la ciutadania i no dels arrimats al partit que té el poder. I d’altra banda, serveix per desemmascar els farsants, aquells que traïxen els interessos de la gent a qui representen, amb l’únic objectiu de consolidar la seua situación personal, malbaratant la confiança que en ells dipositaren els ciutadans.

TOTS NO SÓN-SOM IGUALS

De polítics dolents, indignes de representar els ciutadans, n’hi ha massa. I de ciutadans que han baixat la guàrdia i mostren una tolerància incomprensible amb els comportament dels polítics dolents es pot dir el mateix.

No és menys cert però que per molts polítics pocavergonya que hi haja, en som molts més els qui encara seguim principis irreprotxables en la nostra conducta i en el tracte amb els nostres conciutadans. I el mateix pel que fa als ciutadans; també n’hi ha molts que segueixen críticament la política i quan cal es mostren exigents, ja siga amb el govern com també amb l’oposició.

A tots dos, polítics honrats i ciutadans responsables, vaig voler reivindicar en la meua primera intervenció com a candidat a l’alcaldia de Carcaixent per “BLOC: Compromís per Carcaixent”, per posar-los en valor i apostar pel compromís mutu, com a via d’aturar el procés d’allunyament que hi ha entre els ciutadans i les institucions, per lluitar contra el desengany i recuperar la confiança amb les institucions.

Passats els dies em reaferme en l’objectiu d’aquella intervenció. Perquè després d’escoltar alguns comentaris al respecte, està clar que ara, a més de propostes sectorials, el que es necessita és recuperar els valors que sempre han d’estar presents en el comportament dels polítics: honradesa, treball i compromís.

Està clar que anem pel bon camí, i la nostra aposta és la millor manera de recuperar la confiança de la ciutadania, i poder així sumar adhesions al projecte del “BLOC: Compromís per Carcaixent” al nostre poble i també a la “Coalició Compromís” al País Valencià. Adhesions en definitiva per col·laborar en fer dels nostre poble i del nostre País, la societat que tots volem: un lloc on poder treballar, viure i ser feliços.

Silencis, somriures i complicitats

A punt d’acabar-se el plenari municipal de setembre, des del Bloc Carcaixent preguntàrem a l’alcaldessa si després de dos mesos ja havia aconseguit esclarir si l’acord del 2008 relatiu a les retribucions dels regidors s’havia aplicat correctament .

Amb mitges veritats i amagant informació, la Sra. Botella va intentar capgirar els fets, de manera que en lloc de reconèixer l’incompliment va iniciar un atac contra els regidors del BLOC. Va ser la mostra més evident de com un polític, a falta d’arguments, deixa de banda l’assumpte que no li convé i busca el dany de l’adversari a nivell personal, per tal d’eixir airós.

La nostra protesta va ser airada i contundent, i plenament justificada, per la gravetat dels fets. Greu va ser el que va fer la Sra. Botella, i tant o més l’actitud covard dels qui l’acompanyaren amb somriures de complicitat i satisfacció, amb comentaris de l’estil “quin numeret heu muntat”.

La gran majoria dels regidors del PP no entén perquè el BLOC continua preguntant sobre la legalitat de les retribucions als regidors, encara que alguns si que ho saben... No ens entenen, o millor no ens volen entendre perquè en el fons ells són els primers i principals beneficiaris d’un sistema que els permet aconseguir o complementar els ingressos familiars.

Com que necessiten una justificació, adopten un posicionament falt de tota ètica, i adaptat expressament al seu comportament immoral. Els va bé viure de la política. Busquen la prosperitat particular a partir de la seua presència en una candidatura i formant part del govern de l’Ajuntament de Carcaixent, un fet que abans era reprovable i que ara cada dia guanya més adeptes entre les files del PP.

Estes persones per a mi són males persones. Els ho he dit, i durant uns dies m’he sentit mal, perquè són gent que conec des de fa molt i amb qui he de conviure a l’ajuntament i al poble. Encara estic malhumorat, però amb la consciència tranquil·la. Perquè tinc cada dia més clar que la major part dels regidors del PP estan en política per tal de treure un rendiment econòmic personal, fent tots els malabarismes ètics i morals que calguen per tal de justificar el seu comportament. És més, he d’aprofitar totes les ocasions que es presenten per recordar-los com són, ja que com a regidor del BLOC tinc un deure moral amb totes aquelles persones que aspiren a recuperar l’honestedat, l’honradesa i el respecte com a valors del comportament habitual de les persones en el seu dia a dia, i molt especialment del comportament dels polítics en les institucions.

I dir-los a tots aquells que callen i somriuen, que ells també son còmplices d’esta situació a la que ens està duent la Sra Botella i el PP. És temps de dir prou, és temps de que la “gent de bé” diguem prou a tanta pocavergonya i covardia.

La cara, dura com el ciment

Al contrari del que diuen alguns regidors del PP, denunciar la crítica situació de l'ajuntament de Carcaixent no està fora de lloc i forma part de l'obligació del BLOC com a grup de l'oposició. No és cap error. Error en tot cas serà la mala gestió del PP al llarg dels últims anys. Això sí que perjudica l'ajuntament, a nivell d'imatge però especialment les seues finances.

Des de fa anys , el BLOC està denunciant la gestió financera i pressupostària del PP, al temps que fa propostes que, evidentment, no s'atenen. Per què no s'atenen? No ho sabem, tot i que la col·laboració del BLOC amb el PP allà pel 2001 va ser bona per a Carcaixent. Que el BLOC diga açò pot resultar presumptuós, però resulta que ha estat l'alcaldessa Botella qui ho ha reconegut recentment. Per tant si va ser bona aleshores, també ho pot ser després. Però està clar, després el PP va aconseguir una majoria suficient (13 de 21) i ja no necessita el BLOC per aprovar el pressupost.

D'acord, pot fer-ho, però els resultats de la seua gestió en solitari estan ahí: endeutament disparat, dèficit pressupostari, necessitat d'un pla de sanejament, i d'un segon, negativa dels bancs a renovar pòlisses de tresoreria, pujada d'impostos, retall de subvencions, impossibilitat d'invertir …

Si no haguérem avisat ara se'ns podria qualificar d'oportunistes. Però avisàrem. Sols dos exemples. Un del 2004: confiar en excés en els ingressos derivats de les llicències d'obra era un error, perquè era una font d'ingressos amb data de caducitat. L'altre del 2008: En plantejar-se una operació de refinançament del deute municipal, ja exigírem un Pla de sanejament per reconduir la situació que no es va fer. Però com els fets han pogut més que la caboteria del PP, un any després a la força s’ha hagut d'aprovar un pla de sanejament. I este juny passat obligats pel desequilibri pressupostari de la liquidació del pressupost 2009, s’ha aprovat un nou pla, on curiosament es reconeix que una part important dels problemes està en haver confiat en excés en els ingressos derivats de la construcció. Si s’hagueren pres mesures a temps, l’ajust d’ara no hauria estat tan dur ni els ciutadans els principals afectats.

Davant uns fets com estos, què és el que se suposa que ha de fer el BLOC com a grup que està en l'oposició? Mirar i callar? Si no haguérem avisat prèviament, si no haguérem fet propostes de millora, seria lògic que se'ns acusara d'oportunistes i de buscar el benefici propi a costa de l'ajuntament. Però no ha estat així. I per tant, no se'ns pot responsabilitzar ni dels mals actuals ni dels que puguen vindre a partir d'ara.

Per contra, aquells que ara ens critiquen (i que fins i tot han reconegut que el BLOC tenia raó però …) i a qui competia i compet la gestió financera (alcaldessa, regidors d'hisenda …) no tenen cap responsabilitat? Clar que la tenen, però opten per dissimular i tirar les culpes als demés. Que no saben que governar també comporta assumir responsabilitats? Sembla que no, i com que estan instal·lats en l'autocomplaença, tampoc ells tenen cap remordiment. Això sí, cinisme no els en falta.

Tejero i el cas Gürtel

Es pregunta Javier Cercas en el pròleg de "Anatomía de un instante" quants espanyols pensaran que Adolfo Suarez és un personatge de ficció, igual que Gutiérrez Mellado, Santiago Carrillo o el mateix Tejero. Per als més joves el 23-F pot semblar una història cinematogràfica, sobre tot des de l'òptica actual: unes imatges que ben bé podrien haver estat creades per García Berlanga, un tio amb tricorni, mostatxo i pistola, retratat en blanc i negre i que la televisió mostra amb els colors esmortits pel pas del temps.

Salvant totes les distàncies, per a molta gent el cas Gürtel també és una llegenda urbana; fets que realment no han passat i que estan en boca de tots bé perquè algú se'ls ha inventat, i determinada premsa els utilitza per desprestigiar el Partit Popular. Pel que conec, insistisc, a través de la premsa, hi ha indicis clars de corrupció política, amb polítics del PP i el mateix PP implicats. Espere que les coses vagen com han d'anar (faig grans esforços per ser optimista) i al final els tribunals condemnen els corruptes.

Altra cosa però és la valoració social. Com valoraran els ciutadans l'actuació dels polítics corruptes? (les enquestes d'intenció de vot mostren un PP que es manté fort). Serà efectiva l'estratègia del Partit Popular de desacreditar a la Policia i a determinats jutges? S'imposarà allò de total per uns trages …? No ho sé. Però de moment em preocupa sobremanera escoltar, cada dia amb més freqüència,"Tu en eixa situació què faries? Ja se sap que els diners per on passen s'apeguen"... S'ha estés la idea de que tots, es dediquen o no a la política, arribat el moment actuen d'igual manera. Molts són els convençuts que així és, i tant se val que digues so que arre: per a ells tots són iguals. Però realment estan convençuts? Supose que n'hi ha de tot. Alguns si que ho pensen realment, i com a justificació parlen de casos semblants en Unió Mallorquina, PSC o CiU. Altres no, però moguts per l'interés particular ho diuen, amb l'objectiu de justificar els atacs contra els seus. I n'hi ha uns tercers: aquells que estan plenament convençuts i pensen que cal aprofitar l'ocasió, perquè d'acord amb els referents ètics imperants cobrar comissions o fer-se amb els diners públics és normal, i gens reprovable. Estos últims són els que haurien de fer saltar les alarmes socials perquè il·lustren molt bé la pèrdua de valors experimentada al llarg dels últims anys. Perquè correm el perill que, d'ací a no res, les persones honrades i amb sentit de la vergonya, també es consideraran personatges irreals, producte de la imaginació d'algun guionista manipulador. La prova? Dos tios amb un mostatxo tan gran és massa coincidència.